31 de desembre 2009

Final d'any

Com deia aquell principi d'una de les novel·les més famoses de Dickens: era el millor dels temps, era el pitjor dels temps..., així ha estat aquest any. Bé, sense exagerar, però sí que ha estat un any d'alts força alts i alguns baixos considerables. Tanmateix, després de portar dues setmanes per Barcelona, les coses es miren d'una altra manera. Amb més optimisme, una perspectiva diferent i apreciant totes les coses bones que hi ha hagut, hi ha i que n'hi haurà.

Com escalfar-se en el somriure de dues petites llumetes que tot just comencen a caminar pel món, o gaudir d'una bona conversa amb una vella amistat al voltant d'uns cafetons

Bon Any Nou i ja seguirem!

08 de desembre 2009

Catifes

Avui hem tingut un d'aquells dies de cels blaus, Sol espetegant i temperatures per sobre dels 25º C, que alegren el cor només d'obrir els ulls. Sí, és el mes de desembre, però és el preu que hem de pagar, oi?. En certs moments, llargues catifes o llençols de núvols han recorregut el cel, d'un color blanc intens durant el dia, foscos i esfilagarsats cap el capvespre. Amb una gran vista des del pis tretzè del nou edifici

03 de desembre 2009

Un dijous qualsevol

Avui, baixada de temperatures, que per la nit i amb la humitat es nota força més, i se't fica als òssos. Per la tarda, una reunió de tres hores sobre el projecte ALMA i la participació de Taiwan. Com a mínim, ens posem al dia. Fet i fet, he tingut prou temps per acabar una mica de feina, però massa temps de reunions. I per acabar, cap al tard, una conversa interessant que potser em doni una solució per un problema que tinc en un article. Qui ho sap?, això de fer una cervesa després de sopar encara tindrà una aplicació pràctica.

01 de desembre 2009

Torna per...

Comencem el darrer mes de l'any. El tindré ocupat. Fa una mica més de fresca, però ens trobem més aviat en aquella època de l'any en la que un no sap si agafar una jaqueta o no, perquè si fa Sol, fa calor.

I ja es veuen les decoracions nadalenques per algunes (moltes) botigues, especialment les que deuen tenir més clients occidentals, les esglésies cristianes que es troben escampades per la ciutat i fins i tot en bars i cafès. No es un fenomen molt escampat, no és per res que em trobo en terra d'infidels, com algun demòcrata constitucionalista diria, però suposo que la influència americana té el seu pes.


Això sí, no m'esperava trobar-me floquets de neu/estrelles nadalenques penjant del mànec de la porta d'un lavabo d'un bar que freqüentem.

30 de novembre 2009

De formatges

Els caps de setmana són molt lents, darrerament. Mea culpa, que diria algú. Ahir, però, vaig fer un atac de compres. Primer un disc dur extern per fer còpies de seguretat o per posar-hi més brossa electrònica. Llavors, em vaig acostar al Breeze Center, un més d'aquests grans centres comercials plens de botigues de luxe que hi ha per Taipei. Hi anava més que res per explorar el supermercat que hi ha en un dels soterranis, on m'havien dit que hi havia força productes d'importació.

I sí, era cert: vins, cerveses, salsitxes, ... formatge!. Tan lluny d'Europa es fa difícil trobar-ne d'una mena que em sigui atractiva. Renoi quina varietat que tenien, que si Camemberts, que si Brie, mira un manxego, ei, una mica de formatge ibèric que em vaig emportar cap a casa. No és precisament barat, però no és d'estranyar. I el gust és força decent.

29 de novembre 2009

De vestits

En les darreres setmanes, he pogut veure pel campus de NTU, o per la zona propera, parelles de nuvis per aquí o per allà, fent-se fotos. No en grans grups com aquell dia de l'any passat, sinó només la parella, un o dos fotògrafs o acompanyants, i les estrambòtiques idees de com i on posar per la foto.

Jo pensava que aquestes fotos se les feien després de la cerimònia i celebració, però resulta ser que no. Es fan les fotos abans, amb cadascun dels tres vestits que la núvia acostuma a posar-se el dia del casament, i així poden ensenyar i compartir les fotos amb la família i els amics.

Per un cop, una cosa que no sembla que porti mala sort. A diferència d'Occident.

28 de novembre 2009

Sorpresa

tristor, preocupació?

27 de novembre 2009

Diferències

No es pot dir que mai no passarà, però em costa imaginar un banc occidental decorant tot el banc amb aquesta mena de porcs i pintant tota la sucursal, incloent-hi els caixers automàtics, de color rosa,

com fa el banc de Shanghai

26 de novembre 2009

Mascotes

Cap a finals de l'any que ve, hi haurà una gran exposició floral internacional a Taipei. Ja fa mesos que vaig veient els anuncis i que parts de la ciutat, on hi faran algunes coses, es troben en obres. De moment, ja tenen les mascotes preparades.

25 de novembre 2009

Esperant-se

Moltes motos, al seu aparcament. Boscos de miralls i manillars. Per tot Taipei.

