Finalment, he pogut anar de compres per omplir una micona la nevera que estava bastant buida. En les meves exploracions he descobert uns quants supermercats relativament a prop. Un és a cinc minuts. Hi té de tot menys productes frescos, com fruites, verdures, carn o peix. Per buscar això m'he d'anar una mica més lluny. Però amb paciència, perquè no vull anar carregat com un ruc pel carrer, estic fent via.
Anar a comprar té la seva part d'aventura. Una és l'idioma a l'hora de pagar, però això és relativament fàcil, sobretot perquè no sóc difícil d'identificar com a estranger. La majoria de productes també són fàcils de reconèixer, ja sigui per la forma externa, o per la marca. Molts, gràcies a les tres o quatre paraules en anglès que tenen escrites a l'exterior, puc saber segur què són, perquè si no es fa difícil. Però ja m'he trobat amb paquets que no acabo d'identificar què tenen dins. Ahir, no vaig acabar de saber si el que tenia a les mans era un rotllo de paper de plata o de plàstic transparent. O amb la llet. Els colors, quina mena de llet representen?. Aquí vaig jugar seguint l'estil americà i vaig encertar. Després, hi ha aquelles coses que te les mires i dius, me la jugo o no me la jugo?. Aventures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada