23 de maig 2008

Escenes del metro


Agafar el metro acostuma a proporcionar una bona oportunitat d'observar la gent d'una ciutat, i de trobar-se situacions més o menys divertides —com la L4 de Barcelona, que fa tants anys que tantes estones hilarants ens dóna. Dijous, quan anava a buscar el meu passaport, em vaig trobar amb tres escenes curioses dins del MRT:

- la primera, una noia que portava una samarreta negra que a la part del darrera hi deia "Hello" amb un cor a l'interior de la O, i a sota "Hi♥". D'entrada em va semblar llegir, "Hello HIV". Què bèstia, vaig pensar, però no, en aquest món de dibuixos animats, era un "Hello, Hi" (tímid i romàntic)

- entro al vagó del metro i allà davant meu hi ha un home amb un posat tot seriós, vestit amb una camisa blanca i a sobre de la butxaca del pit, cosit amb dues vetes roses, una creu!. Un toc una mica estrany i vagament inquietant, la veritat.

- em giro, i em trobo una dona que amb els ulls tancats va fent moviments ben estranys amb les mans, com si agafés alguna cosa, la posés dins d'una bossa i després fes alguna cosa amb la bossa. Així un cop i un altre. Tai-chi asseguda al metro?. La noia del costat se la mirava amb una cara entre sorpresa i incòmoda.

Ah, no hi ha res que em faci sentir més integrat que fer les primeres passes dins de la dimensió desconeguda del metro.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Però quin personal!!!!

Si, si, no sé si ho deia un surrealista dels de andré breton: per conèixer una ciutat, has de començar visitant el barris dormitori-periferia-etc.
Per conèixer una ciutat, dic jo, t'has de refregar amb la tropa al metro...i veure tota la penya rara!
Eh! La Linea 2 està sent molt espectacular darrerament..

Òscar Morata ha dit...

No menyspreïs l'aportació cultural de Sant Roc