Aigua de foc

Aparentment prové d'una altra illa del Pacífic, Hawaii, però no em negareu que això d'aigua volcànica té la seva gràcia.

Com la té volcà en xinès: muntanya de foc (火山).

Coses que s'aprenen

Com són de curiosos els idiomes. Avui m'han explicat com es diu en xinès, com a mínim a la Xina, que a un lloc hi vas a peu. Ells no prenen cap tren, sinó l'autobús número 11. Hauré d'investigar per què.

Noms

No és el primer cop que em passa aquí. Avui he tornat a experimentar un d'aquells moments, potser intranscendents, en els que una petita bombeta se m'encén i m'adono de connexions entre coses diverses. Per una raó que en un principi no entenia, aquesta tarda una certa persona em parla de Kung Fu, pronunciat a la manera correcta, estranya per la meva oïda però més autèntica, i em pregunta sobre si en conec a un famós practicant, Lee Xiao Long, que havia fet pel·lícules. No, dic jo, pensant-me per un moment, tot i que ja començava a albirar la llum, que es referia a la sèrie Kung-Fu i el David Carradine.

No, ràpidament m'ensenya una foto de la web i era, evidentment, Bruce Lee. Lee Xiao Long, Lee petit drac. De sobte, m'han assaltat memòries de la més tendra infantesa quan companys d'escola (amb 7 anys?) m'explicaven pel·lícules senceres del Bruce Lee que havien vist el cap de setmana anterior —perquè jo no n'he vista mai cap, sorprenentment. I de sobte, molts dels títols de les seves pel·lícules i alguna altra cosa han pres sentit.

No és cap mena de revelació trasbalsadora, però m'ha fet gràcia.

Practicant

Hi ha diversos sistemes per transcriure fonèticament el xinès a un sistema de símbols més senzill. A la Xina, fan servir l'anomenat pinyin, que consisteix en caràcters romans que representen els sons i estructures de la seva llengua. Moltes de les lletres es pronuncien d'una manera semblant a la nostra, amb l'afegit d'alguns dígrafs per indicar sons característics del mandarí, i tildes per indicar els tons.

A Taiwan, però, malgrat que sembla que de mica en mica van cap al pinyin, o una forma similar, durant els primers anys de l'ensenyament primari fan servir el zhuyin o, com és més conegut popularment, bopomofo (pel só dels primers quatre sons b, p, m, f) . Aquest és un sistema, similar al pinyin, que fa servir però símbols particulars per a representar tots els sons possibles en mandarí. Un dels avantatges que alguna gent ressalta és que l'escriptura s'assembla més a la xinesa i pot servir com a entrenament a l'hora d'aprendre a llegir. La taula d'equivalències:

És el sistema que fan servir per ensenyar a llegir els nens durant els primers anys, o als estrangers que aprenen xinès, i també un dels més estesos per escriure en teclats a ordinadors o telèfons mòbils d'una manera relativament senzilla, fent-lo servir per triar els caràcters adients a partir de la seva transcripció fonètica. Si voleu tenir més informació, a la wikipèdia teniu entrades ben extenses sobre zhuyin fuhao, hanyu pinyin, o tongyong pinyin (la variant taiwanesa del pinyin).

Fa uns mesos vaig memoritzar els símbols i els sons del bopomofo per si m'era útil en alguna ocasió, però com que no els vaig tocar gaire, de mica en mica van anar esborrant-se de la meva memòria. Ahir, però, vaig tornar a repassar la llista i la vaig recordar força ràpidament. Llavors em vaig dedicar a jugar una estona amb el meu mòbil fent servir aquests símbols per escriure en caràcters xinesos. Sorprenentment, em va funcionar molt millor del que m'imaginava. Potser serà una manera més fàcil d'aprendre més lletres.

Tornant a estudi

Aquí són molt benevolents amb mi quan aconsegueixo dir alguna paraula en mandarí. Les respostes van des de la sorpresa perquè pugui arribar a dir o a llegir qualsevol cosa, fins els que molt amablement aprecien que conegui alguna paraula més complicada i em llencen tota mena de floretes. Si em pregunteu a mi, penso que hauria de saber-ne bastant més després d'estar-me un any aquí. Però és clar, vaig començar a estudiar pel meu compte una micona per l'estiu, i de ben segur que vaig notar millora; però des de Nadal, ben poquet he fet. I l'avenç és fa bastant més lent.

Una cosa bona té la immersió lingüística, però, i és que contínuament vas reforçant el que aprens per diversos canals i, de mica en mica, vas millorant. A més, estic força acostumat a sentir parlar en mandarí i això segur que ajuda, per poc que entengui. De fet, des de fa mesos, començo a entendre parts de frases i de vegades frases senceres. Potser sóc massa crític amb mi mateix, però cal que dediqui més hores al mandarí si vull arribar més enllà, perquè és molt diferent de les llengües que parlo i no penetra tan fàcilment.

Així que aquest cap de setmana, he tornat a agafar les lliçons que vaig deixar. No és el primer intent que he fet, però a veure si aquesta vegada avanço més, perquè cada cop puc practicar més. El fet és agafar la rutina i després la cosa ja anirà sola. Fins al nivell rudimentari on hagi d'arribar, naturalment.

La primavera ja és aquí

A partir d'algun moment del mes de febrer, i més endavant, vaig començar a veure aquest símbol, negre sobre un fons vermell, per molts llocs: a les portes d'oficines, en parets de passadissos, en alguna porta d'alguna casa, fins i tot en taxis.


Què té d'estrany?. Bé, a poc que t'hi fixes, te n'adones que és el mateix caràcter que en xinès significa primavera (chūn) girat de cap per avall. L'altre dia em van explicar —i espero recordar bé el que em van dir— que el caràcter invertit és semblant, o vol dir, dao que sona de la mateix manera que arribar i, per tant, el que aquests signes penjats per les parets volen dir és que la primavera ja ha arribat. Senzill i maco, oi?.

Roques

És un costum que em va cridar l'atenció ben aviat, que em va agradar, però del qual no tinc tants documents gràfics com voldria. He vist que està molt estès, en parcs, monuments, llocs significats, posar una roca —generalment d'una mida considerable— que té inscrits els caràcters amb el nom del lloc, o en el que s'hi diu alguna cosa. M'agrada aquesta barreja de les qualitats naturals de les pedres amb la cal·ligrafia.

Paraules

Com ens afecten les paraules, quins sentiments ens evoquen, ja sigui de plaer o de rebuig, és una d'aquelles coses de les que m'he anat adonant més i més en aprendre altres idiomes. No és tan fàcil saber que una paraula és malsonant o que significa això o allò, i notar al mateix temps aquella sensació intensa que t'hauria de provocar. O fins i tot, qui ho diu i com ho diu.

Amb els anys, m'hi he anat acostant molt en anglès, però crec que mai no arribaré a tenir-lo tan a la pell com el català o el castellà. Clar que els dos anys als US van fer el seu efecte, amb exemples com en no poder aguantar sentir el Bush cap al final de la meva estada.

Farà un parell de setmanes, el diumenge que vaig anar al Jardí Botànic, tornava caminant per un carrer que en el mapa que tinc en anglès s'anomena Aiguo Rd. El nom no em produïa cap resposta especial, potser alguna conya personal amb la semblança amb aigua. Llavors, em vaig adonar de com s'escriu en xinès

愛, ài, vol dir amor i 國, guó, nació, pàtria. Ei, quin canvi, i una mica de decepció -què voleu que hi faci- de caminar pel carrer dels patriotes o del patriotisme o d'alguna cosa semblant. I no és d'estranyar, perquè és un carrer que es troba en la part més oficial de la ciutat, amb ministeris i coses d'aquestes. A més, veient els vigilants que s'estaven cada 50 o 100 metres, vestits amb roba més o menys de carrer, però sense poder amagar l'embalum de la pistola que es notava sota la camisa llarga que portaven, que et miren sempre amb mala cara, va fer que sortís d'allà ben ràpid. Perquè ja ho diu aquella frase sobre els patriotes...

Traduint

La setmana passada, i amb setmanes o mesos de retard, vaig estar traduint gràcies a l'ajuda d'una estudiant, una tesina de màster que havia fet servir unes dades que volem publicar properament. No és que fos totalment necessari, però era l'única manera de saber amb exactitud què hi havien fet, què havien observat, etc.

La tesina, per si faltava dir-ho, està escrita totalment en xinès. Hi ha parts de les que entre els números i els termes en anglès, i amb algun caràcter que conec, en puc extreure la major part de la informació que necessito. N'hi ha d'altres on això és gairebé impossible. Així que, en dues sessions, vam traduir tres quartes parts del que hi ha (la resta per més endavant). I em va anar bé, perquè vaig acabar d'entendre un parell de coses que no acaba de saber perquè havien estat fetes d'aquella manera. Ara podré dedicar-me a explorar amb més coneixement el laberint de dades que tinc al meu ordinador, i decidir què aprofitar i què no. I posar-me a escriure l'article.

El divertit era quan l'estudiant se sorprenia que entengués uns quants caràcters (i encara en vaig aprendre uns poquets d'ella) i em preguntava perquè m'havia preocupat en aprendre'ls. Bé, no és una dedicació total, ni de bon tros, però ni que sigui per tenir una estada més còmoda va bé anar aprenent el que es pugui. En realitat, però, és molt gratificant adonar-me que puc entendre cada cop més coses.

Alguns, massa feina

I no és perquè no faci dues o tres nits que surto de la feina entre les 11 de la nit i la una de la matinada. Però com que ahir vaig enviar finalment la proposta pel SMA —amb prou marge de temps abans de l'hora límit—, avui sembla que sigui un dia de mig festa, i m'ha fet recordar una cosa que em va passar fa uns dies. És un detallet petit, però em va fer gràcia.

Davant meu tenia un CD o DVD, probablement japonès per la procedència de la propietària, i dels 3 caràcters del títol, n'entenia dos, que signifiquen treball. El tercer, després d'expressar la sorpresa per haver pogut llegir els altres, em van dir que significa boig. Tot junt, boig per treballar, workaholic en anglès. Ho vaig trobar excel·lent. A més, no és cada dia que encerto un 67% dels caràcters!

Llaç infinit

La vida fa més i més voltes, per tornar si no al mateix lloc, a un de molt semblant. Farà uns quatre anys, quan estava a Columbus, vaig haver de fer de traductor —no molt, però en alguna ocasió— d'una tesi en francès que l'estudiant xinès que estava al meu grup havia de consultar a l'hora de fer algun estudi. Encara recordo la seva cara de completa incredulitat en veure'm llegir allò que a ell li semblava inintel·ligible.

Avui m'han passat un treball de màster d'un ex-estudiant d'aquí amb alguns mapes d'una regió de la qual volem acabar d'escriure un article. Ja veurem quant de temps em portarà, més que res, perquè hem de fer un treball d'arqueologia sobre què va fer o no amb les dades que tenia abans de poder continuar. El treball em pot servir d'orientació, si no fos que està, naturalment, escrit en xinès. Hauré de fer servir com a traductora a l'estudiant que s'està amb mi a la meva oficina.

Però serà divertit intentar entendre alguna cosa en xinès.

Introduccions

Com suposo que ja devia comentar en alguna ocasió, al poc d'arribar a Taiwan, Chien Chou, l'estudiant que compartia la meva oficina amb mi, em va escriure una llista de caràcters xinesos, més la seva pronunciació aproximada, relacionats amb el menjar.


No era una llista gaire llarga i tampoc no tenia gaire varietat, però em va servir en un principi per poder mirar un menú i poder distingir els ingredients principals dels plats oferts, que si arrós o fideus, quin tipus de carn o si era peix, que em podrien fer una mica més fàcil triar. Evidentment, això només permet fer-se una idea aproximada de què estàs demanant, però també hi ha la sort que no hi acostuma a haver les llargues descripcions de plats que estan tan de moda per Occident.

