Des de la setmana passada, hi ha una nova proposta per augmentar la interacció dels postdocs de l'ASIAA: postdoc tea cada dimecres. Prendre alguna beguda, potser pastetes i xerrar d'alguna cosa. La setmana passada hi vaig anar; aquesta, no, plovia i tenia feina. I, total, pel que hi he de fer, millor que m'ho reservi per una ocasió millor.
Molt curiosa tota aquesta cosa dels postdocs. No n'estic gaire acostumat, perquè en la meva estada als Estats Units, només vaig tenir interacció dins del nostre grup, on vam arribar a ser-ne una bona colla, però era una cosa diferent. Aquí, n'hi ha força a tot l'institut. La majoria, taiwanesos o japonesos, i després exemplars d'altres països com jo: un parell o tres d'indis, una canadenca, poca cosa més.
En general, els estrangers tendim a fer més coses junts, perquè és normal que els taiwanesos tinguin la seva vida i/o objectius personals: són els que s'hi quedaran a la llarga. També és diferent la manera en que cada un respon a altres qüestions internes i externes. La gent va i ve, costa establir amistats més profundes, tot sovint les relacions són més aviat superficials. En general, tant me fa, però hi ha vegades que pot arribar a cansar o ser decebedor: fer molt d'esforç, per no gaire. Suposo que així és la vida, no passa res. A més, jo tinc la meva tendència, molt afermada en la meva experiència barcelonina, a buscar-me la vida fora d'aquests cercles també.
Però ja veieu perquè avui no hi he anat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada