Fa dos anys i quatre mesos que m'hi he estat. Si no sempre, sí la majoria de dies. Avui, però, s'ha acabat, o gairebé. Ha arribat el moment de fer un canvi i deixar la oficina, el campus, l'entorn que he trepitjat durant tot aquest temps, desar les memòries bones —moltes— i dolentes —algunes—, i acostumar-me a una nova vida. Però suposo que la sensació estranya, de final d'una altra etapa, m'acompanyarà encara un parell de dies.
Ah, no us penseu que és res revolucionari. Des d'avui, més o menys, deixo la universitat, NTNU, on he estat des que vaig arribar a Taiwan i passaré tot el meu temps a l'ASIAA. Amb canvis de projecte també, però suposo que per tenir una millor vida laboral.
Avui, doncs, he acabat de netejar l'ordinador que la va dinyar farà un parell de setmanes, perquè una mica de paranoia no està mai malament, i m'he acomiadat dels veïns de passadís i de l'estudiant amb qui he compartit el meu despatx aquests darrers mesos (que també ha canviat d'oficina). Un moment entranyable, també.
Demà, faré la darrera neteja, tornaré les coses que em vaig emportar del despatx on vaig estar abans (una cadira, el router , el hub, i material d'oficina), i potser encara podré acomiadar-me en condicions d'algunes persones més. A partir d'allà, adéu siau i fins la propera.
Bé, de fet, espero continuar veient a alguns d'ells durant una bona temporada. Amb d'altres, bé, ja no cal provar-ho més.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fites. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fites. Mostrar tots els missatges
01 de setembre 2010
28 d’abril 2010
Dos anys
Tal dia com avui, farà dos anys, que aterrava a Taiwan. Pensant-hi avui, sembla com si aquests dos anys hagin estat només un sospir. Ja cal que em calci pel que ve, oi?
I a veure si ressuscito aquest blog. La rutina s'instal·la en les nostres vides.
I a veure si ressuscito aquest blog. La rutina s'instal·la en les nostres vides.
03 de maig 2009
Aniversari
Ahir va fer un any que vaig començar aquest blog. Acabava d'arribar a Taiwan i en els dies previs al viatge vaig decidir que podria ser la manera més adient, i eficient, d'explicar les meves aventures per aquesta banda del món. En aquell moment, m'hauria sorprès molt de saber que, 365 dies després, encara el tindria actiu i que hi hauria escrit tant, més de 300 entrades. Però com ja vaig escriure farà 8 o 9 mesos, s'ha anat convertint en una afició més, les idees sobre temes sobre els que escriure han anat apareixent regularment i, fins i tot, m'entra una lleu inquietud quan em sembla que se'm comença a eixugar la imaginació.
I tenia raó en la meva idea inicial. És una manera molt millor d'explicar com van les coses per aquí, de tenir a la família i els amics que hi estiguin interessats una mica al dia de les meves coses i, també, per tenir un record personal pel dia en el futur que vulgui saber què feia o què pensava en una època determinada, que escriure correus electrònics explicant les mateixes coses una vegada i una altra. Clar que potser això fa que rebi menys respostes. No es pot tenir tot, oi?.
De vegades, però, em pregunto què en penseu els que el llegiu. Els comentaris sempre s'agraeixen, per curts, o eixelebrats, que puguin arribar a ser. Mirant des d'on es connecten els visitants, puc identificar germans, amics, etc, però també em fa gràcia veure adreces que apareixen un cop i un altre, des de llocs insospitats, i que no puc associar amb ningú conegut. Celebro que ho trobeu interessant.
En el principi del segon any, i amb el sarró de les idees una mica buit, tot s'ha de dir, només volia recordar que està sent una experiència molt interessant.
