31 de març 2010

On sou?

Si no sabeu on sou, només cal mirar a terra

i trobareu que que sou aquí.

30 de març 2010

Reflexos

Un altre dia de més reunions que de temps per mi mateix. Però vés per on, avui he tinc una mica d'espectacle. Visitants de l'espai exterior? crancs?



Reflexos al terra del Sol de la tarda.

Hauríeu d'haver vist quin Sol tan vermell que hi havia més cap al tard.

29 de març 2010

Cops de cap

Una vegada, per bé que dolorosa, no vol dir res. Dues, és curiós. Tres, comença a ser preocupant. Parlo de cops al cap en les darreres dues setmanes. La primera vegada, en un restaurant, apartant-me per deixar que netegessin la taula, vaig picar amb una lleixa a la paret. El resultat, una ferida amb una mica de sang —no gens, per ser al cap— a la part posterior dreta. La part bona és que em va sortir el dinar gratis. Són així d'educats.

La segona ocasió, l'endemà, d'excursió per Yangmingshan, tot caminant per un camí estret i pensant en altres coses, vaig fer una esplèndida rematada de cap a una branca ben sòlida. Per fortuna, el cop i res més, i tampoc no va ser gaire dolorós.

I per acabar, dos o tres dies després, baixant de l'autobús, que deu ser que sóc massa alt per la porta, i una altra salutació de cap al material mòbil de Taipei.

Des de llavors, que vaig amb més compte. No se sap mai si tants cops em tornaran intel·ligent de cop. Potser que em dediqui a escriure el blog, que serà més segur.

01 de març 2010

Llunes

Ahir era el dia del festival de les llanternes, un dia assenyalat després del nou any lunar. Avui, quan tornava cap a casa, una lluna plena, o gairebé, maquíssima, m'ha acompanyat tota l'estona, mentres jo em movia pel laberint de carrerons de Taipei. Com és de curiós, tantes que n'he vist i encara les trobo tan maques, especialment avui.

Canvi de piles

Arriba un dia que, després de molt anar amunt i avall, l'agulla s'atura, es fa el silenci i tot s'ha acabat. Bé, no del tot, podem canviar la pila del rellotge. Això és el que em va passar la setmana passada, se'm va aturar el rellotge, i fins avui no he pogut anar a buscar un rellotger per canviar-li la pila.

Res de l'altre món, però m'he quedat meravellat de l'habilitat del rellotger, qui amb unes pinces ha obert el rellotge, ha tret una protecció de plàstic, ha agafat la petita pila i ha comprovat que no donava voltatge; amb les mateixes pinces, ha agafat el cartró amb la pila nova, l'ha treta de dins del plàstic protector, ha posat la pila dins del rellotge, la protecció de plàstic i la coberta exterior a sobre. El rellotge en marxa, posada en dia i hora, i NT 100 per tot. Ràpid i eficient.