Un cel ple de brases

Meitat de setembre

2011-09-18T23:03:00.001+08:00

Saben aquell que diu que vol escriure més sovint, que hi pensa moltes vegades, però que no troba la manera de posar-s'hi o que és sempre a deshora, que si no és una cosa és una altra que el despista o que el temps se't tira a sobre i no t'adones que no ho has fet?

Tot l'anterior, i molt més, que per excuses som molt bons.

En fi, per fer un post totalment egoista, com a mínim avui he acabat gairebé l'informe que havia d'escriure per la renovació del meu contracte. Després d'arrossegar-ho durant dos dies, o més, al final no ha estat més que una hora i mitja de concentració. Només falten els darrers detalls, serà millor no perdre'n la pista.

Un altre dia ja parlarem d'una altra cosa. Si hi ha sort.

Omnipresència

2011-05-18T22:55:00.001+08:00

Suposo que ja ho hauré comentat algun cop abans. A la feina a l'ASIAA acostuma a haver potser massa reunions o xerrades al llarg d'una setmana. En certa manera, està bé perquè et pots posar al dia de molts temes diversos, tot sovint allunyats del que fas. Però al final, són moltes hores que s'acumulen i no acabes de saber on van. I personalment, hi ha moments que el pitjor que puc fer és perdre el temps d'aquesta manera.

Farà unes tres o quatre de setmanes vaig dir que intentaria reduir el número de reunions a les que aniria. Des de llavors, tinc la sensació que encara n'hi ha hagut més - ja el primers dos dies en vaig tenir sis o set. Però la cosa no s'ha aturat aquí, darrerament se m'ha inaugurat una nova modalitat: tenir més d'una reunió/xerrada al mateix temps. De vegades, l'acumulació és causada per l'atzar; d'altres tinc la sensació que hi ha gent que és idiota i tant li fa el que els hi diguis. El punt ridícul màxim, per ara, ha estat avui, que tenia fins a tres activitats al mateix temps. Res, potser hauré de fer algun curs per assolir el do de l'omnipresència.

I torna a ploure

2011-05-16T22:12:00.003+08:00

Com deia aquella vella cançó de Supertramp, torna a ploure. I ja fa dies. Se suposa que ara som en la temporada de pluges a Taiwan, com em van dir tot just arribar fa ja tres anys. Però em fa la sensació que tant l'any passat com aquest les pluges seguides van començar amb una mica de retard. Vés a saber, som en general molt dolents amb la memòria i si tenen que veure amb el temps, encara pitjor.

Així doncs, portem tranquil·lament tres o quatre dies seguits així. I ja veurem quants dies més ens queden. Com deia aquell, va molt bé pel camp; però molt malament per sortir a passejar. Aquest cap de setmana passat me'l vaig passar gairebé tancat a casa. Sort d'una escapada a comprar una mica de menjar i a aprofitar un moment de pausa en la pluja continuada per sortir a córrer una estoneta, que em va anar molt bé. La resta, ben bé no res. Actualitzar el Slackware del meu portàtil a la darrera versió del current i pensar una mica en el futur.

Com a mínim no fa la xafogor que vam tenir els dies anteriors a aquest mar que cau del cel. La veritat és que tinc una mica de ganes de tornar a veure el blau de la Mediterrània.

Aviat.

Moment (8 febrer 2011)

2011-02-08T23:00:00.000+08:00

Suant la samarreta.
Que ja tocava i ja en teníem ganes.

Moment (7 febrer 2011)

2011-02-07T21:00:00.000+08:00

Llum càlida.
Finalment, ja no sembla una cuina.

Falsos enemics

2011-02-07T14:00:00.000+08:00

Un exemple dels perills d'aplicar significat als acrònims en una llengua diferent d'aquella en la que van ser pensats (o malpensats) inicialment.

Aquest festival artístic té pinta de ser una mica merdós.

Moment (6 febrer 2011)

2011-02-06T21:00:00.001+08:00

Camins de la memòria.
Difícils d'oblidar. Encara més, refuso oblidar-los, mentre en mantinguin l'escalfor i el bàtec.

Moment (5 febrer 2011)

2011-02-06T18:00:00.001+08:00

Un somriure al cel.
Finíssim.

Six Nations

2011-02-06T13:40:00.002+08:00

No sé si podré anar a veure'n gaires, però com a mínim ahir vaig tastar una mica la fruita.

Una mica de rugby sempre va bé.

Moment (4 febrer 2011)

2011-02-05T17:00:00.000+08:00

Una decisió.
La nit s'acosta i no sabem quan tornarà a sortir el Sol.

Moment (3 febrer 2011)

2011-02-05T08:00:00.000+08:00

Repeticions.
Un any nou, com l'any anterior, i l'anterior, i l'anterior, i...

Moment (2 febrer 2011)

2011-02-04T18:00:00.000+08:00

Vigília del Nou Any Lunar.
Tot va tancant. Preparant-se. Decoracions per tot arreu. Si no t'agrada el color vermell, mala sort.

Txè

2011-02-04T13:00:00.000+08:00

Arriben ben lluny, fins i tot als lavabos d'un bar de Taipei, saltant-se la barrera de bobbies. Però mantenen la flama viva.

Moment (1 febrer 2011)

2011-02-04T10:00:00.000+08:00

Confusions a la pizzeria.
Si aconseguiu identificar el que jo vaig veure en un principi (sorprenent per trobar-ho en un lavabo), felicitats. Si no, no passa res.

En conill

2011-02-03T22:47:00.008+08:00

Com suposo que deu haver estat amplament anunciat per altres terres, avui comença l'any del conill (兔年, tùnián) del calendari lunar. En aquestes poques hores que portem, ja he vist diferències amb l'any passat (del tigre) i és que comencen a aparèixer conills per tot arreu. Suposo que en un país com aquest, amb massa anuncis, dibuixos i gent infantilitzada, és un animal més agradable per estampar-lo per aquí i per allà. Clar que la majoria dels conills que he vist fins ara són vermells. Em pregunto si faran servir el vell Bugs per a res.
Ben mirat, millor donar gràcies que encara no hi hagi un any de Hello Kitty... que tot arribarà.

Moment (31 gener 2011)

2011-02-03T20:00:00.000+08:00

Cuina russa.
El restaurant era tancat a l'hora de dinar. Novetat en un racó molt inestable.
(Donatiu pels que saben una mica de rus i volen comparar)

Moment (29 gener 2011)

2011-02-03T14:00:00.001+08:00

Penjant.
Gairebé dels núvols.

Moment (27 gener 2011)

2011-02-03T08:00:00.000+08:00

Fosc i gris.
Apuntant cap al plom que ens persegueix.

Moment (25 gener 2011)

2011-02-02T14:00:00.001+08:00

Transport.
De camí a la festa de Cap d'Any.

Moment (24 gener 2011)

2011-02-02T08:00:00.002+08:00

Esmorzant.
I passejant. De bon matí.

Moment (23 gener 2011)

2011-02-01T20:00:00.000+08:00

Llibertat.
Per poques hores, lliure la resta del diumenge. Pau.

Moment (22 gener 2011)

2011-02-01T14:00:00.000+08:00

Embolicat.
Dissabte, i tot el cap de setmana a la feina. Què hi faig aquí?

Moment (20 gener 2011)

2011-02-01T08:00:00.000+08:00

Ulls en la foscor.
Noten que t'hi acostes i obren els ulls.

Moment (19 gener 2011 /2)

2011-01-31T23:30:00.001+08:00

Llum.
Poques aquest mes, però escollides.

Moment (19 gener 2011)

2011-01-31T22:30:00.000+08:00

Embolcall dolç.
El matí següent, les restes d'alguns dels dolços que han travessat mig món, per acabar essent consumits en petita, però agradable, companyia en l'establiment habitual.

Moment (18 gener 2011)

2011-01-31T21:30:00.000+08:00

Cel perfecte.
Després (i abans) de molts dies de núvols, pluja i fred, el dia del meu aniversari un cel completament blau i temperatura molt agradable. Perfecte.

SD

2011-01-18T00:23:00.003+08:00

No diuen que l'infern és ple de desagraïts? I la Terra encara en té més. En un vespre com aquest, he d'agrair moltes coses, i mai no tindré prou temps ni recursos, però sí que he d'agrair profundament al futur doctor que m'acabi de passar unes músiques petites que el que han fet és tornar a ficar en el meu cap una obsessió llarg temps deixada de banda.

I això és tot un regal. Immens.

Reach For the Sky, 'cause tomorrow may never come

I acabo de veure que treuen un altra dosi precisament demà...

Dies de tornada

2011-01-10T22:28:00.002+08:00

Marxar de les costes de la Mediterrània, on fa fred, n'ha fet molta, però la majoria dels dies són de Sol, a la punta nord de l'illa de Taiwan, on fa una mica menys de fred, plou i els cels són grisos, amb el resultat que tens una sensació de fred semblant. No només ara, sinó que em diuen que porta d'aquesta manera potser ja un parell de setmanes. I té tot l'aspecte de continuar durant un temps.

Això, que no és precisament el que porta el meu organisme a saltar d'alegria, no és tan dolent com pot semblar, perquè ens acostumem a tot. No, el que és pitjor, no per no saber-ho o esperar-ho, és que en aquestes terres on no tenen gaires dies de fred, els edificis i els apartaments no estan gens preparats pel fred. No hi ha calefaccions, les portes i finestres no acaben d'ajustar gaire bé, i fins i tot tenen afició, o la idea de bomber, a obrir les finestres comunes dels passadissos durant hores amb l'excusa que cal fer circular l'aire, que ell bé que circula tranquil·lament per fora. A passar fred toca en llocs on no t'ho esperes.

Segons com evolucioni, i si veig que els jerseis ja no ajuden, potser faré la compra d'un calefactor que he ajornat durant un parell d'anys.

Llumetes a l'interior

2010-11-29T11:00:00.000+08:00

Eleccions

2010-11-28T22:53:00.002+08:00

Avui voten al país dels ganàpies, i així ens anirà. A Taiwan, ahir va ser dia d'eleccions municipals en 5 ciutats (Taipei, Xinbei, Taichung, Tainan i Kaoshiung). Els resultats, una mica barrejats tindran segurament repercussions en les eleccions presidencials de l'any 2012. Lluny.

Per mi, l'experiència ha estat divertida. No és el primer cop que hi ha hagut eleccions municipals, però no eren en llocs on acostumo a passar el temps. Primer, fa ja mesos, van haver les primàries i tota la propaganda electoral que em va arribar a casa. El més curiós eren les fotos i poses dels candidats. Realment, és un altre món.

Després, suposo que un cop triats els candidats de cada partit per cada districte, l'increment continu de propaganda en forma de rètols o posters, cada cop més grans, l'aparició de banderes per totes bandes amb els noms i números d'elecció dels candidats.

Tot acompanyat per una explosió del que semblen centres dels candidats ocupant espais de botigues, garatges, baixos d'edificis, i camionetes passejant pels carrers fent propaganda electoral. Parleu de contaminació acústica; sort que no n'entenc gaire.

Això sí, ahir a la tarda, ja no quedaven gaires rastres de totes les banderetes.

Corrosió (més)

2010-11-27T13:00:00.001+08:00

Molt a prop d'un altre exemple de l'acció del mar sobre el metall

Aigua de foc

2010-11-26T17:04:00.002+08:00

Aparentment prové d'una altra illa del Pacífic, Hawaii, però no em negareu que això d'aigua volcànica té la seva gràcia.

Com la té volcà en xinès: muntanya de foc (火山).

Amb l'ou enfora

2010-10-17T13:00:00.000+08:00

Potser vosaltres, gent cosmopolita i bregada en múltiples batalles socials, ja ho havíeu vist abans, però per mi crec que és el primer cop que veig un flam ficat dins de la closca d'un ou. L'altre dia, com part de les minses postres del dinar, això és el que ens van donar. Abans

i després

Segur que hi cal molta paciència.

Educació cerebral

2010-10-16T17:47:00.002+08:00

No m'ho havia plantejat mai, escola d'aprenentatge basat en el cervell!. I les altres en què es basen?. No sé si és una traducció dolenta més o simplement el darrer truc per fer veure que són molt moderns.

Adéu

2010-09-01T18:48:00.005+08:00

Fa dos anys i quatre mesos que m'hi he estat. Si no sempre, sí la majoria de dies. Avui, però, s'ha acabat, o gairebé. Ha arribat el moment de fer un canvi i deixar la oficina, el campus, l'entorn que he trepitjat durant tot aquest temps, desar les memòries bones —moltes— i dolentes —algunes—, i acostumar-me a una nova vida. Però suposo que la sensació estranya, de final d'una altra etapa, m'acompanyarà encara un parell de dies.

Ah, no us penseu que és res revolucionari. Des d'avui, més o menys, deixo la universitat, NTNU, on he estat des que vaig arribar a Taiwan i passaré tot el meu temps a l'ASIAA. Amb canvis de projecte també, però suposo que per tenir una millor vida laboral.

Avui, doncs, he acabat de netejar l'ordinador que la va dinyar farà un parell de setmanes, perquè una mica de paranoia no està mai malament, i m'he acomiadat dels veïns de passadís i de l'estudiant amb qui he compartit el meu despatx aquests darrers mesos (que també ha canviat d'oficina). Un moment entranyable, també.

Demà, faré la darrera neteja, tornaré les coses que em vaig emportar del despatx on vaig estar abans (una cadira, el router , el hub, i material d'oficina), i potser encara podré acomiadar-me en condicions d'algunes persones més. A partir d'allà, adéu siau i fins la propera.

Bé, de fet, espero continuar veient a alguns d'ells durant una bona temporada. Amb d'altres, bé, ja no cal provar-ho més.

Cap al tard, a Taipei

2010-07-18T22:06:00.004+08:00

Un altre passeig sense cap més objectiu que escampar una mica la boira i gaudir del que semblava, i ha estat, un capvespre perfecte.

Per raons de logística i material, m'he acostat fins el Chiang-Kai Shek Memorial Hall (中正紀念堂, presumint que he configurat l'ordinador per escriure en xinès i ara puc practicar).

Un cel serè travessat per núvols esfilagarsats, la temperatura just al punt alt de confort, amb una brisa lleu. Bon moment per escampar la vista per la llunyania, sigui maca o no.

I de trobar a faltar algú al costat, també.

Taps a les orelles

2010-07-13T14:09:00.001+08:00

Com suposo que he explicat més d'un cop —l'avi batalletes—, el meu pis dóna a un carrer ample, força sorollós, la qual cosa no és alleugerada per uns vidres que aïllin el so. Amb el temps, t'hi acostumes, però no es pot dir que sigui una situació cómoda. De tant en tant, hi ha una d'aquelles nits en les que un no pot dormir, sigui per preocupacions, per algun dolor particular o vés a saber per què.

Aquesta nit passada va ser una d'aquestes nits. Malgrat haver-me despertat a les 5:30 del matí (gana, segurament), no podia dormir i tenia una mica de mal de cap potser per haver dormit només unes 5 hores la nit anterior. I només faltaven els cotxes i les motos passant rabents pel carrer de sota a les 2 de la matinada. Així que vaig provar una cosa, un Gelocatil pel dolor, i uns taps per les orelles que havia obtingut en algun dels vols transcontinentals que he fet en els darrers mesos. Impressionant, silenci gairebé absolut i una dormida reconstituent.

Ho hauré de tornar a provar de tant en tant, però vigilant amb les addiccions que sempre són perilloses.

La foscor cau

2010-07-12T22:23:00.003+08:00

En més d'un sentit, la foscor cau sobre nosaltres.

En aquest cas, minuts abans de caure una, afortunadament curta, tromba d'aigua. I dic afortunadament, perquè estava dinant i sense un paraigües a mà. Ha plogut finalment. No ho feia des de no sé quan. I s'ha notat una mica en les temperatures.

De totes maneres, la novetat és que s'acosta una tempesta tropical, més o menys la primera. En principi, va cap a les Filipines, i encara no és cap tifó. Amb aquests bitxos, però, mai no saps en què es convertiran i on acabaran anant a petar.

Misantropia (passant dels orcs pesats)

2010-07-11T21:05:00.001+08:00

Ahir em preguntaven, des de les (potser) boiroses terres d'Eire, si a Taipei també ens concentràvem (per cert, impressionant). Bé, el fet és que no conec catalans per aquí i no sé si feien res. No del tot cert, me n'he trobat un parell: una noia d'Igualada la nit del Barça campió de la Champions i una parella de Lleida a Taichung, però cap contacte mínimament estable, només trobades atzaroses i fugisseres.

No és que els eviti, tot el contrari, però tampoc no faig cap esforç especial. Particularment, perquè acostumen a anar acompanyats de la tropa de llefiscosos orcs pesats de sempre que sí que procuro evitar. Tant que en dos anys encara no m'he acostat a l'oficina comercial de Mordor a Taipei. Ho hauré de fer, sobretot si vull votar (i els molt fatxes em deixen) a la tardor, però només pensar-ho em fa venir urticària.

En fi, no he pogut col·laborar amb la causa, però tampoc no vindrà d'aquí.

Solitud

2010-07-11T15:50:00.001+08:00

En una de les diverses zones, prop de l'ASMAB, en destrucció/construcció al campus de Taida.

Franquistes

2010-07-05T12:00:00.000+08:00

Sembla que ni a l'altra banda del món no puc escapar de l'escòria de la humanitat

o potser només són barretes de xocolata.

Taxes i dumplings

2010-07-04T21:36:00.002+08:00

El mes de maig passat vaig haver de tornar a fer la declaració de la renda a Taiwan. L'any passat, per raó que només em comptaven 8 mesos i que m'havien retingut massa diners, em van tornar una bona quantitat de diners. Aquest any, en canvi, em va tocar afegir-ne, perquè m'estan retenint una mica menys del que haurien de fer-ho. No és una gran diferència, però en dotze mesos es converteix en un número que no fa gaire gràcia.

Les taxes a Taiwan em sembla que són ben curioses. Molta gent no les paga, sobretot els que més tenen (com explica aquest article), i hi ha tota mena de tripijocs per descomptar, que potser hauria pogut provar, però vaig decidir que no, o per no pagar —molts lloguers no estan ni declarats. En fi, tampoc no m'hi poso pedres al fetge. El meu sou està força per sobre de la mitjana del país i així són les coses.

Però amb un noi suís que hi ha a la feina, a qui també li va tocar pagar, hem decidit prendre'ns una petita revenja en espècies. El costum a l'institut quan ve un visitant que dóna una xerrada és anar a sopar amb ell a algun dels restaurants que estan força bé prop de la feina. Tots hi estem convidats, i el sopar surt gratis. Des de fa un parell de mesos, ens apuntem a tots els que calgui. D'alguna manera ens compensaran els impostos que paguem. I us asseguro que el menjar val la pena.

Suant

2010-07-04T00:00:00.001+08:00

Diuen que si dos coneguts es troben en un ascensor i no saben què dir-se, acaben parlant del temps. Doncs parlem del temps. Aquest ha estat un any curiós per aquí. Durant la primavera vam tenir constants pujades i baixades de temperatura, de dies agradables a nits ben fredes, de quatre dies amb molta calor amb una setmana amb aigua i fred. Després, ja al juny, pluges i més pluges. Moltes torrencials, de les que no deixaven veure gairebé res.

Però ja deu fer un parell de setmanes, que el forn s'ha encès i la calor, amb la xafogor habitual, regna per Taipei. Avui, hem arribat als 35 o 38ºC, depenent de les fonts. I he decidit que no volia sortir al carrer. En fi, ja sabem que la calor està dins del cap el el fons, però encara no m'he acostumat a suar com un porc de bon matí.

Bon estiu, doncs.

D'alarmes

2010-05-06T10:00:00.001+08:00

De tant en tant, estant al meu apartament, sentia (i sento) alarmes de cotxe pel carrer. Res sorprenent, em direu. És cert, però en aquest cas semblaven com si estiguessin en moviment, perquè es podia notar l'augment i la disminució progressiva del seu. Tampoc no hi parava gaire més atenció, fins que un dia vaig veure, mentres m'esperava a creuar el carrer al costat de casa, passar davant meu, tot girant la cantonada, una grua que portava al dipòsit de cotxes que hi ha just darrera del carrer on visc un cotxe, amb les llums i l'alarma a tot drap, que devia haver estat mal aparcat en alguna banda. Ah, em vaig dir, que no fos això el que he sentit tants altres cops. Potser un misteri solucionat.

Vista marina

2010-05-05T10:00:00.000+08:00

De la meva segona visita a Califòrnia, la vista des de la finestra de la nostra habitació a Alameda. Just davant, Oakland. Un lloc maco i tranquil (i molt artificial, és clar).

La llagosta saluda

2010-05-04T10:00:00.000+08:00

Una foto de principis de febrer, tot just al començament del sopar de l'any nou lunar xinès que vam fer al balneari de Tian Lai (天籟; sons de la natura) a Yangmingshan amb la gent de l'ASIAA. Un balneari gran, ben equipat, amb varietat d'aigües i temperatures, on vam passar unes hores molt agradables. Per sort, tot estava pagat, perquè és un lloc més aviat car.

Sí, el lloc on em va tocar una XBox i vaig dir que no la volia.

284, tarda de maig

2010-05-03T10:00:00.000+08:00

Ah, memòria, traïdora dels sentiments.

Una llum familiar. L'angle dels raigs del Sol de la tarda caient sobre uns arbres frondosos. El verd brillant, abundant, ple de vida. Calma estiuenca en el terrabastall de la ciutat.

Record d'algú que va ser-ho tot, però que ara ha de ser no res. Una pregunta, tanmateix.

Una tarda pretèrita trobant a faltar algú altre. Sentiments perduts en les sorres del temps, difuminats i canviants, confusos com el fum.

Què fàcil caure-hi un altre cop; què fàcil enlairar-se per sobre i seguir volant.

Excursió al temple de Zhinan

2010-05-02T22:54:00.006+08:00

La primavera està disparada en tota la seva esplendor, o potser això ja és un principi d'estiu, i després d'un divendres amb un temps esplèndid, va venir un dissabte semblant (i diumenge, per no faltar a la realitat). Així que vam decidir anar fins al temple de Zhinan (指南宮), per la zona de Muzha, i fer alguna passejadeta per les muntanyes del voltant.

Arribar fins al peu del temple és ben fàcil: només cal agafar la línia 530 i després de voltes i més voltes arribes a l'estació final. Passar un carrer de botigues, bastant atrotinat, però atractivament vell,

unes quantes escales, menys que les que tocaria si haguéssim començat des del principi

i allà tenim un dels diversos temples que hi ha per la zona.

Una mica més enllà hi ha un temple budista.

Potser era per l'hora o el dia, o és que és així, però ens vam trobar amb un entorn gairebé buit del tot i envoltat d'una tranquil·litat que no és gens fàcil de trobar a Taiwan.

A més, amb el solet tan bo que teníem, amb una brisa refrescant, el silenci que hi regnava, feia entrar ganes d'aturar-se una bona estona prop dels elefants.

Però vam seguir endavant. Pels voltants, hi ha una de les estacions de la Maokong Gondola, un aeri que puja des del costat del zoo, fins a Maokong. Amb uns desnivells considerables.

Aquest aeri ha estat tancat durant més d'un any per causa dels desperfectes que un tifó va provocar en un dels pilars. Ara deu fer cosa d'un parell de mesos que torna a funcionar.

Abans d'arribar-hi, però, ens vam trobar unes vies que deuen fer servir per pujar i baixar material de la muntanya, i que tenia tot l'aspecte de les velles instal·lacions deixades enrera pels japonesos.

Però encara funciona i hi ha gent atrevida que hi puja. Per treballar, suposo.

Passada l'estació de l'aeri vam decidir seguir una ruta fins al pic de Houshanyue (猴山岳), la muntanya del mico. Pel camí, que començava costerut i ple d'escales, com tants pels voltants de Taipei, vam trobar encara restes de grans esllavissades de farà un parell d'anys.

Des d'aquí, i malgrat que la visibilitat que no era perfecta, podíem contemplar una vista diferent de Taipei, Yangmingshan i imaginar Danshui i el mar més enllà.

Sorprenentment, els graons van desaparèixer en un cert moment i, per primer cop que recordi, vaig caminar per un veritable camí de muntanya. Que és va complicar una mica, quan vam haver de pujar gairebé en vertical ajudant-nos de les cordes que hi ha instal·lades, en un tros curt de la ruta.

La resta, un cop arribats a la carena, molt més fàcil. El camí, estret, seguia gairebé pla, envoltats de vegetació força salvatge. Es nota que no hi passa gaire gent. I així vam seguir durant una bona estona fins que vam decidir que seria millor tornar a la civilització.

Una excursió perfecta per un dia espectacular. Crec que repetirem per la zona. Ens queda prop de casa, les rutes semblen prou interessants i no trobes gent gairebé. I això, aquí, és gairebé inaudit.

Dos anys

2010-04-28T22:17:00.002+08:00

Tal dia com avui, farà dos anys, que aterrava a Taiwan. Pensant-hi avui, sembla com si aquests dos anys hagin estat només un sospir. Ja cal que em calci pel que ve, oi?

I a veure si ressuscito aquest blog. La rutina s'instal·la en les nostres vides.

Rumiant de bon matí

2010-04-08T23:45:00.001+08:00

En un dia com avui, gris i plujós, com molts dels primers que vaig viure aquí, però també ple de records i sensacions, m'he descobert de bon matí a l'autobús pensant com és de curiosa la manera com, amb el temps, canvien les sensacions sobre un lloc. I no perquè no ho hagi viscut ja abans diversos cops.

Prop de dos anys després d'arribar a Taiwan, es pot dir que les he vistes de gairebé tots els color: grisos i plujosos, blaus i radiants, verds, fragrants, també negres, entristits i pesants, i torna a començar. Ja fa temps que vaig perdre aquella sensació de novetat i estranyesa del principi, i tot ha pres un aire de familiaritat, malgrat les diferències lingüístiques i culturals.

No gens malament, la veritat sigui dita, llàstima només dels petits detalls que deixen cicatrius en l'esperit. Inevitables, però. I tanmateix, acompanyats de grans records, per sort.

On sou?

2010-03-31T23:36:00.002+08:00

Si no sabeu on sou, només cal mirar a terra

i trobareu que que sou aquí.

Reflexos

2010-03-30T22:50:00.002+08:00

Un altre dia de més reunions que de temps per mi mateix. Però vés per on, avui he tinc una mica d'espectacle. Visitants de l'espai exterior? crancs?

Reflexos al terra del Sol de la tarda.

Hauríeu d'haver vist quin Sol tan vermell que hi havia més cap al tard.

Cops de cap

2010-03-29T23:35:00.001+08:00

Una vegada, per bé que dolorosa, no vol dir res. Dues, és curiós. Tres, comença a ser preocupant. Parlo de cops al cap en les darreres dues setmanes. La primera vegada, en un restaurant, apartant-me per deixar que netegessin la taula, vaig picar amb una lleixa a la paret. El resultat, una ferida amb una mica de sang —no gens, per ser al cap— a la part posterior dreta. La part bona és que em va sortir el dinar gratis. Són així d'educats.

La segona ocasió, l'endemà, d'excursió per Yangmingshan, tot caminant per un camí estret i pensant en altres coses, vaig fer una esplèndida rematada de cap a una branca ben sòlida. Per fortuna, el cop i res més, i tampoc no va ser gaire dolorós.

I per acabar, dos o tres dies després, baixant de l'autobús, que deu ser que sóc massa alt per la porta, i una altra salutació de cap al material mòbil de Taipei.

Des de llavors, que vaig amb més compte. No se sap mai si tants cops em tornaran intel·ligent de cop. Potser que em dediqui a escriure el blog, que serà més segur.

Llunes

2010-03-01T21:43:00.001+08:00

Ahir era el dia del festival de les llanternes, un dia assenyalat després del nou any lunar. Avui, quan tornava cap a casa, una lluna plena, o gairebé, maquíssima, m'ha acompanyat tota l'estona, mentres jo em movia pel laberint de carrerons de Taipei. Com és de curiós, tantes que n'he vist i encara les trobo tan maques, especialment avui.

Canvi de piles

2010-03-01T15:31:00.000+08:00

Arriba un dia que, després de molt anar amunt i avall, l'agulla s'atura, es fa el silenci i tot s'ha acabat. Bé, no del tot, podem canviar la pila del rellotge. Això és el que em va passar la setmana passada, se'm va aturar el rellotge, i fins avui no he pogut anar a buscar un rellotger per canviar-li la pila.

Res de l'altre món, però m'he quedat meravellat de l'habilitat del rellotger, qui amb unes pinces ha obert el rellotge, ha tret una protecció de plàstic, ha agafat la petita pila i ha comprovat que no donava voltatge; amb les mateixes pinces, ha agafat el cartró amb la pila nova, l'ha treta de dins del plàstic protector, ha posat la pila dins del rellotge, la protecció de plàstic i la coberta exterior a sobre. El rellotge en marxa, posada en dia i hora, i NT 100 per tot. Ràpid i eficient.

Vinets

2010-02-28T20:43:00.001+08:00

Divendres a la nit, vaig anar a un tast de vins en una botiga de vins que hi ha a Tian Mu, a la banda nord de Taipei, amb un amic japonès, aficionat a anar-hi a comprar vi o cervesa. I no va estar gens malament. Per una quantitat fixa, NT 800, podies tastar vins majoritàriament francesos, i prendre menjar força bo, generosos amb el formatge, a més d'escoltar una banda que tocava música en directe (clàssics del rock i del pop).

El més sorprenent, a primera vista, era que la gran majoria de la gent assistent eren occidentals i podies comptar els taiwanesos, o asiàtics, presents. I no només això. Per un cop, jo em trobava entre els mes joves del lloc. Serà pel nivell econòmic.

Una nit diferent que va tractar molt bé el meu estómac.

Plugim

2010-02-01T22:42:00.002+08:00

No es pot dir que Taiwan no sigui un país on no hi plogui, i molt fort tot sovint, però després de tant de temps d'estar per aquí, no em deixa de sorprendre com tan aviat com una micona d'aigua de no res comença a caure, ja va la gent amb els paraigües oberts. Com si els seus cossos estiguessin fets de fang i correguessin el risc de desfer-se.

Avui, quan tornava cap a casa al vespre, queia un plugim molt molt molt finet, que, de fet, només el notaves molt de tant en tant. S'assemblava més a escadussers gots d'aigua, feta gotetes molt petites, que et poguessis trobar aquí o allà. Doncs ja he vist gent creuant el carrer amb paraigües ben grans protegint-los. Està bé, són molt previsors, amb coses d'aquestes, és clar.

Volta al món

2010-01-26T12:15:00.000+08:00

Una de les conseqüències del meu viatge a San Francisco, acostant-m'hi aquest cop des de l'Oest, és que ara sí que puc dir que he fet la volta al món o, com a mínim, que he creuat tots els meridians. No en un mateix viatge, però sí fent la suma de les meves excursions arreu del món.

I vaig tenir més primers cops en aquest viatge. Primera vegada a Corea, en un aeroport, és clar, o al Japó, de la mateixa manera. Em va semblar divertit pensar que la meva arribada al tòpicament anomenat país del Sol naixent fos precisament just abans d'una posta de Sol molt maca en un cel completament seré.

Bay Area

2010-01-25T13:00:00.001+08:00

Doncs ja fa més d'una setmana que vaig tornar de passar cinc dies a Berkeley. Hi vaig anar per qüestions de feina, un workshop sobre formació estel·lar. El workshop va ser molt interessant i m'ha servit per posar-me al dia de força coses que feia temps que no tocava. A més, segurament em valdrà per coses que vull fer en un futur proper.

De turisme, en vaig poder fer bon poc. Al final, no em vaig prendre cap dia extra, que ara, vist amb perspectiva, m'haurien anat molt bé. Sembla que només es coneix gent nova quan no tinc més temps.

Amb l'horari apretat de xerrades, sopar i quedar per fer una cervesa amb un o l'altre, només vaig poder acostar-me a San Francisco diumenge per la tarda. I amb presses.

Tanmateix, vaig poder recórrer alguns dels carrers que ja havia vist en les meves visites anteriors, amb rètols una mica estrafolaris

pujar a Telegraph Hill fins la base de la Coit Tower.

I gaudir de la barreja de calma i buidor,

que també et pot arribar a foradar l'ànima, del downtown d'un diumenge fred de gener.

La resta dels dies els vaig passar a Berkeley, per la zona del campus de la Universitat de California, on encara recordava el fugisser passeig que hi vaig fer fa prop de 6 anys, i que tan bé em va venir per trobar els llocs on havia d'anar.

Una de les coses més curioses de la meva estada és la quantitat de xinès que he pogut sentir pels carrers. Serà que ara tinc els detectors activats pels asiàtics i per la llengua. Ah, i sopar menjar asiàtic cada nit. Serà per la companyia.

Ah, l'entrada i sortida de la fortalesa, més o menys igual que altres cops. Per sort.

Pizza al carrer

2010-01-24T10:29:00.004+08:00

Dijous d'aquesta setmana, vaig quedar per sopar amb una de les post-docs de l'ASIAA. Com és habitual, se'ns va plantejar la pregunta transcendent d'on anar. Ja sabeu com funciona: les possibilitats són tantes que un no sap on triar o, potser contradictòriament, no se't acudeix cap lloc on anar.

Al final, ens vam decidir per una pizzeria (Free Pizza) que està en una cantonada de dos carrers propers al campus de Taida, petita, amb molts pocs seients, tots al carrer, en una barra realment rústica. Però les pizzes que vam demanar estaven prou bones

malgrat que els faltés una mica de sal. I teníem davant el forn on les feien.

Aquest és un lloc aparentment molt popular, perquè els seients estan tots sempre ocupats, i amb cues de gent esperant pizzes per emportar-se. Mira, un cop que no vaig menjar asiàtic.

Blanc

2010-01-10T14:35:00.004+08:00

Camí de Califòrnia, però aquest cop des de l'Oest. Escala a l'aeroport de Seül-Incheon d'unes 5 hores. A fora, una vista completament hivernal: tot cobert de neu, la boira que cobreix l'horitzó i un fred que pela; suposo, perquè dins de l'aeroport s'està força bé.

I ves per on, i el bitllet d'anada és en classe business i no me n'havia adonat —era el més barat que quedava!. Una experiència diferent.

A veure els controls a San Francisco.

I això és tot

2010-01-07T19:55:00.003+08:00

Per ara, per Barcelona. La maleta, preparada, tots els tràmits fets, aparentment, i entrant ja en aquell particular estat d'ànim que em ve quan m'he de ficar durant tantes hores en avions i aeroports. Els comiats fets més aviat o més d'hora i amb molt bons records de l'estada.

A veure com serà la tornada, quan sigui que passi de veritat, perquè la propera setmana també me la passaré fora.

Fins aviat.

Final d'any

2009-12-31T18:15:00.002+08:00

Com deia aquell principi d'una de les novel·les més famoses de Dickens: era el millor dels temps, era el pitjor dels temps..., així ha estat aquest any. Bé, sense exagerar, però sí que ha estat un any d'alts força alts i alguns baixos considerables. Tanmateix, després de portar dues setmanes per Barcelona, les coses es miren d'una altra manera. Amb més optimisme, una perspectiva diferent i apreciant totes les coses bones que hi ha hagut, hi ha i que n'hi haurà.

Com escalfar-se en el somriure de dues petites llumetes que tot just comencen a caminar pel món, o gaudir d'una bona conversa amb una vella amistat al voltant d'uns cafetons

Bon Any Nou i ja seguirem!

Catifes

2009-12-08T23:37:00.004+08:00

Avui hem tingut un d'aquells dies de cels blaus, Sol espetegant i temperatures per sobre dels 25º C, que alegren el cor només d'obrir els ulls. Sí, és el mes de desembre, però és el preu que hem de pagar, oi?. En certs moments, llargues catifes o llençols de núvols han recorregut el cel, d'un color blanc intens durant el dia, foscos i esfilagarsats cap el capvespre. Amb una gran vista des del pis tretzè del nou edifici

Un dijous qualsevol

2009-12-03T23:10:00.002+08:00

Avui, baixada de temperatures, que per la nit i amb la humitat es nota força més, i se't fica als òssos. Per la tarda, una reunió de tres hores sobre el projecte ALMA i la participació de Taiwan. Com a mínim, ens posem al dia. Fet i fet, he tingut prou temps per acabar una mica de feina, però massa temps de reunions. I per acabar, cap al tard, una conversa interessant que potser em doni una solució per un problema que tinc en un article. Qui ho sap?, això de fer una cervesa després de sopar encara tindrà una aplicació pràctica.

Torna per...

2009-12-01T23:32:00.003+08:00

Comencem el darrer mes de l'any. El tindré ocupat. Fa una mica més de fresca, però ens trobem més aviat en aquella època de l'any en la que un no sap si agafar una jaqueta o no, perquè si fa Sol, fa calor.

I ja es veuen les decoracions nadalenques per algunes (moltes) botigues, especialment les que deuen tenir més clients occidentals, les esglésies cristianes que es troben escampades per la ciutat i fins i tot en bars i cafès. No es un fenomen molt escampat, no és per res que em trobo en terra d'infidels, com algun demòcrata constitucionalista diria, però suposo que la influència americana té el seu pes.

Això sí, no m'esperava trobar-me floquets de neu/estrelles nadalenques penjant del mànec de la porta d'un lavabo d'un bar que freqüentem.

De formatges

2009-11-30T23:28:00.001+08:00

Els caps de setmana són molt lents, darrerament. Mea culpa, que diria algú. Ahir, però, vaig fer un atac de compres. Primer un disc dur extern per fer còpies de seguretat o per posar-hi més brossa electrònica. Llavors, em vaig acostar al Breeze Center, un més d'aquests grans centres comercials plens de botigues de luxe que hi ha per Taipei. Hi anava més que res per explorar el supermercat que hi ha en un dels soterranis, on m'havien dit que hi havia força productes d'importació.

I sí, era cert: vins, cerveses, salsitxes, ... formatge!. Tan lluny d'Europa es fa difícil trobar-ne d'una mena que em sigui atractiva. Renoi quina varietat que tenien, que si Camemberts, que si Brie, mira un manxego, ei, una mica de formatge ibèric que em vaig emportar cap a casa. No és precisament barat, però no és d'estranyar. I el gust és força decent.

De vestits

2009-11-29T11:00:00.000+08:00

En les darreres setmanes, he pogut veure pel campus de NTU, o per la zona propera, parelles de nuvis per aquí o per allà, fent-se fotos. No en grans grups com aquell dia de l'any passat, sinó només la parella, un o dos fotògrafs o acompanyants, i les estrambòtiques idees de com i on posar per la foto.

Jo pensava que aquestes fotos se les feien després de la cerimònia i celebració, però resulta ser que no. Es fan les fotos abans, amb cadascun dels tres vestits que la núvia acostuma a posar-se el dia del casament, i així poden ensenyar i compartir les fotos amb la família i els amics.

Per un cop, una cosa que no sembla que porti mala sort. A diferència d'Occident.

Sorpresa

2009-11-28T11:00:00.000+08:00

tristor, preocupació?

Diferències

2009-11-27T13:00:00.000+08:00

No es pot dir que mai no passarà, però em costa imaginar un banc occidental decorant tot el banc amb aquesta mena de porcs i pintant tota la sucursal, incloent-hi els caixers automàtics, de color rosa,

com fa el banc de Shanghai

Mascotes

2009-11-26T13:00:00.000+08:00

Cap a finals de l'any que ve, hi haurà una gran exposició floral internacional a Taipei. Ja fa mesos que vaig veient els anuncis i que parts de la ciutat, on hi faran algunes coses, es troben en obres. De moment, ja tenen les mascotes preparades.

Esperant-se

2009-11-25T13:00:00.000+08:00

Moltes motos, al seu aparcament. Boscos de miralls i manillars. Per tot Taipei.

Premeu el botó

2009-11-24T13:00:00.000+08:00

Per aturar l'autobús a la propera parada.

En xinès, és clar.

Ocellets

2009-11-23T13:00:00.000+08:00

Tenir una cambra de fotos nova amb un zoom força potent, em dóna l'oportunitat d'agafar just a temps i amb més detall, més d'una de les aus i ocells que es poden veure pels parcs i torrents de Taipei

o de Taichung.

Ara només cal paciència i oportunitat.

Palaus i temples

2009-11-22T17:05:00.000+08:00

I així vam arribar al tercer dia de la meva estada a Beijing, que podria convertir-se en el més estrany, per raons òbvies. Per començar, vam esmorzar en un lloc del carrer on feien una espècie de barreja entre truita i crêpe.

D'allà, agafa un autobús, carrega't de paciència, i cap a Qianmen,

just al Sud de la plaça de Tiananmen. Aquí vam fer un passeig pel carrer de Qianmen (Qianmen Dajie), on estan construint uns carrers que reprodueixen l'aspecte que tenia la ciutat cap als anys 1920 o 1930

És, evidentment, tot molt fals, i ple de botigues de conegudes marques occidentals, però quan acabin de fer-ho tindrà el seu encant. Una aturada per fer un cafè que es va convertir en molt especial

i cap a Tiananmen.

Es veien ja els preparatius que hi estaven fent per la celebració de l'1 d'octubre, i vam haver de passar un parell de controls de seguretat per accedir-hi. Com era d'esperar, gent per tot arreu, militars i policia d'uniforme o de paisà.

Tot seguit, només cal creuar el carrer per entrar al National Palace, la ciutat prohibida. Pel meu gust, espectacular. Suposo que en la seva bona època no estaria tan neta i tan buida, però els edificis i pavellons valen la pena.

Només vam anar passejant, però és tan gran que t'hi passes una llarga estona,

fins arribar al jardí que es troba a l'extrem nord del recinte.

Amb això, el temps se'ns tirava a sobre i vam haver de córrer per arribar al Temple del Cel (天坛) just a temps abans que tanquessin les portes.

Pel meu gust, va ser el lloc que em va agradar més. La disposició de les construccions i elements decoratius, ajuntat amb l'hora baixa i amb l'al·licient que estàvem gairebé sols, cosa ben estranya per una ciutat com Beijing, em van produir una forta impressió de pau i tranquil·litat.

Val la pena veure aquests llocs sense estar envoltats de turistes

i just a la posta del Sol.

Ens van fer fora cap a les sis. De fet, érem els darrers en sortir, i ja només ens va quedar temps per fer un passeig pel parc dels voltant, on molta gent passava el temps tocant música o cantant,

sopar per allà a prop, i cap a casa, fent un breu i intens passeig per les instal·lacions olímpiques que tenia ben a prop de l'hotel.

Tres dies passen molt ràpid, tot i més si no pares d'anar amunt i avall. Potser hi hauré de tornar, trobo, però no per fer tant de turisme.

Preparats per a les cues

2009-11-21T19:00:00.000+08:00

Quan floreixen els cirerers a Yangmingshan, cap al febrer o el març, les muntanyes es converteixen en un dels llocs més populars de Taipei, que es deuen omplir de gent. No té doncs gens d'estrany que a l'estació de Yangmingshan, final i principi d'unes quantes línies d'autobusos, hagin pintat a terra diversos carrils, amb el seu número de línia corresponent, per tal que es puguin fer unes cues ben ordenades.

Taichung i rodalia

2009-11-20T13:00:00.002+08:00

Diumenge passat, uns quants habitants estrangers de l'ASIAA vam agafar el tren ràpid (HSR, High-Speed Rail,高速鐵路) i en una horeta ens vam plantar a Taichung (台中), a uns 150 km cap al sud de Taipei.

Situada cap al centre de l'illa, com el seu nom ja indica, és una ciutat força gran, però no sembla que amb massa llocs per visitar. Per començar, però, vam fer una passejada pel parc públic de Taichung,

on vaig poder veure el llac que havia vist en fotografies mesos abans.

Després de dinar, vam anar en taxi fins a Lugang (鹿港), on ja havia estat el gener passat. Amb el mercat que hi havia en alguns carrers

i totes les desfilades religioses que hi vam veure

em sembla que devíem aparèixer en un dia de festival local. Vam tornar a visitar el temple de Matsu (天后宮), menys decorat que just abans del Nou Any Xinès.

Després d'un passeig pels carrers sorollosos i atrafegats de la ciutat, vam gaudir d'una hora i mitja buscant un taxi per poder anar fins a una platja propera per veure el mar. Quan hi vam arribar, ja era fosc, però encara vam tenir temps per relaxar-nos una estona,

i veure una foguera que devia ser el final de festa d'alguna celebració local, perquè cremaven un vaixell i una espècie de temple de paper,

abans de tornar cap a Taichung, cap a la novíssima estació de tren i de tornada cap a casa.

Un dia entretingut. Vaig poder comprovar, a més, que el meu xinès està millorant més del que em pensava.

Anuncis

2009-11-19T22:49:00.005+08:00

Vespre de dijous, plujós amb una pluja molt fina que gairebé sura a l'aire. Després de sopar, una cerveseta al biergarten proper al campus. Això ja s'està convertit en una tradició. Ah, però avui, just davant, hi ha un gran desplegament de focus, càmeres, cables per tot arreu: estan filmant alguna cosa... umm, potser un anunci... de KFC!!

Certament, mentre xerràvem i bevíem, sota l'encegador reflex dels llums, anàvem veient escenes captivadores de com filmar una panotxa de blat de moro o una pizza. Llargues estones apassionants. Tanmateix, massa llum per gaudir dels nostres cereals.

Nou edifici

2009-11-18T23:45:00.002+08:00

Ahir vaig passar el meu primer dia a la meva oficina al nou edifici de l'ASIAA. Com ja vaig comentar fa força mesos, estaven construint-lo al mateix campus de NTU, prop de l'edifici que ocupaven fins ara. Com passa en molts d'aquests casos, la construcció s'havia allargat durant massa anys fins arribar a extrems gairebé dolorosos, per manca d'espai i problemes amb la universitat.

Ara farà una mica més d'un mes, van fer el primer trasllat de mobiliari, alguns ordinadors, llibres i coses d'aquestes. L'edifici no estava oficialment acabat, hi havia llum a estones, cap mena de xarxa, només un muntacàrregues i cap ascensor (les nostres plantes van de la 10ena a la 14ena), però era la manera de fer pressió als constructors. El segon i possiblement definitiu trasllat no el van fer fins divendres passat. En el temps entremig, en el que ningú no va marxar de l'edifici vell, hi havia gent que havia de treballar en condicions molt dolentes: sense taules, amb els ordinadors per terra, en situacions ben estrambòtiques.

Ara mateix, les coses van tornant a la seva normalitat, però la llicència final no està concedida encara i cal ensenyar una identificació als guàrdies que hi ha a la porta per poder entrar-hi. Ah, i només hi ha un muntacàrregues que continua sent operat per una dona que es deu passar el sant dia allà dins.

La meva oficina és decent. No és per llençar coets, sobretot si la comparo amb la que tinc a NTNU, però tampoc no està malament, i tinc més interacció. Per passar-hi un dia a la setmana, ja m'està bé i tinc un munt d'espai on posar el meu inexistent material. Les vistes no estan gens malament. Aquesta és des d'un balconet que dóna a l'est, amb vistes al Taipei 101 —i als cementiris dels turons.

La part divertida durant aquests dies és descobrir on està tothom, la cuina, la biblioteca, les sales de conferències o reunions i no perdre's-hi. Ara hem de pensar que fem amb les dos jardinets que hi ha per allà dalt.

Preses

2009-11-17T10:00:00.001+08:00

Unes instal·lacions marcianes a Taipei?

No, unes boles ben grans on els nens poden exercitar les seves habilitats d'escalada. Però la primera impressió que fan és ben estranya.

Paret emboirada

2009-11-14T22:56:00.006+08:00

Segon dia. Matinegem, per esmorzar ben aviat i anar cap a la Gran Muralla a Badaling. Una altra mena d'esmorzar xinès —un dia n'hauria de parlar més—, però a hores d'ara ja hi estic gairebé acostumat. I agafa l'autobús per anar al lloc, a una bona distància, on s'agafen els autobusos que van a la Muralla. Una altra experiència semi-caòtica de gent per totes bandes, busca on és la parada i fes cua. Sort que anava amb una noia local.

El dia que hi vam anar tornava a estar núvol a Beijing, però a la muralla hi havia boira tancada. La visibilitat podia arribar a ser de menys de 50 metres. Una llàstima perquè no es podia veure la muralla serpentejant per la carena de les muntanyes. Per sort, ja vaig veure una cosa semblant l'any passat a Jiayuguan.

