En conill

Com suposo que deu haver estat amplament anunciat per altres terres, avui comença l'any del conill (兔年, tùnián) del calendari lunar. En aquestes poques hores que portem, ja he vist diferències amb l'any passat (del tigre) i és que comencen a aparèixer conills per tot arreu. Suposo que en un país com aquest, amb massa anuncis, dibuixos i gent infantilitzada, és un animal més agradable per estampar-lo per aquí i per allà. Clar que la majoria dels conills que he vist fins ara són vermells. Em pregunto si faran servir el vell Bugs per a res.
Ben mirat, millor donar gràcies que encara no hi hagi un any de Hello Kitty... que tot arribarà.

Sant Jordi

La diada de sant Jordi en la distància sempre se'm fa molt estranya. Per mi, és un d'aquells dies màgics a Catalunya, entre roses i llibres, amb la primavera esclatant i, en general, ben acompanyada pel bon temps (o així la recordo sempre). Quan un està lluny, no veus les parades de flors i de llibres, la gent pels carrers, amb roses a les mans, les parelles trobant-se, l'olor de l'aire, la llum particular del dia, tot allò. Lluny, no és cap dia especial pels del teu voltant, però ho continua sent per a tu. I sempre que he pogut, alguna cosa he fet.


Avui, després de dies de pluja i de núvols, el dia ha sortit amb un Sol esclatant, el cel blau amb núvols blancs, caloreta, com ha de ser. Perfecte per recordar-me quin dia és, fins i tot a l'altra punta de l'Àsia.

I sí, he pogut trobar una rosa vermella, petitona però ben maca, per donar a una noia molt bonica.

Casaments

La germana de la noia amb qui comparteixo l'oficina es va casar fa dos caps de setmana i ella, Yo-Ling, va aparèixer dilluns passat amb les capses típiques que reben quant vas a un casament. Una, amb dolços variats

i una altra amb un pastís tradicional, farcit de carn, de base molt bona, que acostuma a portar algun nom que desitja bona sort (o doble bona sort).


Va ser interessant sentir tot un seguit de coses sobre com es fan els casaments per aquí; com donen diners als nuvis dins d'un sobre vermell; com reben menjar a canvi i tot de coses d'aquestes. En segons quines aspectes, sembla que encara són bastant tradicionals.

Demanant assistència

En la meva visita al temple de Mazu a Lugang, em va cridar l'atenció veure unes peces cilíndriques o còniques que a la part exterior tenien un munt de petites caselles on hi havia una llumeta, apagada o encesa.

Vaig pensar que seria alguna cosa semblant a les espelmes, o bombetes elèctriques tremoloses, que pot haver per les esglésies europees. Però una mica més enllà, en una mena de capella, apart de cilindres semblants, però no idèntics, les parets estaven recobertes d'un munt de caselletes similars.

A la banda contrària hi havia un altar amb una figura i un munt d'ofrenes a sobre de la taula que tenia al davant. Em vaig fixar que en la gran majoria de les caselles d'aquesta sala hi havia un nom escrit, i estaven ordenades pel cognom. N'hi havia centenars.

Llavors un parell d'estudiants em van explicar que la deïtat era una mena de patró dels estudiants i que tots els noms eren dels estudiants que havien posat uns diners com a ofrena per obtenir ajuda en els estudis o exàmens. Bé, si això ajuda, molt bé, però espero que obrin algun llibre també.

En lloguer (cont.)

Clar que també estic veient com obren algunes botigues noves. És un flux continu, com no podia ser d'una altra manera. Alguns matins passo pel davant d'una que potser serà una botiga d'esport —encara no ho tinc clar i no acabo d'entendre sencer el rètol de fora—, on han remodelat i tornat a decorar totes les parets, i sembla que han refet també el terra. No hi tenen res més encara, a part d'un altar d'una mida respectable al fons a la dreta. Les coses importants, primer.

Sky Lantern Festival

Amb retard, però així són les coses. Dissabte passat vaig anar amb un parell de postdocs més fins a Pingsi, a uns 30 o 40 km de Taipei, per veure el festival de llanternes del cel. Una festa veritablement espectacular.


Què són les llanternes del cel (天燈, tiān dēng)?. En aquesta època de l'any, cap al final de les celebracions de l'any nou xinès, en alguns llocs la gent escriu bons desitjos pel nou any, i el seu nom, a l'exterior de llanternes i després, mitjançant el foc que crema a la base, les fa volar.

Les llanternes pugen ben de pressa i amb el vent es perden cel enllà. Com és fosc, veus tot de llumetes flotant en l'aire, igual que estrelles.


Nosaltres també vam llençar la nostra llanterna particular. Primer, alguns escrits amb bons desitjos

desplegament

i preparant el propulsor.


Cada quart d'hora, feien enlairar grups (de centenars?) de llanternes des del pati d'una escola propera. L'efecte era impressionant (les fotos no hi fan gaire justícia, però).


El problema és que quan el foc s'apaga, o fins i tot abans, les llanternes cauen. En teoria, des de Pingsi haurien de caure al mar —com si això fos més net—, però vam veure caure moltes per tot arreu. Per sort, tot és molt humit per aquí i plovisquejava una mica, que si no, pobres arbres quan s'hi acabava calant foc en alguna que queia .

Cap al final, però, vam haver de fer una cua d'una hora i mitja per poder agafar els autobusos que ens portaven de tornada a la ciutat. Les aglomeracions típiques de l'illa.

Hereus

La setmana passada vaig llegir una notícia en un diari local sobre la mort a Taipei del 77è descendent lineal de Confuci, Kung Teh-Cheng. Apart de si un es pot arribar a creure que hom pot controlar la veracitat dels descendents durant una mica menys de 2500 anys, com a mínim la mitjana per generació no surt impossible. I potser és aquí un dels poquíssims llocs del món on l'estructura de poder ha estat suficientment estable per poder fer-ho. Sobretot si es té en compte l'alt grau de respecte que hi ha davant de la figura de Confuci.

Un dels problemes que té plantejats ara el govern és la designació del successor, perquè com a mínim, una de les feines importants que ha de portar a terme és la d'exercir d'Oficial Sagramental davant de Confuci en el dia de l'aniversari del filòsof, el 28 de setembre —la celebració d'aquest any va ser posposada per un tifó. El just traspassat ho venia fent des de l'any 1935, que es diu aviat.