Amb el temps, he augmentat una micona el meu vocabulari, però es pot dir que aquesta va ser la meva primera classe de xinès a Taiwan.

Escriptura

Llegia la setmana passada en algun lloc de la web que el nombre de síl·labes possibles en mandarí era aproximadament unes 1700, força menys que l'anglès (unes 8000) i suposo que altres llengües indoeuropees. No sé si hi tenen en compte els tons, però el cert és que és una cosa que notes de seguida. I fa treballar la memòria molt durament.

També hi llegia que aprofitant això, un escriptor xinès, Zhao Yuanren, havia escrit un llibre on només es feia servir el so shi (amb diferents tons, pot ser ésser, deu, pedra, lleó, etc). El resultat és un llibre que es pot llegir, perquè els caràcters són diferents, però és impossible d'entendre si es llegeix en veu alta. Casualment, un parell de dies després, mentres sopava amb gent del meu grup d'aquí, un dels estudiants somreia mentres llegia el diari i, en preguntar-li per què, em va ensenyar un text curt, de poques línies, que era un exemple del mateix. I sí, hi vaig poder reconèixer uns quants caràcters coneguts que sonen com shi.

En fi, això és com aquells llibres en francès del Perec —tot un llibre sense fer servir la lletra e, que és la més freqüent en francès, o un on l'única vocal que es fa servir és la lletra e— o tants altres experiments. Una constant humana; ens agrada jugar amb el llenguatge i no estem gaire bé del cap.

Intensiu

Avui m'he passat més o menys set hores sentint xinès sense parar. Per alguna raó que no acabo d'entendre, així estic del cap suposo, he anat a una reunió d'uns quants astrònoms taiwanesos que estan preparant un gran proposta de diners per a projectes per presentar al govern taiwanès. Ha estat interessant veure els projectes en els que participen, o volen participar, i les quantitats de diners que necessiten o demanen. I en són molts. Però excepte una xerrada, crec que perquè el que la presentava parla millor cantonès, tot ha estat en mandarí. Sort que en la majoria de les xerrades, les transparències estaven en anglès, que si no
hauria estat impossible.

De totes maneres, ha estat molt interessant. Apart de poder distingir uns quants caràcters xinesos, entendre alguna paraula de tant en tant, fins i tot alguna frase senzilla; distingir diferents accents o estils de parlar que fan que a uns els pugui entendre més sons —potser no tant paraules— que a uns altres; i el millor, la gran quantitat de paraules angleses que hi van barrejant. Algunes, com a tot arreu, són tecnicismes. Com que porto uns quants anys en el negoci ho he vist moltíssimes vegades, però no ho acabo de compartir, ja que penso que sempre es pot trobar una paraula tan bona com l'anglesa. Però porto gairebé sis mesos preguntant-me perquè aquí fan servir paraules en anglès que suposo que el xinès té ben establertes des de fa centenars d'anys. Avui n'he sentit exemples espectaculars. I no crec que sigui per la meva presència.

Traduccions

Quantes vegades ens hem trobat que volem traduir una paraula a un altre idioma i ens sembla que no l'acabem de trobar?. Tenint un traductor a la família, ho he vist en més d'una ocasió, fins i tot amb professionals. Dimecres passat vaig assistir a un exemple exagerat d'això. Per causa de la creació d'un nou centre conjunt entre diverses universitats de Taiwan de cara a la utilització d'ALMA, buscaven una traducció per la paraula en anglès Advancement per traduir el nom al xinès. I es van posar a proposar opcions. Com podeu veure a la foto, hi van trobar més de vint maneres diferents.

Evidentment, no us puc dir com de prop estaven o si eren aproximacions més o menys acurades o poètiques. Però em van dir que no només buscaven que s'hi acostés, sinó que sonés bé, fins i tot que tingues una certa qualitat especial. Difícil tot plegat.

Avui m'han dit que l'han trobada finalment. No m'ho semblava dimecres. El més divertit serà l'acrònim que potser acabaran adoptant. En part, serà culpa meva.