15 de desembre 2008

Enlaire

No tinc manera de comprovar-ho, però si no hi ha hagut complicacions, ja estic volant. Unes vint hores més i podré ensumar una altra mena d'humitat més familiar. Se'm fa estrany.

14 de desembre 2008

Veïns


La meva cuina dóna al carreró on està l'entrada del meu edifici. Allà tinc un balconet on està la rentadora i on puc estendre la roba. El carreró és ben estret, i es pot sentir com els veïns dels diversos edificis van fent la seva vida, perquè s'assembla més a un pati interior. Així, alguns dies sents com des d'alguna banda canten en un karaoke, o de tant en tant, un nadó plora desconsoladament. Ara fa una estona, però, se'l podia sentir riure, d'aquella manera que tenen els nadons de riure amb tot el cos. Felicitat.

10 de desembre 2008

Galtones

Són petites coses, com tantes altres, però no sé si des de lluny és fàcil adonar-se de com poden arribar a ser d'importants, i quant s'agraeixen. I no importa que faltin pocs dies per veure'ls en carn i ossos.

Per sort, encara hi ha subministradors que em permeten veure l'huracà de dos anys, tota tranquil·la, però segurament no per gaire temps, i al petitó que malgrat estar una mica malaltó té unes galtes impressionants, mentres contempla a sa mare amb aquells ullassos de nadó. Impagable. Dos mesos ja.

09 de desembre 2008

Llumetes

Aquest any la temporada es presenta difícil. La preparació no està estant la més adient, lluny de les darreres innovacions tàctiques i seguint una dieta a base d'arròs i més aviat asiàticament frugal. A més, ja m'he perdut el partit més important de la pretemporada, que indica el comportament de cara a les maratons de finals de mes.

L'entorn tampoc no és el més habitual. Per una banda per les temperatures, però en això hi ha una mica de tot. Per una altra, tot i que per aquí i per allà es poden veure alguns motius nadalencs, estan comprensiblement repartits entre les esglésies cristianes i decoracions aparentment a l'atzar de botigues o de gent amb idees diferents de la decoració.


Però que no es digui que no ho tinc a la vista. Des de dimecres de la setmana passada, tot sortint de la meva oficina puc veure, allà davant del replà de l'ascensor i ben col·locat de cara a la finestra —per tal que pugui ésser contemplat des de ben lluny—, un arbre de Nadal amb la mínima decoració reglamentària: tres tires de llums de diferents colors; un programa que permet fins a vuit models d'il·luminació, amb un que permet recórrer tots els altres a l'atzar; i tot complementat per un temporitzador que l'encèn a les 5 de la tarda i l'apaga a les 6 del matí. Categoria!... i idees que se'ls fiquen al cap a alguns.

I sí, malgrat que és petitó, es pot veure des de l'altra punta del campus.

07 de desembre 2008

Magranes

Ahir per la nit vaig tornar de Hsinchu. L'anomenen la ciutat del vent i el nom s'ajusta a la realitat. Amb el vent que feia i les temperatures més baixes, m'ha recordat terres llunyanes. Trobava a faltar aquesta combinació tan vallenca. Com és habitual, la gent es queixava del fred, però a mi ja em va bé que sigui el mes de desembre i que es noti una mica de fresca. Clar que el meu pis es va refredant de mica en mica.

En fi, avui ha estat el primer dia en no sé quant de temps que he pogut cuinar alguna cosa a casa. Entre conferències, reunions, dies de fer observacions, feia una setmana com a mínim que no sopava, o dinava, a casa. Per celebrar-ho, magranes!.

Les vaig veure al supermercat fa uns dies i vaig trigar ben poc en posar-ne un parell a la bossa. No són típiques d'aquestes terres, que jo sàpiga —aquestes són de California&mdash, però tant és. Tan bones com de costum. Encara me'n queda una.

05 de desembre 2008

Un raig de llum

Algunes persones vénen, altres se'n van, unes poques es queden una estona més, és el fluir de la vida. De tant en tant, potser si hom es troba molt lluny, apareix, sigilosa i burleta, la sensació que no queda res dels bons moments, o en la mateixa mesura dels dolents, que tot és fum que ha desaparegut en el blau del cel.

No és cert. Per aquí i per allà romanen alguns records, potser unes olors, peces de música, imatges que et porten a pensar en aquella persona o que fan reviure per uns instants els sentiments d'aquells temps cada cop més llunyans, ara tornats petites brases mig mortes. De vegades, només cal una data per fer-te somriure, apreciar el que vas rebre, dedicar un segon a preguntar-te on serà, què deu estar fent ara mateix, tornar a agrair el regal i no pensar en el que va es va emportar després.

Un somriure i dues finestres a una mar blava on capbussar-se. Una nit llunyana de desembre, un raig de llum.

04 de desembre 2008

Tardor

Ja m'havien dit que la tardor a Taipei era molt agradable. Ara que s'està acostant l'hivern, si més no l'astronòmic, ho he pogut comprovar. Això no vol dir que no hi hagi hagut dies grisos, plujosos o ennuvolats i no gaire agradables, o tenir sobtadament temperatures bastant més baixes, però ja portem potser una setmana amb uns dies amb uns cels clars, ben blaus i un solet ben maco. Certament, feia més fresca al final de la setmana passada, però aquesta s'està a la glòria. Uns dies de tardor, tot i estar ja al mes de desembre.

I és que a mi, aquests matins en els que camino cap a la feina i puc contemplar uns cels tan nets i com la llum s'escola per entre el verd dels arbres m'agrada molt. A més, avui es podia notar l'olor de la gespa acabada de tallar davant del meu edifici de la feina.

Cap novetat, em recorda aquells dies molt i molt freds a Columbus, potser amb tot cobert d'una capa blanca de neu, amb el riu congelat, però amb un solet que, si més no, t'escalfava el cor. Petites alegries diàries.

I aquesta tarda, cap a Hsinchu, al workshop d'ALMA-JT, amb la presentació mig acabada. Anuncien que farà més fred demà i durant el cap de setmana. Ja ho veurem.

01 de desembre 2008

Triangle


Si llegiu això avui, encara potser tindreu l'oportunitat de veure-ho. Aquests dies Júpiter (mù xīng) i Venus (jīn xīng) estan acostant-se a la conjunció i avui se'ls ha ajuntat la Lluna ben a prop. Tot plegat, crea un triangle molt maco allà dalt del cel. A més, amb el dia tan bo que ha fet avui —estem tenint sort darrerament— l'escena es completava amb els darrers colors de la posta de Sol a l'horitzó. A veure si sabeu dir quin és un i quin l'altre.