En un dia gris

Un altre dia gris, sense pluja però, amb una temperatura força agradable. Un nou propòsit d'adreçar el camí que es desvia perillosament, sense ignorar com de difícil serà, i d'acceptar que hi ha coses que no es podran canviar malgrat tots els esforços i les bones intencions. Sentir l'ombra d'una creixent pau d'esperit, encara barrejada amb una certa malenconia i amb una esperança en la distància, malgrat la separació.

De sobte, un record primaveral, de dies assolellats, sentiments de descoberta, de joia i alegria, de misteri, petits i grans plaers en els ulls foscos davant teu. I malgrat que tot això s'ha perdut, segurament per sempre, reconforta trobar que unes poques brases encara cremen i escalfen el cor. Unes més que afegir a d'altres, que van ser més petites o més grans, que encara no s'han apagat. Somriures marcats dolçament en el record.

Us xiulen les orelles?

No és una coincidencia, oi?. Un dia després dels xiulets a l'amic alcohòlic dels óssos negres i de la realització nord-coreana de les teles regimentals, un speaker —originari de l'Est d'Europa, segur—, em parla de his majesty the king, que havia inaugurat una antena a Yebes, al costat de la que jo havia fet servir al principi de la meva tesi. Em pixava de riure per dins. No sé si el meu somriure burleta es notava gaire.

PS: relacionat, o no, amb això, però sí amb la bogeria col·lectiva que regna a 10000 km d'aquí, celebro haver rebut finalment el recull d'impressions del reporter més destraler a les vores de la Mediterrània. La diversió continua.

IJ i el que sigui

Per a què veieu que Taiwan no està desconnectat del món i que també hi arriben les superproduccions de Hollywood. Algú l'ha vista? És tan dolenta com diuen? Encara he de trobar els cinemes que estan en versió original. M'han dit que existeixen, almenys al Taipei 101.

Per cert, que els primers dos caràcters —els que són com EP— són la representació fonètica de l'Índia. En xinès volen dir una altra cosa, que em van explicar, però per suposat ja no recordo.

Memòries d'un monstre

Vaja, hi vaig pensar ahir, però m'acabo d'adonar que avui fa exactament tres anys que es va acabar el blog que potser més m'ha agradat: The Darth Side: Memoirs of a Monster. Cal estar mínimament iniciat en el culte de Star Wars, perquè si no no té gaire gràcia trobar com juga amb el personatge. Encara recordo durant aquells tres o quatre mesos que van passar des que el vaig descobrir i es va acabar, per l'estrena de l'Episodi III, com cada matí quan arribava a la meva oficina a Columbus, una de les primeres coses que feia era mirar si hi havia una nova entrada. Mots cops era una manera de començar el dia laboral amb un gran somriure. El poder del costat fosc.

Hijos del metal!....

... compte si apareix algú que vol reciclar-vos

Iron Man

Ahi em comentava el Fel que havia vist la pel·lícula. Aquí està el poster xinès. Ben gran, com ha de ser.


El Robert Downing Jr sí que s'assembla al Tony Stark.