Pirates de la llibertat

Una cosa que no havia fet encara, penso, parlar d'un llibre que he acabat de llegir. Bé, acabat, acabat no ben bé. Sí, quan vaig escriure el primer esborrany d'aquest post, però d'això ja fa uns tres o quatre mesos. No importa, perquè el llibre s'ho val: Pirates de la llibertat de Xavier Montanyà, que en Jordi em va regalar fa una bona pila de mesos.

Si no heu llegit fins ara res d'en Montanyà, comenceu per buscar els seus articles demolidors a Vilaweb. Acostuma a repartir força canya i a allunyar-se dels llocs comuns que fa servir la, habitualment patètica, premsa casolana. Molt recomanable.

El llibre parla del segrest del creuer Santa Maria, rebatejat Liberdade, el 1961 per lluitadors antifeixistes portuguesos i espanyols. D'on venien, què van fer, com van reaccionar els règims dictatorials d'Espanya i Portugal, i tot el rerafons d'aquella època i anteriors. Què va representar aquest fet per la gent que estava contra els règims; tant els que eren partidaris de la lluita, com els que o bé estaven més aviat adormits o només posaven pals a les rodes, com els comunistes. La part final s'estén molt sobre els anys posteriors als fets i potser es perd una mica el fil, però apart de regirar-te l'estòmac, és un retrat d'ho podrida que va començar la famosa Transició i tota la resta.

Molt interessant.

Un any d'exercici

Els posts són pocs i separats entre si. Ja m'hi estic fent a la idea i no cal seguir fent promeses que sembla que no podré complir. Però no volia deixar passar el dia d'avui sense fer esment d'un aniversari amb una certa importància. Més o menys ara fa un any, vaig començar a sortir a córrer amb regularitat al llarg dels carril bici que hi ha per la vora dels rius de Taipei per on visc.

En un principi va ser una manera de rebaixar el pes que, de mica en mica i per falta de control, se m'havia anat acumulant en el parell d'anys previs. El resultat era que em trobava amb el pes més alt que mai no havia tingut i ja era hora de fer-ne alguna cosa. I així, cada dos o tres dies i anant augmentant la distància i el ritme, vaig enganxar-me al vici de córrer i no l'he deixat fins ara. Bé, això no és del tot cert. Amb les calors que estem tenint darrerament, m'està fent una certa prevenció sortir a córrer i el fet és que ja fa tres setmanes que no ho faig. De totes maneres, estic anant a nedar dos o tres dies a la setmana -una altra addició de les grosses- i he arribat a la conclusió que potser serà millor dedicar-se a l'aigua durant els dies més calorosos i provar de córrer quan les temperatures siguin més agradables.

Tot just fa un any, no vaig fer gaire cas de la calor i em vaig dedicar a suar la cansalada. Amb el temps, els quilos van anar desapareixent fins als valors gairebé al·lucinants del present, els ritmes de carrera van anar baixant i les distàncies recorregudes es van anar allargant més i més.

Qui ho diria oi? Tot just per començar un dia, fer-ho seguit i anar incrementant la dosi.