Meitat de setembre

Saben aquell que diu que vol escriure més sovint, que hi pensa moltes vegades, però que no troba la manera de posar-s'hi o que és sempre a deshora, que si no és una cosa és una altra que el despista o que el temps se't tira a sobre i no t'adones que no ho has fet?

Tot l'anterior, i molt més, que per excuses som molt bons.

En fi, per fer un post totalment egoista, com a mínim avui he acabat gairebé l'informe que havia d'escriure per la renovació del meu contracte. Després d'arrossegar-ho durant dos dies, o més, al final no ha estat més que una hora i mitja de concentració. Només falten els darrers detalls, serà millor no perdre'n la pista.

Un altre dia ja parlarem d'una altra cosa. Si hi ha sort.

Omnipresència

Suposo que ja ho hauré comentat algun cop abans. A la feina a l'ASIAA acostuma a haver potser massa reunions o xerrades al llarg d'una setmana. En certa manera, està bé perquè et pots posar al dia de molts temes diversos, tot sovint allunyats del que fas. Però al final, són moltes hores que s'acumulen i no acabes de saber on van. I personalment, hi ha moments que el pitjor que puc fer és perdre el temps d'aquesta manera.

Farà unes tres o quatre de setmanes vaig dir que intentaria reduir el número de reunions a les que aniria. Des de llavors, tinc la sensació que encara n'hi ha hagut més - ja el primers dos dies en vaig tenir sis o set. Però la cosa no s'ha aturat aquí, darrerament se m'ha inaugurat una nova modalitat: tenir més d'una reunió/xerrada al mateix temps. De vegades, l'acumulació és causada per l'atzar; d'altres tinc la sensació que hi ha gent que és idiota i tant li fa el que els hi diguis. El punt ridícul màxim, per ara, ha estat avui, que tenia fins a tres activitats al mateix temps. Res, potser hauré de fer algun curs per assolir el do de l'omnipresència.

I torna a ploure

Com deia aquella vella cançó de Supertramp, torna a ploure. I ja fa dies. Se suposa que ara som en la temporada de pluges a Taiwan, com em van dir tot just arribar fa ja tres anys. Però em fa la sensació que tant l'any passat com aquest les pluges seguides van començar amb una mica de retard. Vés a saber, som en general molt dolents amb la memòria i si tenen que veure amb el temps, encara pitjor.

Així doncs, portem tranquil·lament tres o quatre dies seguits així. I ja veurem quants dies més ens queden. Com deia aquell, va molt bé pel camp; però molt malament per sortir a passejar. Aquest cap de setmana passat me'l vaig passar gairebé tancat a casa. Sort d'una escapada a comprar una mica de menjar i a aprofitar un moment de pausa en la pluja continuada per sortir a córrer una estoneta, que em va anar molt bé. La resta, ben bé no res. Actualitzar el Slackware del meu portàtil a la darrera versió del current i pensar una mica en el futur.

Com a mínim no fa la xafogor que vam tenir els dies anteriors a aquest mar que cau del cel. La veritat és que tinc una mica de ganes de tornar a veure el blau de la Mediterrània.

Aviat.

Moment (8 febrer 2011)

Suant la samarreta.
Que ja tocava i ja en teníem ganes.

Moment (7 febrer 2011)

Llum càlida.
Finalment, ja no sembla una cuina.

Falsos enemics

Un exemple dels perills d'aplicar significat als acrònims en una llengua diferent d'aquella en la que van ser pensats (o malpensats) inicialment.

Aquest festival artístic té pinta de ser una mica merdós.

Moment (6 febrer 2011)

Camins de la memòria.
Difícils d'oblidar. Encara més, refuso oblidar-los, mentre en mantinguin l'escalfor i el bàtec.

Moment (5 febrer 2011)

Un somriure al cel.
Finíssim.

Six Nations

No sé si podré anar a veure'n gaires, però com a mínim ahir vaig tastar una mica la fruita.

Una mica de rugby sempre va bé.

Moment (4 febrer 2011)

Una decisió.
La nit s'acosta i no sabem quan tornarà a sortir el Sol.

Moment (3 febrer 2011)

Repeticions.
Un any nou, com l'any anterior, i l'anterior, i l'anterior, i...

