És realment sorprenent com de ràpid passen dues setmanes i mitja. Hom arriba amb una llista de coses per fer, o per ordenar, gent per veure, llocs per tornar a visitar; però a l'hora de marxar, no he pogut fer-ho tot. De totes maneres, me'n vaig content, perquè he pogut fer gran part de la feina que tenia pensat fer, he vist a la família amb comoditat i els amics amb els qui he pogut quedar. Ho d'ordenar, doncs ho hauré de deixar per un altre moment, com de costum.
Ara mateix, amb les maletes fetes i a punt de sortir cap a l'aeroport, se'm barreja un petit sentiment de pena per marxar, que s'ajunta amb l'anticipació de tornar a ser a Taiwan. Em va costar tres dies acostumar-me a la vida catalana i ara em pregunto si m'acostumaré a la vida taiwanesa. Les qüestions que em faig quan faig tombs al món.
La següent entrada ja serà des d'allà
1 comentari:
Que tinguis un tranquil viaje
Publica un comentari a l'entrada