Sol de colors

Un Sol eclipsat vist a traves del filtre de les ulleres ennegrides.

Kenting

Fa gairebé tres mesos que vaig anar a Kenting, per la reunió anual de la Societat Astronòmica de Taiwan (o República de la Xina). Uns dies esgotadors abans d'anar-hi, dormint poc per acabar coses, i també en anar-hi, entre el viatge i l'estada, amb més poques hores de son acompanyades per un petit mal de queixal. Potser per això, mai no em vaig posar una estona per pujar les fotos.

També és cert, que no vam tenir massa temps per fer turisme, de dia, apart de visitar l'aquari del Museu Nacional de Biologia Marina, en l'edifici del qual tenia lloc la reunió. Impressionant, amb ratlles, taurons, meduses, un tauró balena, tota mena d'animalons i plantes






i també pingüins.

Kenting, que vaig veure més de nit que de dia, està situada a la punta sud de l'illa de Taiwan i s'assembla a tantes poblacions turístiques de la costa amb molta gent en calça curta i tot de botigues i establiments amb llums cridaners i música ensordidora. Una nit, però, vaig poder veure parts del cel austral que no havia pogut veure mai abans. Una nit potser premonitòria. Ara, després de tot el que ha passat, tinc un sentiment ambivalent quan penso en aquells dies.

Electrodomèstics

Quan m'han preguntat per què no he mirat de canviar-me d'apartament i així, segons alguns, conèixer altres parts de Taipei, un argument de pes, a més de la distància a la feina i les bones comunicacions de l'apartament on ara estic, és que la propietària ha estat sempre molt (massa) amable. Des de donar-me menjar en alguna data assenyalada o portar-me un pot de té Oolong a, avui, fer portar-me un aparell de televisió nou, que els han regalat i que no els cap a casa.

I és un bon trasto, tot sigui dit. No és que faci massa ús de la tele, la veritat, però crec que aquesta no tindrà les pujades i baixades de so sobtades que tenia l'anterior.

Zebra i gos

Una matinada de mitjans del mes de maig proppassat, tornava caminant d'una sessió d'observació envoltat d'una pau estranya per aquesta ciutat frenètica.

Algú altre també estava gaudint de la tranquil·litat.

Taipei 101

Ja fa més de dos mesos que hi vaig pujar, però aprofitant que hi penso, hi poso unes fotos que vaig fer dalt del Taipei 101 a principis del mes de juny. Hi vaig anar amb alguns dels visitants que van venir a Taipei per la conferència del juny. Era el meu primer cop i tampoc no es pot dir que la vista fos extraordinària, perquè la visibilitat cap a l'horitzó era més aviat pobre. Tot i així, vaig poder reconèixer els dos edificis de la feina, el campus de Taida ben gran i veure des de tan amunt Taipei.




I gaudir de la posta de Sol una mica emboirada


Tot i ser, encara, l'edifici més alt del món, crec que el mirador no és el més alt. Això sí, poder sortir a l'exterior és tot un privilegi i segur que sí que és el que té el contrapès més espectacular.

Pluja acumulada

Una espectacular imatge obtinguda pel satèl·lit TRMM de la NASA mostrant les pluges provocades pel tifó Morakot en el període entre el 3 i el 10 d'agost. Impressionant.

Comiats

Ahir van marxar el Xavi i l'Anna, els dos primers visitants que he tingut per casa. A hores d'ara deuen estar volant cap a Barcelona, després de passar gairebé tres setmanes a Taiwan. Al final, penso que s'ho han passat prou bé, entre excursions, viatges i fenòmens naturals.

No és d'estranyar que tenir algú per casa et faci canviar el ritme habitual de vida i que tot es torni una mica més desorganitzat, però crec que m'ha anat molt bé tenir-los a prop aquests dies i poder xerrar o anar amb ells d'excursió. Ara, crec que els trobaré a faltar una mica; sobretot vist el panorama social que tinc. És ben curiós com després de tants anys d'acomiadar-me de gent —i generalment era jo el que marxava— encara se'm fa un nus a la gola a l'hora de dir adéu. Però l'experiència ha estat positiva que és el que importa de veritat.

Restes de les tempestes

Un dels efectes de les tempestes d'aquests darrers dies és que molts ports de Taiwan s'han omplert de fustes i deixalles diverses portades pel mar. En la nostra petita experiència, això és el que vam veure a Yehliu quan hi vam anar diumenge passat.

Plàstics, boles de polyspan, porqueries de tota mena omplien alguns dels bassals o aigües poc fondes deixats per la marea. Els efectes de la civilització moderna sobre el mar.

Morakot

Suposo que més o menys ja deveu estar al cas. Aquest darrer cap de setmana, el tifó Morakot ens ha visitat a Taiwan i ha deixat enrere múltiples destrosses, amb alguns ponts i edificis caiguts, multitud d'esllavissaments, pluges rècord en els darrers 50 anys —han batut la marca de pluja en un dia que ara se situa per sobre dels 1400 mm, i a Alishan tenen el rècord de 2770 mm en uns pocs dies—, amb les consegüents inundacions i uns quants morts i ferits, que hores d'ara en poden ser molts pel que acabo de veure als diaris. Si bé inicialment, la predicció indicava que afectaria sobretot a la part nord de l'illa, la més gran part dels danys s'han produït a la part sud. El tifó va abaixar la velocitat a mida que s'acostava, cosa que n'ha incrementat els efectes.

Divendres —i dissabte, cosa que sembla que ha provocat una tempesta política— van declarar Typhoon Day, dia de festa forçada. La majoria d'establiments comercials del barri per on visc estaven tancats i el trànsit va disminuir moltíssim, com era d'esperar. Amb els dos amics que em visiten, vam fer una sortida a migdia per veure què podíem fer, però entre que plovia i feia força vent a ratxes, vam decidir tornar a casa i dinar allà. Ja cap al tard, avorrits de tot, vam tornar a sortir, vam trobar que encara hi havia botigues obertes per Gongguan, i vam poder sopar i fer una cerveseta. Després, al diari, vaig llegir que, malgrat el temps plujós, en alguns llocs de Taipei havien fet vendes rècord en grans magatzems i en cinemes. Gran diferència entre el Nord i el Sud.

Ah, i per si a algú li pot arribar a interessar, per aquí tots bé.

Nova oficina

Ahir va ser el primer dia sencer que vaig passar a la meva nova oficina a Shida. Es troba en el mateix edifici, però en el sisè pis. Per què el canvi?. Pel que em van dir, les noves incorporacions de personal han fet que l'espai se'ls quedi petit i han hagut de fer una reordenació dels despatxos. A mi m'ha tocat ficar-me en una oficina en la que com a mínim podré estar-m'hi un any, i així poden portar dues noies més al despatx on m'estava. Per què així i no d'una altra manera?. Ja no ho he volgut preguntar; no hi estic d'humor. I després de l'any, potser us preguntareu?. No ho sé, no m'ho poden dir. No em preocupa gaire ara mateix, primer he de continuar per aquí l'any que ve.

Les primeres impressions de la nova oficina no són especialment positives, tot i que d'estructura és molt semblant a la que tenia i la situació no és gaire diferent. Però les vistes no em semblen tan bones i aquesta la noto com buida i freda. Clar que tinc molts bons records de l'anterior i tot plegat fa que me n'acomiadi amb tristesa —dijous passat que és quan vaig fer la mudança, en tancar la porta sentia com si una etapa de la meva vida quedés enrere... exagerat que sóc.

Sentiments contradictoris en uns dies complicats. Res de l'altre món.

Surant al buit

Ahir al vespre estava a la meva oficina, on hi havia anat per ordenar-me una mica les idees i poca cosa més, i vaig pujar al terrat de l'edifici per deixar anar les cabòries enlaire.

I allà em vaig trobar amb un espectacle d'una tranquil·litat impressionant. El cel estava força net; un vent càlid, però molt agradable, bufava al meu voltant; força silenci, per ésser el lloc que és; tot acompanyat per núvols esfilagarsats que s'anaven desfent en el buit mentre passaven surant per sobre meu, tal qual vaixells que desapareixen en la mar,



i una lluna més enllà del quart que brillava amb intensitat inusual en aquella darrera hora de llum.


Portem tres dies dies maquíssims —i sense que hi hagi cap tifó a prop, que ja té mèrit—, i això semblava el punt final de l'espectacle.

Bé, hi ha altres llums especials que brillen a darrera hora, però això ja és una altra història.

Taroko

Al poc d'arribar a Taiwan, ja em van dir que si havia de visitar un lloc de l'illa, que havia de ser la vall de Taroko, considerada la joia de la corona dels parcs naturals del país. Tanmateix, ha hagut de passar més d'un any fins que hi he pogut anar. Ho vaig fer finalment el cap de setmana passat, amb els amics que em visiten aquests dies, i acompanyats d'altres postdocs de l'IAA.

Vam sortir ben aviat de Taipei en un tren que ens va portar fins a Hualien, on ens va recollir un guia que ens va acompanyar la més gran part del temps durant dissabte i diumenge. Taroko és una gorja pel fons de la qual corre un riu, entre les altíssimes parets, la majoria recobertes de verd.


La roca és majoritàriament marbre, i s'hi poden trobar moltes cascades


Certament és un lloc molt maco, amb infinitat de camins per recórrer. Nosaltres vam fer alguns dels típics, suposo, com el Túnel dels Nou Girs (Tunnel of Nine Turns)


on has de portar un casc pel risc que hi ha que caiguin roques —cosa que vaig experimentar en primera persona, perquè en van caure un parell a menys de 5-10 metres de mi; una caminada pel Baiyang Trail, amb tots els seus túnels,


fins arribar a una cascada espectacular, potser no per l'alçada, però sí per la quantitat d'aigua

tot i que des d'allà es podien veure dues cascades més;

un bany il·legal al camí de Shakadang (Shakadang Trail)


i creuar ponts penjants.

Al final, a la tarda de diumenge vam acabar a la platja i vam poder fer un bany breu a les càlides aigües de l'Oceà Pacífic.

Vam tenir força bon temps la major part del temps, excepte cap al tard dels dos dies, i malgrat la calor, jo m'ho vaig passar força bé. A més, vam poder contemplar tot d'animalons


(moltes aranyes enormes)

i floretes i fulles de colors pel parc, que sempre és estimulant.





Sembla com si darrerament m'estigui tornant a connectar amb la natura, oi?