Moment (2 febrer 2011)

Vigília del Nou Any Lunar.
Tot va tancant. Preparant-se. Decoracions per tot arreu. Si no t'agrada el color vermell, mala sort.

Txè

Arriben ben lluny, fins i tot als lavabos d'un bar de Taipei, saltant-se la barrera de bobbies. Però mantenen la flama viva.

Moment (1 febrer 2011)

Confusions a la pizzeria.
Si aconseguiu identificar el que jo vaig veure en un principi (sorprenent per trobar-ho en un lavabo), felicitats. Si no, no passa res.

En conill

Com suposo que deu haver estat amplament anunciat per altres terres, avui comença l'any del conill (兔年, tùnián) del calendari lunar. En aquestes poques hores que portem, ja he vist diferències amb l'any passat (del tigre) i és que comencen a aparèixer conills per tot arreu. Suposo que en un país com aquest, amb massa anuncis, dibuixos i gent infantilitzada, és un animal més agradable per estampar-lo per aquí i per allà. Clar que la majoria dels conills que he vist fins ara són vermells. Em pregunto si faran servir el vell Bugs per a res.
Ben mirat, millor donar gràcies que encara no hi hagi un any de Hello Kitty... que tot arribarà.

Moment (31 gener 2011)

Cuina russa.
El restaurant era tancat a l'hora de dinar. Novetat en un racó molt inestable.
(Donatiu pels que saben una mica de rus i volen comparar)

Moment (29 gener 2011)

Penjant.
Gairebé dels núvols.

Moment (27 gener 2011)

Fosc i gris.
Apuntant cap al plom que ens persegueix.

Moment (25 gener 2011)

Transport.
De camí a la festa de Cap d'Any.

Moment (24 gener 2011)

Esmorzant.
I passejant. De bon matí.

Moment (23 gener 2011)

Llibertat.
Per poques hores, lliure la resta del diumenge. Pau.

Moment (22 gener 2011)

Embolicat.
Dissabte, i tot el cap de setmana a la feina. Què hi faig aquí?

Moment (20 gener 2011)

Ulls en la foscor.
Noten que t'hi acostes i obren els ulls.

Moment (19 gener 2011 /2)

Llum.
Poques aquest mes, però escollides.

Moment (19 gener 2011)

Embolcall dolç.
El matí següent, les restes d'alguns dels dolços que han travessat mig món, per acabar essent consumits en petita, però agradable, companyia en l'establiment habitual.

Moment (18 gener 2011)

Cel perfecte.
Després (i abans) de molts dies de núvols, pluja i fred, el dia del meu aniversari un cel completament blau i temperatura molt agradable. Perfecte.

SD

No diuen que l'infern és ple de desagraïts? I la Terra encara en té més. En un vespre com aquest, he d'agrair moltes coses, i mai no tindré prou temps ni recursos, però sí que he d'agrair profundament al futur doctor que m'acabi de passar unes músiques petites que el que han fet és tornar a ficar en el meu cap una obsessió llarg temps deixada de banda.

I això és tot un regal. Immens.

Reach For the Sky, 'cause tomorrow may never come

I acabo de veure que treuen un altra dosi precisament demà...

Dies de tornada

Marxar de les costes de la Mediterrània, on fa fred, n'ha fet molta, però la majoria dels dies són de Sol, a la punta nord de l'illa de Taiwan, on fa una mica menys de fred, plou i els cels són grisos, amb el resultat que tens una sensació de fred semblant. No només ara, sinó que em diuen que porta d'aquesta manera potser ja un parell de setmanes. I té tot l'aspecte de continuar durant un temps.

Això, que no és precisament el que porta el meu organisme a saltar d'alegria, no és tan dolent com pot semblar, perquè ens acostumem a tot. No, el que és pitjor, no per no saber-ho o esperar-ho, és que en aquestes terres on no tenen gaires dies de fred, els edificis i els apartaments no estan gens preparats pel fred. No hi ha calefaccions, les portes i finestres no acaben d'ajustar gaire bé, i fins i tot tenen afició, o la idea de bomber, a obrir les finestres comunes dels passadissos durant hores amb l'excusa que cal fer circular l'aire, que ell bé que circula tranquil·lament per fora. A passar fred toca en llocs on no t'ho esperes.

Segons com evolucioni, i si veig que els jerseis ja no ajuden, potser faré la compra d'un calefactor que he ajornat durant un parell d'anys.