Omnipresència

Suposo que ja ho hauré comentat algun cop abans. A la feina a l'ASIAA acostuma a haver potser massa reunions o xerrades al llarg d'una setmana. En certa manera, està bé perquè et pots posar al dia de molts temes diversos, tot sovint allunyats del que fas. Però al final, són moltes hores que s'acumulen i no acabes de saber on van. I personalment, hi ha moments que el pitjor que puc fer és perdre el temps d'aquesta manera.

Farà unes tres o quatre de setmanes vaig dir que intentaria reduir el número de reunions a les que aniria. Des de llavors, tinc la sensació que encara n'hi ha hagut més - ja el primers dos dies en vaig tenir sis o set. Però la cosa no s'ha aturat aquí, darrerament se m'ha inaugurat una nova modalitat: tenir més d'una reunió/xerrada al mateix temps. De vegades, l'acumulació és causada per l'atzar; d'altres tinc la sensació que hi ha gent que és idiota i tant li fa el que els hi diguis. El punt ridícul màxim, per ara, ha estat avui, que tenia fins a tres activitats al mateix temps. Res, potser hauré de fer algun curs per assolir el do de l'omnipresència.

I torna a ploure

Com deia aquella vella cançó de Supertramp, torna a ploure. I ja fa dies. Se suposa que ara som en la temporada de pluges a Taiwan, com em van dir tot just arribar fa ja tres anys. Però em fa la sensació que tant l'any passat com aquest les pluges seguides van començar amb una mica de retard. Vés a saber, som en general molt dolents amb la memòria i si tenen que veure amb el temps, encara pitjor.

Així doncs, portem tranquil·lament tres o quatre dies seguits així. I ja veurem quants dies més ens queden. Com deia aquell, va molt bé pel camp; però molt malament per sortir a passejar. Aquest cap de setmana passat me'l vaig passar gairebé tancat a casa. Sort d'una escapada a comprar una mica de menjar i a aprofitar un moment de pausa en la pluja continuada per sortir a córrer una estoneta, que em va anar molt bé. La resta, ben bé no res. Actualitzar el Slackware del meu portàtil a la darrera versió del current i pensar una mica en el futur.

Com a mínim no fa la xafogor que vam tenir els dies anteriors a aquest mar que cau del cel. La veritat és que tinc una mica de ganes de tornar a veure el blau de la Mediterrània.

Aviat.