I tenia raó en la meva idea inicial. És una manera molt millor d'explicar com van les coses per aquí, de tenir a la família i els amics que hi estiguin interessats una mica al dia de les meves coses i, també, per tenir un record personal pel dia en el futur que vulgui saber què feia o què pensava en una època determinada, que escriure correus electrònics explicant les mateixes coses una vegada i una altra. Clar que potser això fa que rebi menys respostes. No es pot tenir tot, oi?.
De vegades, però, em pregunto què en penseu els que el llegiu. Els comentaris sempre s'agraeixen, per curts, o eixelebrats, que puguin arribar a ser. Mirant des d'on es connecten els visitants, puc identificar germans, amics, etc, però també em fa gràcia veure adreces que apareixen un cop i un altre, des de llocs insospitats, i que no puc associar amb ningú conegut. Celebro que ho trobeu interessant.
En el principi del segon any, i amb el sarró de les idees una mica buit, tot s'ha de dir, només volia recordar que està sent una experiència molt interessant.
28 d’abril 2009
Un any
Malgrat el que pugui semblar, avui mateix fa un any que vaig aterrar a Taiwan, una tarda ennuvolada i humida del mes d'abril, després d'un llarg viatge des d'Europa; amb certes imatges de com podria ser això, però, en realitat, amb tot un món per descobrir. Quint munt de canvis i quantes coses noves que he experimentat en un any; la gran majoria positives. He conegut un bon grapat de gent nova, amb alguns he establert un cert grau d'amistat; amb altres no, és clar; alguns ja han deixat l'illa, però d'altres hi han arribat; unes poquetes persones m'han arribat més a prop, alguna moltíssim més. Camins nous.
En aquest moment, ja estic contemplant el segon any. Amb molta feina per acabar, i més per començar. Amb dubtes, certeses, sabent el que s'acosta, preparant-me. Il·lusionat i no gaire enyorat de la terra que he deixat —però això no vol dir que no els trobi a faltar tot sovint—, i plantejant-me si he de mirar encara més endavant. Potser és massa aviat.
Un any està format per moltes escenes, per petits detalls, amb grans idees, moments tristos, instants emocionants, records inoblidables. No ho abastaré en unes poques línies. Per tant, seguir endavant. To be continued...
En aquest moment, ja estic contemplant el segon any. Amb molta feina per acabar, i més per començar. Amb dubtes, certeses, sabent el que s'acosta, preparant-me. Il·lusionat i no gaire enyorat de la terra que he deixat —però això no vol dir que no els trobi a faltar tot sovint—, i plantejant-me si he de mirar encara més endavant. Potser és massa aviat.
Un any està format per moltes escenes, per petits detalls, amb grans idees, moments tristos, instants emocionants, records inoblidables. No ho abastaré en unes poques línies. Per tant, seguir endavant. To be continued...
26 de gener 2009
(Hey Ho) Let's Go
No és el mateix Cap d'Any, però he pensat que potser hauria d'aprofitar el nou any xinès per fer algun canvi. Així que després d'uns nou mesos i perquè el cos m'ho demanava, aquest matí m'he posat la calça curta, les bambes noves que finalment m'he portat de Barcelona i, au, a córrer una estoneta aviat pel matí en un dia de festa.
La sortida em valia per explorar una ruta al costat del riu i per comprovar com estic. Pel que fa a la primera cosa, la ruta està força bé, m'hauria hagut d'emportar la cambra de fotos. I respecte a la segona, doncs molt bé. Una mica rovellat, és clar, després de tant de temps sense fer-ho, però m'he trobat molt millor del que m'esperava. El ritme no ha pogut ser gaire alt naturalment, però he fet una mica més de 40 minuts i no he acabat gens cansat. Tot el contrari, com que m'he trobat tan bé, el cuc de tornar-hi ja està corrent per dins meu. Avui el dia ha sortit ben ennuvolat i la temperatura era una mica freda, però molt bona per córrer. A més, gairebé no hi havia ningú pel carrer. Encara no he deixat la petita sensació d'eufòria que m'ha entrat.
