I això és tot

Per ara, per Barcelona. La maleta, preparada, tots els tràmits fets, aparentment, i entrant ja en aquell particular estat d'ànim que em ve quan m'he de ficar durant tantes hores en avions i aeroports. Els comiats fets més aviat o més d'hora i amb molt bons records de l'estada.

A veure com serà la tornada, quan sigui que passi de veritat, perquè la propera setmana també me la passaré fora.

Fins aviat.

Final d'any

Com deia aquell principi d'una de les novel·les més famoses de Dickens: era el millor dels temps, era el pitjor dels temps..., així ha estat aquest any. Bé, sense exagerar, però sí que ha estat un any d'alts força alts i alguns baixos considerables. Tanmateix, després de portar dues setmanes per Barcelona, les coses es miren d'una altra manera. Amb més optimisme, una perspectiva diferent i apreciant totes les coses bones que hi ha hagut, hi ha i que n'hi haurà.

Com escalfar-se en el somriure de dues petites llumetes que tot just comencen a caminar pel món, o gaudir d'una bona conversa amb una vella amistat al voltant d'uns cafetons

Bon Any Nou i ja seguirem!

I marxem

És realment sorprenent com de ràpid passen dues setmanes i mitja. Hom arriba amb una llista de coses per fer, o per ordenar, gent per veure, llocs per tornar a visitar; però a l'hora de marxar, no he pogut fer-ho tot. De totes maneres, me'n vaig content, perquè he pogut fer gran part de la feina que tenia pensat fer, he vist a la família amb comoditat i els amics amb els qui he pogut quedar. Ho d'ordenar, doncs ho hauré de deixar per un altre moment, com de costum.

Ara mateix, amb les maletes fetes i a punt de sortir cap a l'aeroport, se'm barreja un petit sentiment de pena per marxar, que s'ajunta amb l'anticipació de tornar a ser a Taiwan. Em va costar tres dies acostumar-me a la vida catalana i ara em pregunto si m'acostumaré a la vida taiwanesa. Les qüestions que em faig quan faig tombs al món.

La següent entrada ja serà des d'allà

Lectures

Aquests dies que estic per Barcelona i que pujo a la facultat de Física cada dia amb el metro —per fer força feina, vés per on— he tornat a aficionar-me a una cosa que vaig fer abastament en els meus temps de carrera i, sobretot, de tesi: llegir un llibre en el metro. Des que vaig marxar a fer tombs pel món, ni a Columbus, on per anar a la feina agafava un autobús del campus al principi, però després hi anava la bicicleta; ni a Madrid, on hi anava en cotxe; ni a Taipei, on vaig caminant a la feina, ho he pogut fer. El resultat és, després de perdre'm per uns minuts dins d'un univers paral·lel, que acabo fent força via en les lectures endarrerides. En aquesta ocasió, ajudades per un llarg viatge en avió.

A veure si abans de marxar tinc temps de passar per alguna llibreria i puc trobar alguns llibres més en català per emportar-me.

Tesla

Nit de Sant Joan. Revetlla per a alguns, petards i coets. Per nosaltres dos, Tesla al Razzmatazz. Ja els havia vist a Amèrica, però ahir vam assistir a un altre gran concert. Aquest cop, tenia companyia en germanor. Molts anys sentint-los; emocions a flor de pell.


Ja sé què sentiré durant els propers dies.

De tornada a la vella Europa

Un vol llarg, no massa incòmode, i sense sobresalts —apart d'una caiguda estil muntanyes russes per causa de turbulències en el primer tram que ens va treure l'alè a la majoria. En arribar, notícies preocupants de salut a la família que, sortosament, sembla que s'han tornat en no res quan hi han trobat la causa. I al mateix temps, gran alegria en veure els dos petits de prop, més crescuts i fent de les seves. Hi ha somriures, desdentegats encara, que de veritat que lleven tots els problemes del món. Tot acompanyat per un dia de retrobament amb els germans, al voltant d'unes taules, com ha de ser.

Un dia a Barcelona, ja; un dia de retorn a Europa i encara m'he d'acostumar a veure tants occidentals pel carrer. La primera impressió, a l'avió o ja un cop per aquí, no va ser gaire positiva. Xoc cultural?, pot ser. M'estic acostumant potser massa a estar a Taiwan. Té un aire més amable. No per res va ser anomenada l'illa Formosa. I no per res, trobo a faltar molt una coseta molt bonica també.

Primer dia, doncs, i ja he fet feina de profit. Content per això, també.