Prediccions

Ara mateix només són prediccions i sabent com poden ser de variables i de capriciosos els tifons, qui sap on acabaran?. Però la imatge fa impressió: dos tifons apuntant cap a Taiwan. El cap de setmana i el principi de la setmana que ve seran mogudets i humits, segurament. I si no mireu aquesta imatge d'avui del Central Weather Bureau de Taiwan

Taques

a les roques de Yehliu.

Al revolt

Tres dies

De Beijing sóc tornat. Una mica trasbalsat i entristit, com era d'esperar, però també content i amb moltes i bones memòries per apreciar. Han estat tres dies intensos i esgotadors, sense parar de fer coses i ja en faré cinc cèntims tan aviat com pugui.

I la companyia?. Com podeu deduir, excel·lent i encisadora. Molt especial.

NNW

La vida fa tombs curiosos. Fa una mica més de tres mesos, podria dir el dia, l'hora i el lloc exactament, vaig negar que mai faria això que estic a punt de fer. No em van creure, evidentment, però jo sí que ho creia de debó. Després de tot el que ha passat i perquè la vida segueix i el que no faré és perseguir fantasmes o gent negativa per a mi, doncs em trobo a punt de tornar a creuar el mar del Sud de la Xina, per visitar a una persona ben especial i per gaudir (espero) de tres dies molt agradables.

La vida és sempre sorprenent, sobretot quan després de la pluja, torna a aparèixer el Sol.

Descansant

A l'estany de Taida.

El so del silenci

Des del dia 5 de setembre fins demà 15, s'estan celebrant a Taipei els Deaflympics, els jocs per a sords i muts. Com us podeu imaginar, alguna gent per aquí està molt excitada amb això, i ja feia setmanes que es veien anuncis i banderes per tota la ciutat. El primer dia van fer una d'aquests cerimònies que el papanatisme mundial tan admira, el mateix tipus de porqueria que ja es va fer als jocs falangistes de Barcelona. Vaig poder veure un tros en un pub i vam riure força amb ella —i no va anar malament per veure els noms dels països en xinès.

Ahir, però, vaig tenir una experiència curiosa, no per ser el primer cop, sinó per la magnitud. Havia quedat, un altre cop, en un bar per veure la carrera de F1, i aquest cop no em vaig poder escapar de veure-la —potser per primer cop en vaig veure una de sencera. Era el mateix lloc on vaig veure la final de la xampinyons al maig, i sembla que feien un descompte als participants dels Deaflympics. Així que cap al final, quan van abaixar el volum ensordidor de la televisó, vam veure que hi havia un munt de gent jove al voltant nostre, d'aspecte estranger, i parlant amb senyes. Molt de silenci per a tant gent com hi havia, com us ben podeu imaginar. I a fora al carrer, encara n'hi havia més.

Com us deia, a Barcelona havia vist grups de sordmuds reunits i tenint intenses converses, ja fos al metro o prop de casa, però mai no havia vist tant gran quantitat tots junts. Molt interessant. I em pregunto com s'ho fan per parlar les diferents llengües.

No hi aparqueu

Carrils bici

Taipei no és (potser encara) una ciutat gaire amable amb els ciclistes, malgrat que cada cop se'n veuen més, jugant-se la pell en alguns casos. És cert que hi ha un llarguíssim carril-bici seguint el riu fins a Danshui, però para de comptar, no n'he vist més. Fins avui, que he fet tot un descobriment: carrils reservats per bicicletes per carrers cèntrics de Taipei. No sé quant de temps deu fer que hi són, però aquests a Dunhua Rd semblaven força nous, amb els carrils pintats de verd i tota la senyalització. Potser els començaran a estendre a d'altres bandes.

I així he pogut provar també la nova cambra de fotos.

I nouvinguts

Si per una banda hi ha gent que marxa; per una altra, a NTNU han arribat dos nous investigadors estrangers que prenen possessió de dues places a la universitat. Un és japonès i ha estat molts anys fora del Japó, amb la qual cosa té una altra manera de fer les coses. L'altre és francès i fa només quatre dies que ha arribat. No crec que siguin del mateix estil que els postdocs amb qui més tracte he tingut, però són noves cares, de gent encara més penjada que jo, per ara, i sempre acabes fent-te una mica de companyia mútua. Ja veurem.

Més adéus

És la vida del post-doc. La gent arriba i se'n va. Aquestes darreres setmanes he anat a un parell de sopars multitudinaris per acomiadar gent que ja ha marxat o està a punt de fer-ho. I encara me'n queda un.

Farà dues o tres setmanes, vam dir adéu a una postdoc xinesa que ha estat de visita a Taiwan durant 6 mesos. Dissabte passat, a una postdoc índia que demà se'n torna cap a l'Índia per tenir el nen/a que està esperant. Després, marxarà cap a Alemanya amb el seu marit, que també està de postdoc a l'IAA, que comença un altre postdoc prop de Munich al gener. He fet força amistat amb els dos i m'ha anat bé estar amb ells fent alguna cerveseta en moments més delicats. Els trobaré a faltar certament.

Ahir precisament, vam fer un darrer sopar en un lloc on fan hot pot i em vaig adonar que gairebé tota la gent amb qui he anat fent coses està marxant. Ara mateix ja gairebé no queda ningú. Serà qüestió de buscar-se noves companyies, però el tipus de vida que porto aquí no ho fa gaire fàcil.

I encara he de quedar la setmana que ve amb un noi mexicà que està al mateix edifici de l'IAA, però en un departament diferent, i amb qui quedava per dinar força setmanes, perquè també se'n torna als Estats Units. De vegades em sembla com si la vida em volgués dir alguna cosa. Vés a saber què.

Eleccions

Una de les coses bones d'estar en un país tan allunyat del meu és que tot sovint acabes fent petites coses que no hauries imaginat que mai faries. Per exemple, diumenge passat vaig quedar amb altres tres japonesos per anar a un bar prop del Taipei 101 per veure la F1 —com els qui em coneixen saben, no en sóc gaire fan, però era una excusa perfecta per fer alguna cosa. A més, el lloc és una franquícia de Gordon Biersch, una cervesera americana que em porta bons records de fa uns anys.

Què era la cosa inesperada? Seguir en directe els resultats del recompte de les eleccions japoneses, a través de la web d'un dels diaris més grans del Japó, tot veient les petites i còmiques animacions, i escoltant tots els comentaris polítics dels meus acompanyants. Molt interessant.

Rovellat

Rovellat, al far de Longdong