Com era d'esperar, ens vam trobar amb munts i munts de turistes i visitants. Una gran concentració d'occidentals i japonesos. Els taps i les cues podien arribar a ser ridícules, però el lloc és força espectacular... i es pot fer una mica d'exercici. Des d'un dels punts més alts, hi ha fins unes telecabines per baixar.

De tornada a Beijing, vam passar la tarda i el vespre pels hutong, els barris de cases baixes i carrers estrets supervivents del Beijing antic, per la zona de Houhai. Aquí hi ha tres llacs, Xihai, Houhai i Qianhai, més grans del que m'imaginava al mapa. En el primer vam estar una estona observant la gent que pescava fent servir canyes ben llargues.

Pels altres dos, vam fer un passeig ben tranquil i relaxant, per un lloc molt maco.

De nit, per aquesta zona, hi ha un munt de bars, restaurants i locals nocturns, molts amb música en directe, i, per variar, molta més gent.

Coses que no hauria de fer

2009-11-12T16:46:00.002+08:00

Crec que va ser abans d'ahir que vaig llegir que el GoogleStreet havia afegit molts llocs dels Països Catalans i ja vaig estar mirant llocs on havia passat molts dies de la meva infantesa quan estava amb els meus avis a Sant Feliu de Llobregat i a Puigpelat. Als carrers on vivien al primer lloc potser no hi havia tornat des de fa més de 25 anys, i del segon, no tants, però molts també. Com canvien les coses i com d'altres resten exactament igual.

I avui, se m'ha acudit que potser també havien posat fotos dels carrers de l'Aragó. Efectivament, Tauste hi apareix. Així que m'he passat una bona estona passejant per aquells carrers que visitàvem tres o quatre dies a l'any i on no he tornat —vergonya m'hauria de fer, ja ho sé— des de fa més de 10 anys. Malgrat les dificultats de la navegació per internet, encara recordo moure'm per allà. Un altre cop, he vist molts canvis, alguns realment espectaculars, però també he trobat moltes de les cases i carrerons gairebé igual com els recordava. Apart del llurs noms sepultats gairebé a la memòria.

És en aquest moment que m'he adonat que és una cosa que no hauria de fer des de tan lluny. Els camins de la memòria són traïdors, perquè els carrers i els edificis et porten el record de molta gent, alguns que ja no veuràs mai més, i és llavors quan els sentiments es compliquen.

Mostra un mapa més gran
Clar que a la foto, no sé si hi surt la meva tia.

Visita a Beijing

2009-11-11T22:21:00.005+08:00

Amb retard. Un altre cop. Sembla que els bons costums es perden ràpidament. Però com vaig prometre fa setmanes, o mesos, unes línies sobre la meva visita a Beijing a mitjans de setembre.

Un viatge purament de plaer, i tant. Vol directe entre Taipei i Beijing aprofitant que ara ja es poden fer. Potser surt una mica més car que volar via Macau o Hong Kong, però en només tres horetes et poses allà. Si el viatge és només de tres dies, com era en el meu cas, una raó de més.

Vaig arribar a la nova Terminal 3, que és un altre monstre enmig del no res —sembla que tots els països megalòmans i no-nacionalistes tenen la mateixa mania, tot i que aquí són molta més gent— acabada de fer per les olimpiades. D'allà, em van recollir i en taxi cap a Beijing. La primera impressió, torres de ciment, autopistes per totes bandes sota un cel de color de plom. Sort que jo tenia el meu propi Sol al meu costat, per dir-ho d'alguna manera.

Després de dinar,

i d'experimentar el meu primer viatge en autobús —amb cobrador dins per si no portes targeta magnètica, curiosa barreja de vells i nous temps—, cap al Palau d'Estiu.

Residència dels emperadors a l'estiu, per fugir de la cort, ara és un parc enorme

amb els edificis antics en més o menys bon estat, perquè encara es veuen restes de destruccions antigues, i tots els magnífics boscos i llacs.

Un lloc molt maco, que vam recórrer tranquil·lament mentre la tarda s'esllanguia lentament. Després de tant de temps a Taipei, la diferència de temperatura em va sorprendre gairebé.

De tornada, amb confusions a les parades d'autobusos, una primera experiència de la gran quantitat de gent que hi ha pel carrer, el caos consegüent, i un viatge nocturn, molt plaent, en taxi veient molts edificis d'aspecte ben modern. Un primer dia prometedor.

(ja seguiré)

Aparcament

2009-11-10T20:44:00.002+08:00

El primer cop que vaig veure una d'aquestes dones que seia amb un peu a terra i l'altre en un pedal de la bicicleta, vestida amb una espècie d'uniforme de vigilant i amb el barret cònic encastat fins les orelles, la màscara a la boca i treient la maquineta per imprimir tiquets, que tot seguit posava al parabrises d'un cotxe, em vaig pensar que s'estava posant les botes amb multes.

Després, les/la vaig veure molts dies fins que em van explicar que anava una mica equivocat. No posen multes sinó que van marcant els intervals de temps en els quals els cotxes estan aparcats en les zones d'aparcament. Com a la foto.

El que ha de fer llavors el propietari del cotxe és anar a pagar, dins d'un termini de temps d'uns dies suposo, a qualsevol 7-11 o similar el que es deu per aparcar. Em va semblar força curiós, però pensant-ho bé, s'estalvien la instal·lació de les màquines automàtiques, perquè els vigilants han de continuar passant, oi?

Globalment

2009-11-09T11:00:00.000+08:00

Detalls curiosos de trobar-te en llocs tan llunyans. Compren unes cerveses amb una etiqueta amb nom espanyol (Valor) i mirant mirant trobes que venen de la fàbrica de San Miguel... al Vietnam!

La foto és borrosa, però encara s'hi pot llegir.

Petit passeig

2009-11-08T20:12:00.004+08:00

Darrerament, alguns caps de setmana tornen a ser molt lents. Diverses raons, ben fàcils d'entendre. Avui, però, he aconseguit sortir a fer un tomb després de dinar, aprofitant el poc temps que em quedava de Sol, i m'he apropat fins a Yuanshan, cap al nord de Taipei. Des de dimecres, torna a fer un temps estiuenc i s'hi està molt bé, al carrer. Així que he agafat la cambra de fotos i m'he posat a fer fotos de més temples, amb dracs i fènixs

núvols envermellits

autopistes elevades a alçades inversemblants

i ponts, vermells, és clar.

Després, un cafè tranquil prop de Shida, en un lloc amb records agradables, posant en ordre algunes idees. Tal i com està el pati, és el millor que puc fer.

Contracte

2009-11-07T23:12:00.000+08:00

Uns dies més tard del que tocava, però encara a temps. Dimecres passat vaig signar la renovació del meu contracte postdoctoral. Per un any més. Així que com a mínim tinc assegurat aquest temps per aquí. I possiblement, més temps després, però tot dependrà de quantes coses pugui fer en aquest temps, que a hores d'ara són unes quantes i mai no se sap si podré complir els plans.

Cosa d'anar fent.

Cel de novembre

2009-11-03T23:53:00.003+08:00

El temps ha refrescat i el dia ha estat entre Sol i alguns núvols. Un altre intent malaguanyat en la part personal, però ja m'ho esperava. Una llàstima.

La posta de Sol ha estat espectacular. De les que val la pena.

Fresca

2009-11-02T22:56:00.000+08:00

No és gens sorprenent que per la latitud de Taipei i l'època de l'any, que estiguem a principis de novembre i encara vagi amb samarreta de màniga curta. Les temperatures van anar baixant al mes d'octubre i ja es podia veure gent amb jaquetes o, fins i tot, abrics, però per mi, malgrat portar un jersei a la bossa per si un cas, no calia.

No ha estat fins avui que quan he sortit de casa pel matí que no he notat aquella olor especial de l'aire que et diu que ha refrescat i aquest cop pot anar més seriosament. Però feia un solet ben maco i, malgrat el vent, no em calia. Això sí, ja he vist gent que anava pel carrer com si arribés l'hivern més cru. Com a mínim per uns dies, el canvi s'acosta. Ja de nit, no era tan cómode anar sense una mica més de roba. Suposo que encara ens queden un parell o tres de setmanes en les que estarem força bé, fins que calgui tapar-se una mica més.

