Apartament

Ara ja és en ferm. Una cosa menys!. Aquesta tarda m'han donat les claus de l'apartament que vaig trobar dimecres. Després de pagar trinco-trinco el mes de lloguer i els dos mesos de dipòsit, clar, que això no és de franc. Tot sumat no seria molta pasta a Barcelona —quan vaig estar a Madrid vaig haver de posar 4 o 5 vegades més diners entre lloguer, aval i comissions— però tot just arribat a un país estranger, m'ha representat un parell de dies d'un cert nerviosisme fins que he vist que tindria prou calers (gràcies a la col·laboració de la gent de l'ASIAA).

El pis és una espècie de mansió pel que he vist, però té de tot. Només m'he hagut de comprar un matalàs. Encara em podria buscar un company de pis per aprofitar l'habitació extra. El millor és que està a menys de 15 minuts de la feina, prop del MRT (em-a-ti, com diuen ells al metro) i amb bastants autobusos allà mateix. Ara m'hauré de dedicar a aquella fascinant aventura d'explorar els voltants per veure quina mena de botigues hi ha i com fer les compres.

El que és a la vegada divertit i una mica inquietant és el fet de signar un contracte on no hi entens res. Sort de la secretària del l'ASIAA que m'ha ajudat a buscar apartament i que s'ha convertit en la meva negociadora particular (i és dura de pelar). Sí, m'ha anat dient què era cada cosa, però el cert és que te n'has de fiar o serà encara pitjor, oi?. Una altra curiositat: quan vaig signar el contracte de Madrid era el meu aniversari; i avui, el del meu pare (apart del dia d'Europa que ningú sap que l'és). Ni planificat, hehe.

Un parell d'imatges preses de GoogleEarth indicant on és l'apartament:




Impressionant. Avui ha fet un dia de Sol i calor. Per la tarda s'ha anat ennuvolant i ara acaba de caure una tromba d'aigua ràpida. Ja m'ho van dir que calia portar sempre el paraigües a sobre.