Volta al món

Una de les conseqüències del meu viatge a San Francisco, acostant-m'hi aquest cop des de l'Oest, és que ara sí que puc dir que he fet la volta al món o, com a mínim, que he creuat tots els meridians. No en un mateix viatge, però sí fent la suma de les meves excursions arreu del món.

I vaig tenir més primers cops en aquest viatge. Primera vegada a Corea, en un aeroport, és clar, o al Japó, de la mateixa manera. Em va semblar divertit pensar que la meva arribada al tòpicament anomenat país del Sol naixent fos precisament just abans d'una posta de Sol molt maca en un cel completament seré.

Bay Area

Doncs ja fa més d'una setmana que vaig tornar de passar cinc dies a Berkeley. Hi vaig anar per qüestions de feina, un workshop sobre formació estel·lar. El workshop va ser molt interessant i m'ha servit per posar-me al dia de força coses que feia temps que no tocava. A més, segurament em valdrà per coses que vull fer en un futur proper.

De turisme, en vaig poder fer bon poc. Al final, no em vaig prendre cap dia extra, que ara, vist amb perspectiva, m'haurien anat molt bé. Sembla que només es coneix gent nova quan no tinc més temps.

Amb l'horari apretat de xerrades, sopar i quedar per fer una cervesa amb un o l'altre, només vaig poder acostar-me a San Francisco diumenge per la tarda. I amb presses.


Tanmateix, vaig poder recórrer alguns dels carrers que ja havia vist en les meves visites anteriors, amb rètols una mica estrafolaris

pujar a Telegraph Hill fins la base de la Coit Tower.

I gaudir de la barreja de calma i buidor,

que també et pot arribar a foradar l'ànima, del downtown d'un diumenge fred de gener.


La resta dels dies els vaig passar a Berkeley, per la zona del campus de la Universitat de California, on encara recordava el fugisser passeig que hi vaig fer fa prop de 6 anys, i que tan bé em va venir per trobar els llocs on havia d'anar.


Una de les coses més curioses de la meva estada és la quantitat de xinès que he pogut sentir pels carrers. Serà que ara tinc els detectors activats pels asiàtics i per la llengua. Ah, i sopar menjar asiàtic cada nit. Serà per la companyia.

Ah, l'entrada i sortida de la fortalesa, més o menys igual que altres cops. Per sort.

Pizza al carrer

Dijous d'aquesta setmana, vaig quedar per sopar amb una de les post-docs de l'ASIAA. Com és habitual, se'ns va plantejar la pregunta transcendent d'on anar. Ja sabeu com funciona: les possibilitats són tantes que un no sap on triar o, potser contradictòriament, no se't acudeix cap lloc on anar.

Al final, ens vam decidir per una pizzeria (Free Pizza) que està en una cantonada de dos carrers propers al campus de Taida, petita, amb molts pocs seients, tots al carrer, en una barra realment rústica. Però les pizzes que vam demanar estaven prou bones

malgrat que els faltés una mica de sal. I teníem davant el forn on les feien.


Aquest és un lloc aparentment molt popular, perquè els seients estan tots sempre ocupats, i amb cues de gent esperant pizzes per emportar-se. Mira, un cop que no vaig menjar asiàtic.

Blanc

Camí de Califòrnia, però aquest cop des de l'Oest. Escala a l'aeroport de Seül-Incheon d'unes 5 hores. A fora, una vista completament hivernal: tot cobert de neu, la boira que cobreix l'horitzó i un fred que pela; suposo, perquè dins de l'aeroport s'està força bé.

I ves per on, i el bitllet d'anada és en classe business i no me n'havia adonat —era el més barat que quedava!. Una experiència diferent.

A veure els controls a San Francisco.

I això és tot

Per ara, per Barcelona. La maleta, preparada, tots els tràmits fets, aparentment, i entrant ja en aquell particular estat d'ànim que em ve quan m'he de ficar durant tantes hores en avions i aeroports. Els comiats fets més aviat o més d'hora i amb molt bons records de l'estada.

A veure com serà la tornada, quan sigui que passi de veritat, perquè la propera setmana també me la passaré fora.

Fins aviat.