L'any passat em va passar el mateix. Després de mesos de suar i suar, l'època intermitja se'm va fer curta i em vaig sorprendre reconeixent el familiar toc als sentits de les temperatures més baixes. Però d'aquí a que nevi com m'han dit que ha nevat a Beijing, queda encara un tros ben llarg (i mai no hi arribarem).

Repetició

2009-10-29T15:30:00.000+08:00

Sempre amb la mateixa tornada, però avui torna a fer anys que em van donar el carnet d'això... i que vaig passar el test de la cervesa. Caldrà celebrar-ho aviat.

I van passant

2009-10-29T12:00:00.000+08:00

Després de molts dies amb pluja i/o cels ennuvolats, ja portem un parell de dies amb cels blaus i macos. Serà potser perquè un altre tifó —Mirinae, noms ben curiosos i suggerents— torna a passar a prop. Per variar, la predicció el fa creuar un altre cop per les Filipines, que ja no sé quants en porten.

Per aquí, en canvi, molt maco i agradable; malgrat adonar-me de com de difícil i dolorosa serà la primavera que ve.

Necessitats

2009-10-28T22:58:00.004+08:00

Vas pel món i fas servir tota mena de transports públics. Sent com ets, has visitat metros en més d'un continent, i fins que no arribes a Taipei no et trobes una xarxa de metro que tingui en totes, o gairebé, les estacions lavabos públics, ja sigui dins de la zona de pagament o fora. I a més, força nets i de forma gratuïta. En alguns llocs, com d'aquell d'on jo vinc, molt moderns i cosmopolites ells —tot i que en general força tanoques o simplement aprofitats— sembla que a ningú se li hagi acudit que no pots tenir milers o milions de persones fent tombs sota, o sobre, terra i esperar que no hi hagi necessitat humanes ineludibles. Suposo que això també ho externalitzen.

Aquí, la veritat sigui dita, ho tenen molt ben muntat. Clar que també es perden un dels espectacles més grans que ha donat la humanitat, com és contemplar un o més d'un borratxo, o no, pixant en un extrem de l'andana com si volguessin batejar o donar la benvinguda al convoi que s'acosta.

Ofertes

2009-10-26T22:58:00.004+08:00

Un altre costum al qual alguns dels nouvinguts s'estan aficionant, o ho sembla si més no, era col·leccionar els petits adhesius que et donen a les botigues de conveniència (7-Eleven i similars) si compres per sobre d'un cert valor. Si aconsegueixes el petit album on enganxar-los i l'omples dins del termini de la promoció, pots aconseguir qualsevol xorrada que tinguin en oferta. L'esforç no compensa el premi, em sembla.

Una altra manera és anar col·leccionant els adhesius que et donen si compres cafè als 7-Eleven. Amb sis, en tens un de regal (em recorda els meus temps a Columbus).

Clar que em penso que si vols alguna cosa més sofisticada que un cafè sol, potser n'has de aconseguir el doble. Tot sigui per consumir.

Tasses

2009-10-25T18:24:00.002+08:00

Suposo que ho hauré comentat en més d'una ocasió: menjar fora a Taiwan és escandalosament barat pels preus als que estem acostumats a Europa. Cal tenir en compte la diferència de salaris, però per uns 2 euros es pot sopar la mar de bé i per uns 5 o 6 ja és considerat car. Si arribem als 10, no us ho explico. Evidentment, el menjar en llocs més tipus europeu, com els pubs, és més car.

El que és una mica més xocant, en comparació, és que hi ha altres productes que proporcionalment són molt més cars, com la cervesa d'importació o el cafè, que suposo que no és tampoc un producte que s'hagi consumit en grans quantitats per aquestes zones més aficionades al te. Pel preu d'un cafè, pots sopar. Els preus en establiments tipus Starbucks són aproximadament els mateixos que els que es poden trobar a Europa o als Estats Units, però també es pot trobar cafè a preus més assequibles en algunes de les botigues tipus 7-11.

Però no em queixo, perquè es poden trobar una petita multitud de petits cafès, d'estil europeu, amb preus més o menys elevats, però amb una atmosfera agradable, sobretot des que no hi deixen fumar, relaxada i recollida —si les bandes de gent amb portàtils no són gaire nombroses— on un pot prendre's un descans i deixar fluir la vida, apartada de la histèria habitual de la vida a Taipei.

I en aquests dies en els que m'estic rumiant com reactivar el blog i que no deixo de sentir Chris Isaak, quin millor lloc on passar l'estona.

Coses que s'aprenen

2009-10-15T22:39:00.002+08:00

Com són de curiosos els idiomes. Avui m'han explicat com es diu en xinès, com a mínim a la Xina, que a un lloc hi vas a peu. Ells no prenen cap tren, sinó l'autobús número 11. Hauré d'investigar per què.

Sota la pluja

2009-10-11T23:28:00.002+08:00

Un cap de setmana passat per aigua. A poc a poc, com pertoca a l'Octubre, amb temperatures una mica més baixes, donant aquell aire malenconiós típic d'aquesta època de l'any.

I nosaltres, quatre estrangers de procedència ben barrejada, vam decidir anar a Yangmingshan i veure què hi podíem fer.

Poca cosa, perquè la pluja feia incòmode anar per la muntanya i només vam fer el camí amunt fins al centre de visitants i cap avall fins a un dels balnearis d'aigües termals que abunden per la zona. Després, de tornada a la ciutat, cap a Shilin per dinar.

Després, un tomb pel centre d'artistes Huashan 1914 (o això diu a la seva web) i per sopar al 346, en una antiga fàbrica de cervesa, amb cervesa i menjar. I fins i tot una banda/orquestra amb tots els tòpics del món.

Amb tot, un dissabte ben divertit.

En un dia gris

2009-10-07T14:28:00.004+08:00

Un altre dia gris, sense pluja però, amb una temperatura força agradable. Un nou propòsit d'adreçar el camí que es desvia perillosament, sense ignorar com de difícil serà, i d'acceptar que hi ha coses que no es podran canviar malgrat tots els esforços i les bones intencions. Sentir l'ombra d'una creixent pau d'esperit, encara barrejada amb una certa malenconia i amb una esperança en la distància, malgrat la separació.

De sobte, un record primaveral, de dies assolellats, sentiments de descoberta, de joia i alegria, de misteri, petits i grans plaers en els ulls foscos davant teu. I malgrat que tot això s'ha perdut, segurament per sempre, reconforta trobar que unes poques brases encara cremen i escalfen el cor. Unes més que afegir a d'altres, que van ser més petites o més grans, que encara no s'han apagat. Somriures marcats dolçament en el record.

Asimetria

2009-10-06T11:00:00.000+08:00

Crancs a l'aquari de Pingtung.

Passats per aigua

2009-10-06T00:01:00.007+08:00

Avui m'han enviat aquesta imatge espectacular de l'estat de les tempestes tropicals per aquesta banda del món.

A la banda oest del mapa està la tempesta tropical Parma que s'ha plantat prop de la costa de les Filipines i s'està movent molt lentament. Les prediccions diuen que s'hauria d'anar desplaçant en direcció sud-oest o sud, fent més mal suposo a les pobres Filipines, allunyant-se de Taiwan. Però mentres esta allà asseguda, ja portem dos dies de pluges continuades a Taipei, a estones amb pluja forta, a estones amb feble, amb vent de tant en tant, i pel que diuen estarem així com a mínim fins dimecres.

L'altra tempesta cap a l'est del mapa és el supertifó Melor, que vist així fa por, però que hauria d'anar movent-se en direcció nord cap al Japó i tampoc no ens arribaria, però ja ho veurem.

En resum, que per aquí poca sequera tindrem, però sí molta roba i sabates per assecar.

BT

2009-10-04T23:04:00.003+08:00

Un cap de setmana turbulent en la part emocional, perquè mai no aprendré, però he aconseguit solucionar finalment dos petits problemes, amb udev i Bluetooth, que tenia en el meu Slackware. Ara ja puc pujar i baixar fotos, i altres fitxers, del mòbil via Bluetooth!!. Una mostra d'una que vaig fer camí de Kenting

que també expressa el que sento sobre certa gent en aquests moments.