Entrades

Si per Taipei aneu caminant pel carrer buscant una entrada del metro (MRT), potser la trobeu que surt del terra, o potser està al peu d'un edifici. El que sí que veureu és el número de l'entrada, perquè cada una en té el seu, que apareix en tots els plànols i mapes (són molt organitzats). Típicament, són d'aquesta manera

per si algun dia us cal.

Potser per a un nadiu el número de la foto no seria la millor tria, perquè el número 4 és considerat com de mala sort (per raó de la pronunciació), però ara no em començaré a preocupar per aquesta mena de coses.

Recàrrega

En general, no tinc gaires problemes en el que faig per aquí, però de tant en tant hi ha circumstàncies que se m'escapen ben ràpidament. Un exemple, divendres passat, en què vaig pensar en recarregar els diners de la targeta del mòbil —per ara, en tinc una de pre-pagament. En principi, hauria de ser relativament fàcil:

• primer, anar a la pantalla que hi ha al Family Mart o 7-Eleven i navegar-hi, tot intentant recordar el que m'han ensenyat per triar la quantitat de diners que vull carregar i imprimir un tiquet amb el que em donaran el codi per activar la càrrega.
  
• segon, un cop tinc el codi, m'havien dit que en el mateix tiquet estava tot explicat. Sí, però només en xinès i per enlloc podia entendre o descobrir què fer. Problema.
  

Així que vaig haver de demanar ajuda a un dels estudiants, qui tampoc no entenia què s'havia de fer i va acabar trucant al número de la companyia on ens ho van explicar. Curiosament, el número que calia fer servir estava al final de tot del tiquet.

Aparentment, després de tot, el procés ha funcionat, però sempre em queda una sensació incòmoda semblant a anar caminant pel terra fangós d'un riu.

Botànic

Per no deixar les fotos de plantes i flors que he anat penjant aquests darrers dies, el cap de setmana passat em vaig acostar al Jardí Botànic de Taipei. Feia setmanes que hi volia anar a veure com era, però per alguna raó no hi pensava mai (la mandra del cap de setmana). Finalment, diumenge passat hi vaig anar; una mica tard, però prou per fer-hi un passeig.







Feia un dia molt maco, i caloreta. Amb la posta de Sol, l'ambient era molt agradable.



I deia tard, perquè moltes parts les tancaven a les 5 de la tarda, o posaven els aspersors d'aigua en marxa.

Prendre nota

En molts dels restaurants de Taiwan, el cambrer o la cambrera, en lloc de prendre nota, t'entrega un full que té imprès tots els plats disponibles, per tal que marquis la quantitat de cada un que vols.

Si hi ha sort, també hi ha un menú normal, potser amb fotos i tot, però no és estrany que només tinguin aquesta llista de plats. De totes maneres, tal i com li deia a un visitant francès que potser acceptarà una plaça a Shida properament, no és tan difícil aprendre uns quants caràcters que et permeten tenir una lleugera idea de què estàs demanant.

Panel Meeting

L'IAA és el que anomenen una agència preparatòria, és a dir, està encara en fase de desenvolupament (des de fa 15 anys!). Això li permet un creixement més ràpid del que és habitual en altres agències de l'Academia Sinica, però també la fa ser controlada per un grup d'experts externs. Avui acabaven els dos dies del Panel Meeting, com anomenen els dies de reunions amb els membres d'aquesta comissió, quan es reuneixen i reben els informes sobre el funcionament de l'institut.

Jo m'he escapat bastant d'algunes coses, aprofitant-me que estic en dos llocs a la vegada, però m'ha permès veure una mica del que s'ha fet en aquest darrer any. Ara fa una estona, hem tingut una reunió amb alguns membres de la comissió per discutir qüestions relacionades amb els post-docs. No sé per quina raó, per bocamoll suposo, he acabat parlant més que la resta. Bé, de fet, els dos occidentals hem fet aquest paper. En fi, no crec que valgui per gaire, però va bé discutir algunes coses, siguin queixes, propostes o comentaris generals. Una llàstima que la gent que té queixes de veritat (jo, no), no acabi de prendre la paraula, però. Qüestions culturals?

Mercadet

Un exemple d'una mena de mercadet que apareix als vespres per la zona per la que em moc.

Em sembla que deuen ser la mateixa gent que s'instal·la en un lloc diferent cada nit, perquè els dijous estan prop de casa meva, els diumenges prop de Jingmei; els dissabtes aquí on els vaig fer la foto, prop de Shida.

I què vénen?. Una mica de tot, des de joguines a peces de plàstic per la casa, sandàlies, etc. Semblant a les botigues tot a 100 en altres bandes.

Ampolletes

És una imatge força comuna pels carrers de Taiwan

dues, tres, quatre ampolles de plàstic plenes d'aigua penjant de la part inferior d'una vela, més o menys gran, per mantenir-la en posició vertical. No totes les botigues ho tenen d'aquesta manera; algunes tenen una estructura metàl·lica instal·lada expressament per a això, però n'hi ha prou com per apreciar ben ràpidament les solucions populars. De vegades, depenent de la força del vent i/o del pas en caminar, cal parar atenció per no trobar-te-les a sobre.

Rendit

No és que els hi tingui una mania especial, però tal i com em va passar en la meva estada als Estats Units, gaudeixo de no tenir mòbil, sobretot perquè no tinc gaire gent a qui trucar. Però després que m'han insistint bastant, i tenint en compte que no domino gaire la llengua/llengües del lloc, finalment he caigut en la temptació (o he mirat el costat més raonable de l'assumpte) i he tornat a vendre la meva ànima a la tecnologia.

Divendres passat, acompanyat d'un estudiant, vaig consumar el fet. Tinc mòbil nou, doncs. Bé, com a mínim, també funcionarà a Europa.

Casaments

La germana de la noia amb qui comparteixo l'oficina es va casar fa dos caps de setmana i ella, Yo-Ling, va aparèixer dilluns passat amb les capses típiques que reben quant vas a un casament. Una, amb dolços variats

i una altra amb un pastís tradicional, farcit de carn, de base molt bona, que acostuma a portar algun nom que desitja bona sort (o doble bona sort).


Va ser interessant sentir tot un seguit de coses sobre com es fan els casaments per aquí; com donen diners als nuvis dins d'un sobre vermell; com reben menjar a canvi i tot de coses d'aquestes. En segons quines aspectes, sembla que encara són bastant tradicionals.

Primavera

Divendres passat, al vespre a Taiwan, començava la primavera. L'astronòmica si més no, perquè aquí ja fa setmanes que es nota. Per celebrar-ho, més fotos de floretes




i d'altres plantes que no sé què són

o d'arbres en ple procés de floració.


Força maco tot plegat. I és una llàstima que no aconsegueixi fer una foto decent del munt de papallones, predominantment blanques, que veig voletejar cada matí pel campus. Feia molt de temps que no en veia tantes en una ciutat.

Emboirat

Avui he anat fins al campus perquè havia d'ajudar en unes altres observacions remotes, tot i que al final no ha calgut que hi fos. Era una tarda força emboirada. Una foto de l'entrada al campus

sembla que fes més fred del que feia en realitat.

Ninots

Després de la sèrie d'animals i dimonis a l'estil tradicional de fa uns dies. Una foto que vaig fer fa força mesos, en la visita a Yingge, amb una altra mena de mascotes més modernes. Totes juntes

Demanant assistència

En la meva visita al temple de Mazu a Lugang, em va cridar l'atenció veure unes peces cilíndriques o còniques que a la part exterior tenien un munt de petites caselles on hi havia una llumeta, apagada o encesa.

Vaig pensar que seria alguna cosa semblant a les espelmes, o bombetes elèctriques tremoloses, que pot haver per les esglésies europees. Però una mica més enllà, en una mena de capella, apart de cilindres semblants, però no idèntics, les parets estaven recobertes d'un munt de caselletes similars.

A la banda contrària hi havia un altar amb una figura i un munt d'ofrenes a sobre de la taula que tenia al davant. Em vaig fixar que en la gran majoria de les caselles d'aquesta sala hi havia un nom escrit, i estaven ordenades pel cognom. N'hi havia centenars.

Llavors un parell d'estudiants em van explicar que la deïtat era una mena de patró dels estudiants i que tots els noms eren dels estudiants que havien posat uns diners com a ofrena per obtenir ajuda en els estudis o exàmens. Bé, si això ajuda, molt bé, però espero que obrin algun llibre també.

Recordant olors

I ja que parlava d'olors l'altre dia, farà uns dies que vaig tenir dos assalts a la memòria causats per perfums que de sobte m'entraven pels narius. Curiosament, tots dos van tenir relació amb els ambientadors o amb el sabó de lavabos —no és l'associació més poètica que hom pugui fer, ja ho sé—, però em van traslladar als molts dies que vam passar per Valls, i algunes olors característiques de l'època, o per les cases dels meus oncles i ties per Tauste, on hi vam estar molt menys temps, però no per això, la memòria no deixa de funcionar. Sobta trobar-te les mateixes olors tan lluny, després d'anys de no sentir-les, però fet i fet, no hauria de fer-ho.

Ja ho diuen, que les olors són capaces de portar-te a èpoques que pensaves oblidades.

Botigues

Una de les primeres coses que has de tenir en compte per aquí és saber on està la convenience store, com diuen ells, més propera. Botigues que aparentment no tanquen mai —no em va semblar que tanquessin ni per l'Any Nou lunar xinès— i on sempre pots anar a comprar alguna coseta de menjar o de beure que et faci falta, o material per llegir (si pots), o per petites necessitats més personals.

Hi ha diverses cadenes de botigues, la més coneguda és segurament 7-Eleven

part d'un imperi econòmic taiwanès. Però n'hi ha d'altres, com Family Mart

o OK Mart

etc. Sempre pots confiar que allà on vagis, n'hi haurà com a mínim una.

En lloguer (cont.)

Clar que també estic veient com obren algunes botigues noves. És un flux continu, com no podia ser d'una altra manera. Alguns matins passo pel davant d'una que potser serà una botiga d'esport —encara no ho tinc clar i no acabo d'entendre sencer el rètol de fora—, on han remodelat i tornat a decorar totes les parets, i sembla que han refet també el terra. No hi tenen res més encara, a part d'un altar d'una mida respectable al fons a la dreta. Les coses importants, primer.

Massa moderns

Per entrar al meu edifici al campus, faig servir la mateixa targeta del MRT que ha estat validada per a tal objectiu. I ha anat funcionant força bé. Fa uns mesos, potser per la calor, potser per alguna altra cosa, la targeta se'm va fer malbé i vaig haver de canviar-la perquè gairebé no la podia fer servir al metro o als autobusos.

Així que la meva sorpresa va ser gran diumenge a la matinada (en el meu cap encara dissabte a la nit) quan volia entrar al meu edifici per fer la segona nit d'observacions i vaig sentir els tres xiulets allargats i la llum vermella pampalluguejant que m'indicava que no hi podia entrar. Ho vaig provar diversos cops amb el mateix resultat.

Llavors vaig anar cap a la porta del campus, gran error, per veure si el guàrdia em podia obrir la porta. Bé, el guàrdia no parlava anglès i un paio que passava per allà que va dir que sí que el parlava em va semblar un d'aquells subnormals que es pensa que és més llest que ningú i en lloc d'ajudar encara emmerda més la cosa (sí, clar, com si jo fos un terrorista). Veient el nivell intel·lectual que corria per allà, vaig fer una darrera prova i me'n vaig anar cap a casa pensant que la targeta s'havia tornat a espatllar.

Per sort, vaig poder connectar-me amb l'antena a Arizona —total, per al que em va valer; va estar nevant set hores seguides i només vaig poder aprofitar l'hora final— i no vaig haver de trucar a aquelles hores de la matinada a cap estudiant per tal que m'ajudés.

Avui, després de comprovar que la targeta funcionava al metro, m'he assabentat que havien donat de baixa tots els números de les targetes com la meva. Sense avisar a ningú. L'encarregat/ada fa una bona feina!, —me n'han explicat les darreres anècdotes i n'estan molt contents. En fi, me l'han tornada a activar i funciona. Massa tecnologia.

En lloguer

Com a part d'aquesta economia globalitzada, Taiwan no s'escapa a la crisis mundial. I la gent comença a estar preocupada. Les exportacions s'han enfonsat, l'atur augmenta, fàbriques que tanquen o que es fusionen, rumors sobre la fiabilitat d'alguns bancs. Això és el que expliquen els diaris. L'altre dia, però, vaig adonar-me que algunes coses començaven a canviar en el meu entorn. Per exemple, el local que havien inaugurat sota de casa ha tancat des de fa més d'un parell de setmanes. O aquí, a la cruïlla entre Roosevelt Rd i Keelung Rd, on abans hi havia un concessionari de cotxes, ara és completament buit i han posat a l'exterior el caràcter

zū: per llogar. Potser sí que té relació amb la crisi.

Bèsties (4a part)

Després hi ha la categoria de figuretes petites, generalment monocromes, escampades pels caires o prop de les punxes de les teulades. Semblen estar vigilant o observant l'horitzó.



Com us podeu imaginar, n'hi pot haver un munt, i molt diferents.

Més comiats

Mes de març. Nous postdocs estan segurament a punt d'arribar, però n'hi ha un, Youhei, que se'n torna al Japó. Un paio divertit que va arribar un mes abans que jo. Dijous vam fer el sopar de comiat. Al Shao Shao Ke, un restaurant amb plats típics del nordoest de la Xina, caracteritzat per les pintades de la gent per les parets i el sostre.


El menjar molt bo. Les postres típiques, fetes a base de formatge fregit i sucre, excel·lents; però cal encarregar-les amb temps.

Una nit de menjar i de beure.

Observacions (SMT)

Ara mateix, són les tres de la matinada a Taipei. Estic a punt de començar la primera de les dues nits (o matinades) d'observació que m'han assignat al Sub-Millimeter Radio Telescope (SMT) a Arizona per observar una font en la col·laboració que tinc amb gent del grup on vaig estar a Madrid. Una continuació de les observacions que vaig fer a principis de desembre.

Potser el dia que ens acceptin l'article que hem enviat —si tot va bé—, us expliqui més de què va. Ara mateix seria una mica prematur. Si tenim sort amb el temps, observarem línies de CO, ¹³CO i C¹⁸O. Nou horetes avui i nou horetes demà. Em passaré el cap de setmana o treballant o dormint. Coses de l'Astronomia.

Floretes

Des que estic a Taiwan, es nota que canvia el temps a mesura que avança l'any i segurament és pot dir que hi ha estacions; però les diferències no són tan accentuades com en altres latituds, malgrat que pugui arribar a fer fred. Des de fa un parell de setmanes, sí que es pot dir que la primavera està arribant. Les fulles estan tornant a sortir a molts dels arbres que les havien perdut, i es poden veure flors i floretes, preferentment blanques, rosades o vermelloses, pels jardins dels campus.


I, mentre duren, fan molt bona olor.

PS: les flors de la foto s'anomenen dù juān: azalea india.

Boira

Els edificis es van difuminant, les muntanyes?, no hi són. La boira ho va cobrint tot.

Trobeu el Taipei 101?

Jo no. Ahir per la tarda, a Taipei

Bèsties (3a part)

I per acabar, per ara, una altra mena de dimoniets (potser també lleons o dracs, ja no ho sé,)


vigilant un pont,

o només els falta un cigar a la boca

Xoc

Diferents cultures, com la taiwanesa i la japonesa, acostumen a abordar les coses de manera diferent. Afegiu-hi que cada persona dins d'una cultura és probablement un altra illa molt diferent de la del costat. El resultat?. De vegades, es produeixen trobades, gairebé col·lisions, molt estranyes.

Ahir en vaig viure una de colossal. Jo només era un observador. Al final, no sabíem si riure o prendre'ns-ho malament, de tan surrealista com era, en adonar-nos que havíem perdut dues hores en una reunió que s'havia tornat inútil en el darrer moment. No vull entrar en més detalls, però com més hi penso, més gràcia em fa. Hi ha gent que veritablement són un cas com un cabàs.

D'això, algú vol fer un postdoc en astrofísica a Taiwan?.

Bèsties (2ona part)

Avui, uns quants dracs. Es poden trobar per les teulades, molt acolorits,


o en alguna font (a l'estil Marvel)

o barallant-se per una esfera (qui sap si el món)

Estil diferent

Una de les primeres coses que vaig llegir en la guia de Taiwan que em van deixar és que a Taiwan els lavabos poden ser d'una mena molt diferent —bé, de fet, amenaçaven amb què només hi havia d'aquest tipus i tota altra mena de complexos anglo-saxons en els moviments pel món; però això és una història (depriment) per un altre moment. Com aquest


Però n'hi ha molts a l'estil occidentals. Probablement més i tot que dels altres. Les guies i els consells!