24 de novembre 2009

Premeu el botó

Per aturar l'autobús a la propera parada.

En xinès, és clar.

23 de novembre 2009

Ocellets

Tenir una cambra de fotos nova amb un zoom força potent, em dóna l'oportunitat d'agafar just a temps i amb més detall, més d'una de les aus i ocells que es poden veure pels parcs i torrents de Taipei


o de Taichung.

Ara només cal paciència i oportunitat.

22 de novembre 2009

Palaus i temples

I així vam arribar al tercer dia de la meva estada a Beijing, que podria convertir-se en el més estrany, per raons òbvies. Per començar, vam esmorzar en un lloc del carrer on feien una espècie de barreja entre truita i crêpe.

D'allà, agafa un autobús, carrega't de paciència, i cap a Qianmen,

just al Sud de la plaça de Tiananmen. Aquí vam fer un passeig pel carrer de Qianmen (Qianmen Dajie), on estan construint uns carrers que reprodueixen l'aspecte que tenia la ciutat cap als anys 1920 o 1930



És, evidentment, tot molt fals, i ple de botigues de conegudes marques occidentals, però quan acabin de fer-ho tindrà el seu encant. Una aturada per fer un cafè que es va convertir en molt especial

i cap a Tiananmen.


Es veien ja els preparatius que hi estaven fent per la celebració de l'1 d'octubre, i vam haver de passar un parell de controls de seguretat per accedir-hi. Com era d'esperar, gent per tot arreu, militars i policia d'uniforme o de paisà.

Tot seguit, només cal creuar el carrer per entrar al National Palace, la ciutat prohibida. Pel meu gust, espectacular. Suposo que en la seva bona època no estaria tan neta i tan buida, però els edificis i pavellons valen la pena.




Només vam anar passejant, però és tan gran que t'hi passes una llarga estona,



fins arribar al jardí que es troba a l'extrem nord del recinte.




Amb això, el temps se'ns tirava a sobre i vam haver de córrer per arribar al Temple del Cel (天坛) just a temps abans que tanquessin les portes.




Pel meu gust, va ser el lloc que em va agradar més. La disposició de les construccions i elements decoratius, ajuntat amb l'hora baixa i amb l'al·licient que estàvem gairebé sols, cosa ben estranya per una ciutat com Beijing, em van produir una forta impressió de pau i tranquil·litat.


Val la pena veure aquests llocs sense estar envoltats de turistes

i just a la posta del Sol.

Ens van fer fora cap a les sis. De fet, érem els darrers en sortir, i ja només ens va quedar temps per fer un passeig pel parc dels voltant, on molta gent passava el temps tocant música o cantant,

sopar per allà a prop, i cap a casa, fent un breu i intens passeig per les instal·lacions olímpiques que tenia ben a prop de l'hotel.


Tres dies passen molt ràpid, tot i més si no pares d'anar amunt i avall. Potser hi hauré de tornar, trobo, però no per fer tant de turisme.

21 de novembre 2009

Preparats per a les cues

Quan floreixen els cirerers a Yangmingshan, cap al febrer o el març, les muntanyes es converteixen en un dels llocs més populars de Taipei, que es deuen omplir de gent. No té doncs gens d'estrany que a l'estació de Yangmingshan, final i principi d'unes quantes línies d'autobusos, hagin pintat a terra diversos carrils, amb el seu número de línia corresponent, per tal que es puguin fer unes cues ben ordenades.

20 de novembre 2009

Taichung i rodalia

Diumenge passat, uns quants habitants estrangers de l'ASIAA vam agafar el tren ràpid (HSR, High-Speed Rail,高速鐵路) i en una horeta ens vam plantar a Taichung (台中), a uns 150 km cap al sud de Taipei.

Situada cap al centre de l'illa, com el seu nom ja indica, és una ciutat força gran, però no sembla que amb massa llocs per visitar. Per començar, però, vam fer una passejada pel parc públic de Taichung,


on vaig poder veure el llac que havia vist en fotografies mesos abans.

Després de dinar, vam anar en taxi fins a Lugang (鹿港), on ja havia estat el gener passat. Amb el mercat que hi havia en alguns carrers

i totes les desfilades religioses que hi vam veure





em sembla que devíem aparèixer en un dia de festival local. Vam tornar a visitar el temple de Matsu (天后宮), menys decorat que just abans del Nou Any Xinès.



Després d'un passeig pels carrers sorollosos i atrafegats de la ciutat, vam gaudir d'una hora i mitja buscant un taxi per poder anar fins a una platja propera per veure el mar. Quan hi vam arribar, ja era fosc, però encara vam tenir temps per relaxar-nos una estona,



i veure una foguera que devia ser el final de festa d'alguna celebració local, perquè cremaven un vaixell i una espècie de temple de paper,

abans de tornar cap a Taichung, cap a la novíssima estació de tren i de tornada cap a casa.


Un dia entretingut. Vaig poder comprovar, a més, que el meu xinès està millorant més del que em pensava.