Llum.Poques aquest mes, però escollides.
31 de gener 2011
Moment (19 gener 2011)
Embolcall dolç.El matí següent, les restes d'alguns dels dolços que han travessat mig món, per acabar essent consumits en petita, però agradable, companyia en l'establiment habitual.
Moment (18 gener 2011)
Cel perfecte.
Després (i abans) de molts dies de núvols, pluja i fred, el dia del meu aniversari un cel completament blau i temperatura molt agradable. Perfecte.
17 de gener 2011
SD
No diuen que l'infern és ple de desagraïts? I la Terra encara en té més. En un vespre com aquest, he d'agrair moltes coses, i mai no tindré prou temps ni recursos, però sí que he d'agrair profundament al futur doctor que m'acabi de passar unes músiques petites que el que han fet és tornar a ficar en el meu cap una obsessió llarg temps deixada de banda.
I això és tot un regal. Immens.
I això és tot un regal. Immens.
Reach For the Sky, 'cause tomorrow may never come
I acabo de veure que treuen un altra dosi precisament demà...
10 de gener 2011
Dies de tornada
Marxar de les costes de la Mediterrània, on fa fred, n'ha fet molta, però la majoria dels dies són de Sol, a la punta nord de l'illa de Taiwan, on fa una mica menys de fred, plou i els cels són grisos, amb el resultat que tens una sensació de fred semblant. No només ara, sinó que em diuen que porta d'aquesta manera potser ja un parell de setmanes. I té tot l'aspecte de continuar durant un temps.
Això, que no és precisament el que porta el meu organisme a saltar d'alegria, no és tan dolent com pot semblar, perquè ens acostumem a tot. No, el que és pitjor, no per no saber-ho o esperar-ho, és que en aquestes terres on no tenen gaires dies de fred, els edificis i els apartaments no estan gens preparats pel fred. No hi ha calefaccions, les portes i finestres no acaben d'ajustar gaire bé, i fins i tot tenen afició, o la idea de bomber, a obrir les finestres comunes dels passadissos durant hores amb l'excusa que cal fer circular l'aire, que ell bé que circula tranquil·lament per fora. A passar fred toca en llocs on no t'ho esperes.
Segons com evolucioni, i si veig que els jerseis ja no ajuden, potser faré la compra d'un calefactor que he ajornat durant un parell d'anys.
Això, que no és precisament el que porta el meu organisme a saltar d'alegria, no és tan dolent com pot semblar, perquè ens acostumem a tot. No, el que és pitjor, no per no saber-ho o esperar-ho, és que en aquestes terres on no tenen gaires dies de fred, els edificis i els apartaments no estan gens preparats pel fred. No hi ha calefaccions, les portes i finestres no acaben d'ajustar gaire bé, i fins i tot tenen afició, o la idea de bomber, a obrir les finestres comunes dels passadissos durant hores amb l'excusa que cal fer circular l'aire, que ell bé que circula tranquil·lament per fora. A passar fred toca en llocs on no t'ho esperes.
Segons com evolucioni, i si veig que els jerseis ja no ajuden, potser faré la compra d'un calefactor que he ajornat durant un parell d'anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)