25 de novembre 2014

Jet-lag

Haver de viatjar des d'Europa fins a Taiwan té tota una sèrie d'inconvenients: és un viatge llarg, potser tot un dia o més; haver d'estar assegut a l'avió moltes hores; les esperes en les connexions; possibles endarrerriments o connexions fallides que, després de passar-te 12 hores en un avió, no són la cosa més divertida del món; controls de passaports. Les coses habituals en aquesta mena de viatges. 

Clarament, si ho comparem amb el que podria ser fer aquest viatge fa 50 o 100 anys, sense avions, potser amb vaixell si hi havia sort, no hi ha massa raons per queixar-nos, oi?. Potser el fet que més pugui molestar a molta gent, i que no passa quan es viatja a velocitats més reduïdes, sigui el famós jet-lag: la diferència entre el temps del teu cos en relació amb el temps exterior. Viatjar de Barcelona a Taipei, per exemple, representa haver de negociar una diferència horària de sis hores a l'estiu o set a l'hivern. Hi ha gent que triga uns dies en poder dormir seguit, o en no tenir la sensació d'haver de dormir quan no toca o viceversa.

El cert és que jo no ho he notat gaire en tots aquests anys. Ni en els viatges de i cap a Amèrica, ni tampoc en els que he fet cap a Taiwan. En acabar sí que em trobava cansat, però, en general, feia una bona dormida en la nit corresponent i més o menys ja estava recuperat. En part, potser és per haver tingut horaris "desorganitzats" durant uns anys i, en part, per dormir tant com podia a l'avió i posar-me els rellotges a l'hora del lloc d'arribada. Cap problema.

Fins que has de viatjar amb un nadó, i tot canvia... una mica.

Ja no pots dormir com ho feies, perquè si la petita no dorm, tu no acabes dormint. O un dels dos de la parella no ho fa. I si dorm, doncs el mateix, gairebé. No sigui que hi hagi turbulències i l'hagis de posar a la falda, o que es desperti i decideixi saltar del llitet. I llavors que si porten el menjar, que si cal canviar-la, que si ara està contenta o si no ho està.
 
Així que ja arribes amb son, però això en principi no hauria de ser massa dolent.

Llavors t'adones que tu potser portes bé el canvi d'hora, però la petita va amb el rellotge canviat. Molt canviat.

Si heu viatjat cap a l'Oest, es trobarà molt cansada a les 5 de la tarda, però a les 4 de la matinada decidirà que és hora de jugar. Si ho heu fet cap a l'Est, seran les 10 de la nit, o les 12 i encara estarà en dansa. O potser s'adormirà a les 9 del vespre i es despertarà a l'una de la matinada amb ganes de jugar. I clar, has d'estar amb ella una estona fins que es troba prou cansada per dormir un altre cop. Tant que a les 8 encara dorm com una soca.

I així, millorant progressivament durant una setmana. I llavors et preguntes com és que et trobes tan cansat de bon matí. No enyores viatjar gens ni mica, durant unes setmanes.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

"potser és per haver tingut horaris "desorganitzats" durant uns anys"

that's the point! :D

Òscar Morata ha dit...

Home, un que encara es mira el blog. Això és optimisme (o mirar els RSS).

Bé, l'entrenament ajuda a dormir, i també autoenganyar-se una miqueta.