La diada de sant Jordi en la distància sempre se'm fa molt estranya. Per mi, és un d'aquells dies màgics a Catalunya, entre roses i llibres, amb la primavera esclatant i, en general, ben acompanyada pel bon temps (o així la recordo sempre). Quan un està lluny, no veus les parades de flors i de llibres, la gent pels carrers, amb roses a les mans, les parelles trobant-se, l'olor de l'aire, la llum particular del dia, tot allò. Lluny, no és cap dia especial pels del teu voltant, però ho continua sent per a tu. I sempre que he pogut, alguna cosa he fet.
Avui, després de dies de pluja i de núvols, el dia ha sortit amb un Sol esclatant, el cel blau amb núvols blancs, caloreta, com ha de ser. Perfecte per recordar-me quin dia és, fins i tot a l'altra punta de l'Àsia.
I sí, he pogut trobar una rosa vermella, petitona però ben maca, per donar a una noia molt bonica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada