Dolça tarda

Un altre dia de pluja gairebé sense aturar-se i, en alguns moments, força intensa. Però estic veient que aquí es cuiden. Avui no he sopat gaire, per unes altres raons per ara positives, però entre l'hora del té al departament de Ciències de la Terra i la celebració de l'aniversari d'una ex-estudiant del grup de Radioastronomia, no sé quantes menes de pastissos he provat. I no és que m'atregui gaire això de menjar pastissos fora de les hora de dinar. Però alguns estaven força bons. Semblen ser bastant llaminers per aquí.

El més divertit és provar algunes de les postres que tenen. Quan preguntes, t'intenten explicar de què estan fetes, però ja sigui que l'anglès no els dóna per més o que no troben les paraules, m'estic dedicant a provar coses sense saber realment què és. Potser perillós, però fins ara estic trobant tota una nova gamma de gustos i textures (ja semblo d'un programa de la tele).

Apart d'això, és molt divertit assistir a les converses entre estudiants i professors, en xinès o taiwanès (que no tinc gaire clar en què parlen de vegades), i tota la sèrie de rialles i expressions facials que fan servir. De tant en tant, em tradueixen alguna cosa, però sense saber de què va la cosa, es pot apreciar molt del caràcter de la gent. Quina tropa!.

En el sector d'avanços, avui ja he demanat un menjar, per gestos clar, sabent pels caràcters xinesos què era (fàcil: fideus i vedella, hehe), i no l'he cagada encara a l'hora de pagar l'autobús, que té la seva història per si mateixa.