Ara només em falta fer un lloc en els meus horaris i sortir més sovint. A veure si no tornen a passar tants mesos.
La sortida em valia per explorar una ruta al costat del riu i per comprovar com estic. Pel que fa a la primera cosa, la ruta està força bé, m'hauria hagut d'emportar la cambra de fotos. I respecte a la segona, doncs molt bé. Una mica rovellat, és clar, després de tant de temps sense fer-ho, però m'he trobat molt millor del que m'esperava. El ritme no ha pogut ser gaire alt naturalment, però he fet una mica més de 40 minuts i no he acabat gens cansat. Tot el contrari, com que m'he trobat tan bé, el cuc de tornar-hi ja està corrent per dins meu. Avui el dia ha sortit ben ennuvolat i la temperatura era una mica freda, però molt bona per córrer. A més, gairebé no hi havia ningú pel carrer. Encara no he deixat la petita sensació d'eufòria que m'ha entrat.
Ara només em falta fer un lloc en els meus horaris i sortir més sovint. A veure si no tornen a passar tants mesos.
06 d’octubre 2008
Errant
Això dels números em captiva. Avui no seria un dia especial, si no fos perquè fa justament cinc anys que vaig fer les maletes i vaig agafar un avió cap a Columbus (OH, com diuen ells). Un número rodó i maco, que bé es val aturar-se un segon. Cinc anys en els que he estat fent voltes pel món. Res d'especial, ja ho sé: tres continents, quatre països, busca't pis, compra-t'ho tot,... Tot sovint em sembla com si hagués passat molt més temps, però només són cinc anys. Comparat amb els cinc anys anteriors, déu n'hi do els canvis i les coses que he hagut de fer.
La pregunta és, què he après de tot plegat?. O què he deixat enrera, o què m'he trobat. Moltes coses, suposo, bones i dolentes. Conèixer gent, dir molts adéus. Com a mínim, avorrit no ha estat. I continua.
La pregunta és, què he après de tot plegat?. O què he deixat enrera, o què m'he trobat. Moltes coses, suposo, bones i dolentes. Conèixer gent, dir molts adéus. Com a mínim, avorrit no ha estat. I continua.
18 de juliol 2008
Webcam
Abans d'ahir vaig aconseguir provar la webcam del meu portàtil en una trucada per Skype amb el Virgili. Sembla que es veu i se sent força bé, malgrat la distància. I ahir vam fer la prova de foc amb la patufa. Deu funcionar, perquè la seva reacció va ser inequívoca. Ells no tenen webcam, per la qual cosa per ara és una comunicació unidireccional, però la vaig sentir bastant més que altres cops i semblava contenta. Segur que devia ser una gran sorpresa per ella. Feia gairebé tres mesos que no em veia!.
11 de juliol 2008
Pagant el lloguer
Arriba un altre mes i toca tornar a pagar el lloguer (i les altres factures). Com que ja tinc tots els papers en ordre, ja puc fer servir una transferència bancària per passar els diners al compte de la propietària del pis. Així que aquest matí, abans d'anar a les darreres sessions del workshop, he passat pel caixer per fer-ho. Sort dels menús en anglès, però de seguida m'han aparegut problemes. Després d'introduir un munt de números, sembla que em fa la transacció i m'acaba dient que no tinc activada la capacitat de fer transferències. M'ho podia haver dit al principi. Un exemple d'excel·lent programació.
Per sort, eren hores normals de feina i he pogut entrar a l'oficina que hi ha allà mateix, buscar una caixera que parlés anglès, omplir un formulari que estava només en xinès —cosa a la qual ja hi estic força acostumat, però com que et van dient el que hi has de posar no és tan difícil— i m'ho han fet al moment. Efectivament, la targeta m'ha funcionat després. Ara espero no haver-me equivocat en el número del compte bancari.
