Paraules

Com ens afecten les paraules, quins sentiments ens evoquen, ja sigui de plaer o de rebuig, és una d'aquelles coses de les que m'he anat adonant més i més en aprendre altres idiomes. No és tan fàcil saber que una paraula és malsonant o que significa això o allò, i notar al mateix temps aquella sensació intensa que t'hauria de provocar. O fins i tot, qui ho diu i com ho diu.

Amb els anys, m'hi he anat acostant molt en anglès, però crec que mai no arribaré a tenir-lo tan a la pell com el català o el castellà. Clar que els dos anys als US van fer el seu efecte, amb exemples com en no poder aguantar sentir el Bush cap al final de la meva estada.

Farà un parell de setmanes, el diumenge que vaig anar al Jardí Botànic, tornava caminant per un carrer que en el mapa que tinc en anglès s'anomena Aiguo Rd. El nom no em produïa cap resposta especial, potser alguna conya personal amb la semblança amb aigua. Llavors, em vaig adonar de com s'escriu en xinès

愛, ài, vol dir amor i 國, guó, nació, pàtria. Ei, quin canvi, i una mica de decepció -què voleu que hi faci- de caminar pel carrer dels patriotes o del patriotisme o d'alguna cosa semblant. I no és d'estranyar, perquè és un carrer que es troba en la part més oficial de la ciutat, amb ministeris i coses d'aquestes. A més, veient els vigilants que s'estaven cada 50 o 100 metres, vestits amb roba més o menys de carrer, però sense poder amagar l'embalum de la pistola que es notava sota la camisa llarga que portaven, que et miren sempre amb mala cara, va fer que sortís d'allà ben ràpid. Perquè ja ho diu aquella frase sobre els patriotes...