Més d'un cop he parlat dels nens petits d'aquí, que poden ser força divertits, sobretot quan et miren tímidament, amb un mig somriure perquè, de fet, ets diferent. Molts són força macos, tot i que també hi ha un bon contingent que, ja sigui per com els porten o perquè són així, són més aviat lletjos.
Avui, quan tornava amb l'autobús d'una incursió amb èxit a un dels magatzems Ikea de Taipei, tenia al seient del davant una parella que portava una nena de diria al voltant de l'any —dues dents a dalt i tres a baix—, molt macona, amb uns grans ullassos, que es posava dreta cada dos per tres. En una d'aquestes, m'ha descobert i, com era d'esperar, m'ha mirat fixament, per tot seguit esclatar en una rialla desdentegada tan bon punt li he fet un somriure. Que s'ha repetit unes quantes vegades.
Com deia aquell, que sap de què parla, només cal un somriure per fer neteja de les preocupacions. I tant!, i, a més, m'ha fet recordar coses que no hauria d'oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada