Final d'any

Com deia aquell principi d'una de les novel·les més famoses de Dickens: era el millor dels temps, era el pitjor dels temps..., així ha estat aquest any. Bé, sense exagerar, però sí que ha estat un any d'alts força alts i alguns baixos considerables. Tanmateix, després de portar dues setmanes per Barcelona, les coses es miren d'una altra manera. Amb més optimisme, una perspectiva diferent i apreciant totes les coses bones que hi ha hagut, hi ha i que n'hi haurà.

Com escalfar-se en el somriure de dues petites llumetes que tot just comencen a caminar pel món, o gaudir d'una bona conversa amb una vella amistat al voltant d'uns cafetons

Bon Any Nou i ja seguirem!

Catifes

Avui hem tingut un d'aquells dies de cels blaus, Sol espetegant i temperatures per sobre dels 25º C, que alegren el cor només d'obrir els ulls. Sí, és el mes de desembre, però és el preu que hem de pagar, oi?. En certs moments, llargues catifes o llençols de núvols han recorregut el cel, d'un color blanc intens durant el dia, foscos i esfilagarsats cap el capvespre. Amb una gran vista des del pis tretzè del nou edifici

Un dijous qualsevol

Avui, baixada de temperatures, que per la nit i amb la humitat es nota força més, i se't fica als òssos. Per la tarda, una reunió de tres hores sobre el projecte ALMA i la participació de Taiwan. Com a mínim, ens posem al dia. Fet i fet, he tingut prou temps per acabar una mica de feina, però massa temps de reunions. I per acabar, cap al tard, una conversa interessant que potser em doni una solució per un problema que tinc en un article. Qui ho sap?, això de fer una cervesa després de sopar encara tindrà una aplicació pràctica.

Torna per...

Comencem el darrer mes de l'any. El tindré ocupat. Fa una mica més de fresca, però ens trobem més aviat en aquella època de l'any en la que un no sap si agafar una jaqueta o no, perquè si fa Sol, fa calor.

I ja es veuen les decoracions nadalenques per algunes (moltes) botigues, especialment les que deuen tenir més clients occidentals, les esglésies cristianes que es troben escampades per la ciutat i fins i tot en bars i cafès. No es un fenomen molt escampat, no és per res que em trobo en terra d'infidels, com algun demòcrata constitucionalista diria, però suposo que la influència americana té el seu pes.


Això sí, no m'esperava trobar-me floquets de neu/estrelles nadalenques penjant del mànec de la porta d'un lavabo d'un bar que freqüentem.