Un altre dia gris, sense pluja però, amb una temperatura força agradable. Un nou propòsit d'adreçar el camí que es desvia perillosament, sense ignorar com de difícil serà, i d'acceptar que hi ha coses que no es podran canviar malgrat tots els esforços i les bones intencions. Sentir l'ombra d'una creixent pau d'esperit, encara barrejada amb una certa malenconia i amb una esperança en la distància, malgrat la separació.
De sobte, un record primaveral, de dies assolellats, sentiments de descoberta, de joia i alegria, de misteri, petits i grans plaers en els ulls foscos davant teu. I malgrat que tot això s'ha perdut, segurament per sempre, reconforta trobar que unes poques brases encara cremen i escalfen el cor. Unes més que afegir a d'altres, que van ser més petites o més grans, que encara no s'han apagat. Somriures marcats dolçament en el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada