Jet-lag

Haver de viatjar des d'Europa fins a Taiwan té tota una sèrie d'inconvenients: és un viatge llarg, potser tot un dia o més; haver d'estar assegut a l'avió moltes hores; les esperes en les connexions; possibles endarrerriments o connexions fallides que, després de passar-te 12 hores en un avió, no són la cosa més divertida del món; controls de passaports. Les coses habituals en aquesta mena de viatges. 

Clarament, si ho comparem amb el que podria ser fer aquest viatge fa 50 o 100 anys, sense avions, potser amb vaixell si hi havia sort, no hi ha massa raons per queixar-nos, oi?. Potser el fet que més pugui molestar a molta gent, i que no passa quan es viatja a velocitats més reduïdes, sigui el famós jet-lag: la diferència entre el temps del teu cos en relació amb el temps exterior. Viatjar de Barcelona a Taipei, per exemple, representa haver de negociar una diferència horària de sis hores a l'estiu o set a l'hivern. Hi ha gent que triga uns dies en poder dormir seguit, o en no tenir la sensació d'haver de dormir quan no toca o viceversa.

El cert és que jo no ho he notat gaire en tots aquests anys. Ni en els viatges de i cap a Amèrica, ni tampoc en els que he fet cap a Taiwan. En acabar sí que em trobava cansat, però, en general, feia una bona dormida en la nit corresponent i més o menys ja estava recuperat. En part, potser és per haver tingut horaris "desorganitzats" durant uns anys i, en part, per dormir tant com podia a l'avió i posar-me els rellotges a l'hora del lloc d'arribada. Cap problema.

Fins que has de viatjar amb un nadó, i tot canvia... una mica.

Ja no pots dormir com ho feies, perquè si la petita no dorm, tu no acabes dormint. O un dels dos de la parella no ho fa. I si dorm, doncs el mateix, gairebé. No sigui que hi hagi turbulències i l'hagis de posar a la falda, o que es desperti i decideixi saltar del llitet. I llavors que si porten el menjar, que si cal canviar-la, que si ara està contenta o si no ho està.
 
Així que ja arribes amb son, però això en principi no hauria de ser massa dolent.

Llavors t'adones que tu potser portes bé el canvi d'hora, però la petita va amb el rellotge canviat. Molt canviat.

Si heu viatjat cap a l'Oest, es trobarà molt cansada a les 5 de la tarda, però a les 4 de la matinada decidirà que és hora de jugar. Si ho heu fet cap a l'Est, seran les 10 de la nit, o les 12 i encara estarà en dansa. O potser s'adormirà a les 9 del vespre i es despertarà a l'una de la matinada amb ganes de jugar. I clar, has d'estar amb ella una estona fins que es troba prou cansada per dormir un altre cop. Tant que a les 8 encara dorm com una soca.

I així, millorant progressivament durant una setmana. I llavors et preguntes com és que et trobes tan cansat de bon matí. No enyores viatjar gens ni mica, durant unes setmanes.

Salt a la fama

Viure en un altre continent on sempre ets diferent pel teu aspecte s'ha convertit des de fa temps en un aspecte més del dia a dia. No puc dir que hagi tingut massa experiències negatives o que la gent em vagi assenyalant amb el dit pel carrer, apart de potser alguns nens petits que em troben diferent i se'm queden mirant fixament d'aquella manera que tenen els nens petits. De tant en tant, t'adones que ets sempre i a tot hora un estranger, però això no té per què ser un desavantatge a Taiwan. De vegades et facilita algunes coses o et proporciona una excusa per justificar la teva nul.litat.

Ara, però, des que estem sortint al carrer i agafant metro i busos amb la nouvinguda, la cosa està canviant. De mica en mica, notes com la gent et/ens mira, somriuen o xiuxiuegen alguna cosa i C. es va convertint en l'atracció de sobretot dones grans i noies joves. No trigues mai gaire a sentir el característic 好可愛  (hao ke ai,  què maca) i molts cops, algú s'hi acosta per fer-li una mirada. Ara mateix rai, que C. no fa massa més en públic que dormir. Això  pot ser espectacular en un futur proper, com altres pares occidentals ja m'han explicat, o jo he vist amb els meus ulls. En fi, haurem d'acceptar això de viure amb un anunci amb cames.

SD

No diuen que l'infern és ple de desagraïts? I la Terra encara en té més. En un vespre com aquest, he d'agrair moltes coses, i mai no tindré prou temps ni recursos, però sí que he d'agrair profundament al futur doctor que m'acabi de passar unes músiques petites que el que han fet és tornar a ficar en el meu cap una obsessió llarg temps deixada de banda.

I això és tot un regal. Immens.

Reach For the Sky, 'cause tomorrow may never come

I acabo de veure que treuen un altra dosi precisament demà...

Final d'any

Com deia aquell principi d'una de les novel·les més famoses de Dickens: era el millor dels temps, era el pitjor dels temps..., així ha estat aquest any. Bé, sense exagerar, però sí que ha estat un any d'alts força alts i alguns baixos considerables. Tanmateix, després de portar dues setmanes per Barcelona, les coses es miren d'una altra manera. Amb més optimisme, una perspectiva diferent i apreciant totes les coses bones que hi ha hagut, hi ha i que n'hi haurà.

Com escalfar-se en el somriure de dues petites llumetes que tot just comencen a caminar pel món, o gaudir d'una bona conversa amb una vella amistat al voltant d'uns cafetons

Bon Any Nou i ja seguirem!

De tornada a la vella Europa

Un vol llarg, no massa incòmode, i sense sobresalts —apart d'una caiguda estil muntanyes russes per causa de turbulències en el primer tram que ens va treure l'alè a la majoria. En arribar, notícies preocupants de salut a la família que, sortosament, sembla que s'han tornat en no res quan hi han trobat la causa. I al mateix temps, gran alegria en veure els dos petits de prop, més crescuts i fent de les seves. Hi ha somriures, desdentegats encara, que de veritat que lleven tots els problemes del món. Tot acompanyat per un dia de retrobament amb els germans, al voltant d'unes taules, com ha de ser.

Un dia a Barcelona, ja; un dia de retorn a Europa i encara m'he d'acostumar a veure tants occidentals pel carrer. La primera impressió, a l'avió o ja un cop per aquí, no va ser gaire positiva. Xoc cultural?, pot ser. M'estic acostumant potser massa a estar a Taiwan. Té un aire més amable. No per res va ser anomenada l'illa Formosa. I no per res, trobo a faltar molt una coseta molt bonica també.

Primer dia, doncs, i ja he fet feina de profit. Content per això, també.