Per sort, eren hores normals de feina i he pogut entrar a l'oficina que hi ha allà mateix, buscar una caixera que parlés anglès, omplir un formulari que estava només en xinès —cosa a la qual ja hi estic força acostumat, però com que et van dient el que hi has de posar no és tan difícil— i m'ho han fet al moment. Efectivament, la targeta m'ha funcionat després. Ara espero no haver-me equivocat en el número del compte bancari.
04 de juliol 2008
Primera xerrada
Ahir vaig donar la meva primera xerrada a l'ASIAA. Una cosa que era més o menys informal i que pensava que em duraria poquet i que al final se'm va allargar fins a omplir tot el temps disponible, entre prendre-m'ho amb calma (finalment) i preguntes. M'havien demanat que expliqués coses sobre com fer models de la química en el medi interestel.lar. I no era gent que estigui en el camp on he estat treballant més habitualment de la formació estel.lar, sinó en l'altra punta, en el grup d'estrelles evolucionades (les que es van acostant a la seva mort, per dir-ho més fàcilment).
Com que és un tema bastant ampli, i jo no en sé tant malgrat que he treballat amb gent que en sap moltíssim i alguna cosa s'ha d'haver filtrat, he intentat fer un repàs més o menys senzill i explicant coses bastant a prop del que un acostuma a fer. Uns quants m'han dit que ha quedat força clar. No ho sé, sempre em quedo amb la impressió que foto una pallissa que avorreix a les ovelles. Però la veritat és que m'han fet força preguntes i el que és més, uns quants m'han dit que ens hem de mirar un parell de coses i potser mirar de fer alguna col·laboració. Està molt bé, aquesta era la idea, però a aquest pas no hi haurà temps per fer res, de tant ocupat que estaré. Una altra cosa que em preocupa és com de ràpid la gent et col·loca l'etiqueta que ets expert en alguna cosa. No puc negar que sé com funcionen algunes coses i tot això, però d'aquí a ser-ne un expert, us ben asseguro que encara me'n falta molt.
De totes maneres, és una manera d'estrenar la meva pàgina web del departament on he penjat el fitxer de la presentació. Comunicació en massa!
Com que és un tema bastant ampli, i jo no en sé tant malgrat que he treballat amb gent que en sap moltíssim i alguna cosa s'ha d'haver filtrat, he intentat fer un repàs més o menys senzill i explicant coses bastant a prop del que un acostuma a fer. Uns quants m'han dit que ha quedat força clar. No ho sé, sempre em quedo amb la impressió que foto una pallissa que avorreix a les ovelles. Però la veritat és que m'han fet força preguntes i el que és més, uns quants m'han dit que ens hem de mirar un parell de coses i potser mirar de fer alguna col·laboració. Està molt bé, aquesta era la idea, però a aquest pas no hi haurà temps per fer res, de tant ocupat que estaré. Una altra cosa que em preocupa és com de ràpid la gent et col·loca l'etiqueta que ets expert en alguna cosa. No puc negar que sé com funcionen algunes coses i tot això, però d'aquí a ser-ne un expert, us ben asseguro que encara me'n falta molt.
De totes maneres, és una manera d'estrenar la meva pàgina web del departament on he penjat el fitxer de la presentació. Comunicació en massa!
04 de juny 2008
Primer sou
Ho hauré de celebrar. Ahir vaig rebre el primer sou; el corresponent als tres dies d'abril i al mes de maig. Una mica més tard del que tocava, però com que me l'havien de donar en metàl·lic i no vaig poder passar-m'hi divendres, pel viatge a Hualien, fins avui no l'he pogut anar a buscar. Amb això ja sembla que això vagi seriosament. Està bé això de cobrar uns dinerets per poder anar tirant.
Mentres no pugui obrir un compte bancari, però, perquè encara no tinc l'ARC, hauré de desar els diners sota una rajola de casa. És una mica incòmode, no perquè estigui patint per si els passa res, sinó perquè com que només tenen bitllets de 100, 500 i 1000 dòlars taiwanesos, de seguida fan un bon paquet. De totes maneres, es fa estrany que a aquestes alçades et paguin amb els diners en un sobre, i no sigui per fotre't al carrer.
Mentres no pugui obrir un compte bancari, però, perquè encara no tinc l'ARC, hauré de desar els diners sota una rajola de casa. És una mica incòmode, no perquè estigui patint per si els passa res, sinó perquè com que només tenen bitllets de 100, 500 i 1000 dòlars taiwanesos, de seguida fan un bon paquet. De totes maneres, es fa estrany que a aquestes alçades et paguin amb els diners en un sobre, i no sigui per fotre't al carrer.
02 de juny 2008
Erdbeben
Avui tenia pensat explicar-vos alguna cosa sobre aquest cap de setmana que he passat a Hualien, però suposo que els plans estan per no complir-los. I la raó és que he experimentat el meu primer terratrèmol.
A casa m'explicaven de petit que un cop estant a Tauste es va notar un terratrèmol que havia passat per Granada. Jo ja havia nascut, però tindria menys de dos anys. Per tant, no ho recordo. A Barcelona, s'hi han notat alguns, però o jo no me'n vaig adonar o estava fora, com un que van notar molt al departament d'Astronomia mentres jo estava a Londres. Estant ja a Taiwan, em van explicar que va haver gent que va notar alguna cosa quan el darrer gran terratrèmol a la Xina, però jo no.
Ahir, finalment, sí. Acabava d'arribar a casa cap a tres quarts d'una de la matinada, després d'agafar el darrer metro des de l'estació central de Taipei fins a casa. Era gairebé la una, estava desfent la maleta i apuntant unes coses a l'ordinador per avui, quan de sobte vaig notar una tremolor i un balanceig del terra considerables, com si estigués en una barca, i els vidres de les finestres sonant. Per un instant, vaig pensar "quin camió més gran que passa pel carrer", fins que em vaig adonar que no era cap camió, sinó que tot es movia per una altra causa.
No és que m'espantés, però en els següents cinc o sis segons vaig intentar recordar què cal fer en aquests casos: sortir pitant, posar-se sota el marc de la porta, anar a l'escala?. I quan anava a obrir la porta de casa es va aturar de cop. No vaig sentir cap soroll ni a l'escala ni pel veïnat —era molt tard, la gent dorm i ja hi estan acostumats— i per una estona vaig dubtar de si era real o no. Però sí que l'era. Avui he vist, en una pàgina del Central Weather Bureau de Taiwan que va arribar a una magnitud 6.0 i va passar a uns 17,5 km a l'est de Taipei. Aquí mateix.
És curiós, vaig estar una estona una mica inquiet, suposo que és normal i amb aquella sensació que tens quan has fet un trajecte en barca. I no va durar més de 10 segons!.
A casa m'explicaven de petit que un cop estant a Tauste es va notar un terratrèmol que havia passat per Granada. Jo ja havia nascut, però tindria menys de dos anys. Per tant, no ho recordo. A Barcelona, s'hi han notat alguns, però o jo no me'n vaig adonar o estava fora, com un que van notar molt al departament d'Astronomia mentres jo estava a Londres. Estant ja a Taiwan, em van explicar que va haver gent que va notar alguna cosa quan el darrer gran terratrèmol a la Xina, però jo no.
Ahir, finalment, sí. Acabava d'arribar a casa cap a tres quarts d'una de la matinada, després d'agafar el darrer metro des de l'estació central de Taipei fins a casa. Era gairebé la una, estava desfent la maleta i apuntant unes coses a l'ordinador per avui, quan de sobte vaig notar una tremolor i un balanceig del terra considerables, com si estigués en una barca, i els vidres de les finestres sonant. Per un instant, vaig pensar "quin camió més gran que passa pel carrer", fins que em vaig adonar que no era cap camió, sinó que tot es movia per una altra causa.
No és que m'espantés, però en els següents cinc o sis segons vaig intentar recordar què cal fer en aquests casos: sortir pitant, posar-se sota el marc de la porta, anar a l'escala?. I quan anava a obrir la porta de casa es va aturar de cop. No vaig sentir cap soroll ni a l'escala ni pel veïnat —era molt tard, la gent dorm i ja hi estan acostumats— i per una estona vaig dubtar de si era real o no. Però sí que l'era. Avui he vist, en una pàgina del Central Weather Bureau de Taiwan que va arribar a una magnitud 6.0 i va passar a uns 17,5 km a l'est de Taipei. Aquí mateix.
És curiós, vaig estar una estona una mica inquiet, suposo que és normal i amb aquella sensació que tens quan has fet un trajecte en barca. I no va durar més de 10 segons!.
29 de maig 2008
Un mes
Doncs sí, ja fa un mes que estic aquí. Crec que un sempre té la sensació que el temps passa molt de pressa, o si no, quants de vosaltres no heu tingut aquest mateix pensament ara mateix?. Suposo que és perquè el que recordem en primera instància del que hem viscut no és gaire, però us puc ben assegurar que han passat un munt de coses en aquests 30 dies i si un fa memòria no ha estat una cosa que hagi estat vist i no vist. Però no començaré ara a posar-me transcendental. Per portar un mes aquí, les coses han anat força bé. Evidentment, amb tots els tràmits pendents que sempre ha d'haver i sabent que encara em queda molt per descobrir sobre com funcionen les coses en aquesta banda del món.
Però cal mirar les fites que he aconseguit fins ara: no m'ha atropellat encara cap moto —no perquè no em sembli que no ho hagin intentat— i he mantingut a bon ritme aquest blog; m'he aconseguit escapolir de la majoria de tempestes que han caigut i no he tingut cap problema de salut (la predita descomposició potes avall encara no ha arribat). Fins i tot estic fent el que se suposa que hauria de fer en venir fins tan lluny. Un escàndol.
El que sí que estic notant és que començo a entrar en aquell estat més plàcid que tens quan ja t'estàs acostumant a un lloc. No m'enganyo, d'aquí a poc em fotré alguna hòstia emocional; és una cosa que toca i és inevitable, feu-me cas, però el procés va seguint el bon camí. I és ben curiós, però abans d'ahir mateix em van preguntar per quant de temps planejava estar-me a Taiwan. Si només porto un mes, es fa molt difícil plantejar-se el futur tan aviat!.
Però cal mirar les fites que he aconseguit fins ara: no m'ha atropellat encara cap moto —no perquè no em sembli que no ho hagin intentat— i he mantingut a bon ritme aquest blog; m'he aconseguit escapolir de la majoria de tempestes que han caigut i no he tingut cap problema de salut (la predita descomposició potes avall encara no ha arribat). Fins i tot estic fent el que se suposa que hauria de fer en venir fins tan lluny. Un escàndol.
El que sí que estic notant és que començo a entrar en aquell estat més plàcid que tens quan ja t'estàs acostumant a un lloc. No m'enganyo, d'aquí a poc em fotré alguna hòstia emocional; és una cosa que toca i és inevitable, feu-me cas, però el procés va seguint el bon camí. I és ben curiós, però abans d'ahir mateix em van preguntar per quant de temps planejava estar-me a Taiwan. Si només porto un mes, es fa molt difícil plantejar-se el futur tan aviat!.
09 de maig 2008
Apartament
Ara ja és en ferm. Una cosa menys!. Aquesta tarda m'han donat les claus de l'apartament que vaig trobar dimecres. Després de pagar trinco-trinco el mes de lloguer i els dos mesos de dipòsit, clar, que això no és de franc. Tot sumat no seria molta pasta a Barcelona —quan vaig estar a Madrid vaig haver de posar 4 o 5 vegades més diners entre lloguer, aval i comissions— però tot just arribat a un país estranger, m'ha representat un parell de dies d'un cert nerviosisme fins que he vist que tindria prou calers (gràcies a la col·laboració de la gent de l'ASIAA).
El pis és una espècie de mansió pel que he vist, però té de tot. Només m'he hagut de comprar un matalàs. Encara em podria buscar un company de pis per aprofitar l'habitació extra. El millor és que està a menys de 15 minuts de la feina, prop del MRT (em-a-ti, com diuen ells al metro) i amb bastants autobusos allà mateix. Ara m'hauré de dedicar a aquella fascinant aventura d'explorar els voltants per veure quina mena de botigues hi ha i com fer les compres.
El que és a la vegada divertit i una mica inquietant és el fet de signar un contracte on no hi entens res. Sort de la secretària del l'ASIAA que m'ha ajudat a buscar apartament i que s'ha convertit en la meva negociadora particular (i és dura de pelar). Sí, m'ha anat dient què era cada cosa, però el cert és que te n'has de fiar o serà encara pitjor, oi?. Una altra curiositat: quan vaig signar el contracte de Madrid era el meu aniversari; i avui, el del meu pare (apart del dia d'Europa que ningú sap que l'és). Ni planificat, hehe.
Un parell d'imatges preses de GoogleEarth indicant on és l'apartament:
Impressionant. Avui ha fet un dia de Sol i calor. Per la tarda s'ha anat ennuvolant i ara acaba de caure una tromba d'aigua ràpida. Ja m'ho van dir que calia portar sempre el paraigües a sobre.
El pis és una espècie de mansió pel que he vist, però té de tot. Només m'he hagut de comprar un matalàs. Encara em podria buscar un company de pis per aprofitar l'habitació extra. El millor és que està a menys de 15 minuts de la feina, prop del MRT (em-a-ti, com diuen ells al metro) i amb bastants autobusos allà mateix. Ara m'hauré de dedicar a aquella fascinant aventura d'explorar els voltants per veure quina mena de botigues hi ha i com fer les compres.
El que és a la vegada divertit i una mica inquietant és el fet de signar un contracte on no hi entens res. Sort de la secretària del l'ASIAA que m'ha ajudat a buscar apartament i que s'ha convertit en la meva negociadora particular (i és dura de pelar). Sí, m'ha anat dient què era cada cosa, però el cert és que te n'has de fiar o serà encara pitjor, oi?. Una altra curiositat: quan vaig signar el contracte de Madrid era el meu aniversari; i avui, el del meu pare (apart del dia d'Europa que ningú sap que l'és). Ni planificat, hehe.
Un parell d'imatges preses de GoogleEarth indicant on és l'apartament:
Impressionant. Avui ha fet un dia de Sol i calor. Per la tarda s'ha anat ennuvolant i ara acaba de caure una tromba d'aigua ràpida. Ja m'ho van dir que calia portar sempre el paraigües a sobre.
02 de maig 2008
Primera entrada
Ok, amb això inauguro aquest bloc on explicar, si és que me'n surto, les peripècies que pugi tenir per aquestes terres tan allunyades. Per als despistats, fa ja quatre dies que vaig aterrar a Taiwan. Com és natural en aquests casos, quatre dies semblen bastant més. Tampoc no és que hagi fet tantes coses, però tot és nou i força diferent. Així que si em trobo inspirat, segur que hi haurà un munt de coses de les que parlar.
Per variar, no tinc una idea gaire de clara de com fer-ho, així que suposo que aniré desvariejant fins que trobi un fil conductor. Potser que hi posi fotos també, oi?. Paciència, que tot arribarà.
Finalment, avui he vist el Sol per primer cop.
Per variar, no tinc una idea gaire de clara de com fer-ho, així que suposo que aniré desvariejant fins que trobi un fil conductor. Potser que hi posi fotos també, oi?. Paciència, que tot arribarà.
Finalment, avui he vist el Sol per primer cop.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)