Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transport. Mostrar tots els missatges
25 de novembre 2009
24 de novembre 2009
21 de novembre 2009
Preparats per a les cues
Quan floreixen els cirerers a Yangmingshan, cap al febrer o el març, les muntanyes es converteixen en un dels llocs més populars de Taipei, que es deuen omplir de gent. No té doncs gens d'estrany que a l'estació de Yangmingshan, final i principi d'unes quantes línies d'autobusos, hagin pintat a terra diversos carrils, amb el seu número de línia corresponent, per tal que es puguin fer unes cues ben ordenades.
20 de novembre 2009
Taichung i rodalia
Diumenge passat, uns quants habitants estrangers de l'ASIAA vam agafar el tren ràpid (HSR, High-Speed Rail,高速鐵路) i en una horeta ens vam plantar a Taichung (台中), a uns 150 km cap al sud de Taipei.
Situada cap al centre de l'illa, com el seu nom ja indica, és una ciutat força gran, però no sembla que amb massa llocs per visitar. Per començar, però, vam fer una passejada pel parc públic de Taichung,
on vaig poder veure el llac que havia vist en fotografies mesos abans.
Després de dinar, vam anar en taxi fins a Lugang (鹿港), on ja havia estat el gener passat. Amb el mercat que hi havia en alguns carrers
i totes les desfilades religioses que hi vam veure
em sembla que devíem aparèixer en un dia de festival local. Vam tornar a visitar el temple de Matsu (天后宮), menys decorat que just abans del Nou Any Xinès.
Després d'un passeig pels carrers sorollosos i atrafegats de la ciutat, vam gaudir d'una hora i mitja buscant un taxi per poder anar fins a una platja propera per veure el mar. Quan hi vam arribar, ja era fosc, però encara vam tenir temps per relaxar-nos una estona,
i veure una foguera que devia ser el final de festa d'alguna celebració local, perquè cremaven un vaixell i una espècie de temple de paper,
abans de tornar cap a Taichung, cap a la novíssima estació de tren i de tornada cap a casa.
Un dia entretingut. Vaig poder comprovar, a més, que el meu xinès està millorant més del que em pensava.
Situada cap al centre de l'illa, com el seu nom ja indica, és una ciutat força gran, però no sembla que amb massa llocs per visitar. Per començar, però, vam fer una passejada pel parc públic de Taichung,
on vaig poder veure el llac que havia vist en fotografies mesos abans.
Després de dinar, vam anar en taxi fins a Lugang (鹿港), on ja havia estat el gener passat. Amb el mercat que hi havia en alguns carrers
i totes les desfilades religioses que hi vam veure
em sembla que devíem aparèixer en un dia de festival local. Vam tornar a visitar el temple de Matsu (天后宮), menys decorat que just abans del Nou Any Xinès.
Després d'un passeig pels carrers sorollosos i atrafegats de la ciutat, vam gaudir d'una hora i mitja buscant un taxi per poder anar fins a una platja propera per veure el mar. Quan hi vam arribar, ja era fosc, però encara vam tenir temps per relaxar-nos una estona,
i veure una foguera que devia ser el final de festa d'alguna celebració local, perquè cremaven un vaixell i una espècie de temple de paper,
abans de tornar cap a Taichung, cap a la novíssima estació de tren i de tornada cap a casa.
Un dia entretingut. Vaig poder comprovar, a més, que el meu xinès està millorant més del que em pensava.
28 d’octubre 2009
Necessitats
Vas pel món i fas servir tota mena de transports públics. Sent com ets, has visitat metros en més d'un continent, i fins que no arribes a Taipei no et trobes una xarxa de metro que tingui en totes, o gairebé, les estacions lavabos públics, ja sigui dins de la zona de pagament o fora. I a més, força nets i de forma gratuïta. En alguns llocs, com d'aquell d'on jo vinc, molt moderns i cosmopolites ells —tot i que en general força tanoques o simplement aprofitats— sembla que a ningú se li hagi acudit que no pots tenir milers o milions de persones fent tombs sota, o sobre, terra i esperar que no hi hagi necessitat humanes ineludibles. Suposo que això també ho externalitzen.
Aquí, la veritat sigui dita, ho tenen molt ben muntat. Clar que també es perden un dels espectacles més grans que ha donat la humanitat, com és contemplar un o més d'un borratxo, o no, pixant en un extrem de l'andana com si volguessin batejar o donar la benvinguda al convoi que s'acosta.
Aquí, la veritat sigui dita, ho tenen molt ben muntat. Clar que també es perden un dels espectacles més grans que ha donat la humanitat, com és contemplar un o més d'un borratxo, o no, pixant en un extrem de l'andana com si volguessin batejar o donar la benvinguda al convoi que s'acosta.
06 de setembre 2009
Carrils bici
Taipei no és (potser encara) una ciutat gaire amable amb els ciclistes, malgrat que cada cop se'n veuen més, jugant-se la pell en alguns casos. És cert que hi ha un llarguíssim carril-bici seguint el riu fins a Danshui, però para de comptar, no n'he vist més. Fins avui, que he fet tot un descobriment: carrils reservats per bicicletes per carrers cèntrics de Taipei. No sé quant de temps deu fer que hi són, però aquests a Dunhua Rd semblaven força nous, amb els carrils pintats de verd i tota la senyalització. Potser els començaran a estendre a d'altres bandes.
I així he pogut provar també la nova cambra de fotos.
I així he pogut provar també la nova cambra de fotos.
13 de juliol 2009
Meditant a les altures
Anar de passatger en qualsevol mitjà de transport em fa entrar tot sovint en un estat de reflexió, més intens com més complicada tingui la situació vital. Però en comparació amb trens, cotxes o autobusos, on veus passar el paisatge a un pam del teu nas, dins d'un avió la sensació és molt diferent. Potser és perquè només pots veure, amb sort, una part molt petita de l'exterior; i si la veus, et trobes a gran distància del terra, entre els núvols i això em porta a pensaments més boirosos.
Això se'm va acudir en el tram final entre Bangkok i Taipei del viatge de tornada que vaig fer dimecres passat. No és que reflexionés excessivament, però si que vaig fer un petit repàs al lloc situació que acabava de deixar i també al que m'esperava. Contemplant més d'una possible situació, intentant preparar-me en la mesura del possible pel que passés.
No és que m'hagi estalviat mai res, ni que m'hagi portat a grans conclusions, però això de pensar en els avions en moments particulars sempre ha estat una experiència molt interessant, rica i clarificadora. Serà per volar per sobre dels núvols.
Això se'm va acudir en el tram final entre Bangkok i Taipei del viatge de tornada que vaig fer dimecres passat. No és que reflexionés excessivament, però si que vaig fer un petit repàs al lloc situació que acabava de deixar i també al que m'esperava. Contemplant més d'una possible situació, intentant preparar-me en la mesura del possible pel que passés.
No és que m'hagi estalviat mai res, ni que m'hagi portat a grans conclusions, però això de pensar en els avions en moments particulars sempre ha estat una experiència molt interessant, rica i clarificadora. Serà per volar per sobre dels núvols.
01 de juliol 2009
Lectures
Aquests dies que estic per Barcelona i que pujo a la facultat de Física cada dia amb el metro —per fer força feina, vés per on— he tornat a aficionar-me a una cosa que vaig fer abastament en els meus temps de carrera i, sobretot, de tesi: llegir un llibre en el metro. Des que vaig marxar a fer tombs pel món, ni a Columbus, on per anar a la feina agafava un autobús del campus al principi, però després hi anava la bicicleta; ni a Madrid, on hi anava en cotxe; ni a Taipei, on vaig caminant a la feina, ho he pogut fer. El resultat és, després de perdre'm per uns minuts dins d'un univers paral·lel, que acabo fent força via en les lectures endarrerides. En aquesta ocasió, ajudades per un llarg viatge en avió.
A veure si abans de marxar tinc temps de passar per alguna llibreria i puc trobar alguns llibres més en català per emportar-me.
A veure si abans de marxar tinc temps de passar per alguna llibreria i puc trobar alguns llibres més en català per emportar-me.
31 de març 2009
Entrades
Si per Taipei aneu caminant pel carrer buscant una entrada del metro (MRT), potser la trobeu que surt del terra, o potser està al peu d'un edifici. El que sí que veureu és el número de l'entrada, perquè cada una en té el seu, que apareix en tots els plànols i mapes (són molt organitzats). Típicament, són d'aquesta manera
per si algun dia us cal.
Potser per a un nadiu el número de la foto no seria la millor tria, perquè el número 4 és considerat com de mala sort (per raó de la pronunciació), però ara no em començaré a preocupar per aquesta mena de coses.
per si algun dia us cal.
Potser per a un nadiu el número de la foto no seria la millor tria, perquè el número 4 és considerat com de mala sort (per raó de la pronunciació), però ara no em començaré a preocupar per aquesta mena de coses.
09 d’octubre 2008
Jaquetes i motos
És una cosa que vaig començar a veure ben aviat després de començar a caminar pels carrers de Taipei. Si feia una mica de vent o de fresca, potser cap al tard, o simplement pels efectes de la velocitat, aquest és un estil molt estès per Taipei de portar posats la jaqueta o el jersei quan es va en moto A l'inrevés!.
Homes i dones portant d'aquesta manera jerseis, jaquetes, xandalls, el que sigui, fins i tot els impermeables característics que porten quan plou. En algun lloc he llegit que si és perquè així es presenta menys resistència a l'aire, que de l'altra manera fa que sempre s'inflin i facin bossa. Però ja és curiós que ningú no hagi comercialitzat una jaqueta feta d'aquesta mena. Potser la diferència de preu i la seva utilitat reduïda la faria poc atractiva. Ara que les temperatures han baixat una micona de res, em sembla que en veig menys.
No ho sé, moltes vegades m'ha fet la impressió que és perquè van més ràpid posant-se la jaqueta així si no fa gaire fred, per poder dedicar-se al que és realment important, que és anar d'aquí cap allà.
Homes i dones portant d'aquesta manera jerseis, jaquetes, xandalls, el que sigui, fins i tot els impermeables característics que porten quan plou. En algun lloc he llegit que si és perquè així es presenta menys resistència a l'aire, que de l'altra manera fa que sempre s'inflin i facin bossa. Però ja és curiós que ningú no hagi comercialitzat una jaqueta feta d'aquesta mena. Potser la diferència de preu i la seva utilitat reduïda la faria poc atractiva. Ara que les temperatures han baixat una micona de res, em sembla que en veig menys.
No ho sé, moltes vegades m'ha fet la impressió que és perquè van més ràpid posant-se la jaqueta així si no fa gaire fred, per poder dedicar-se al que és realment important, que és anar d'aquí cap allà.
30 de juliol 2008
Pagant a l'autobús
Una cosa que cal saber en pujar a un autobús a Taipei és que hi ha dos tipus de manera de pagar depenent de l'autobús. En uns es paga a l'entrar, en altres en sortir-ne, i m'han dit que pot passar que la modalitat canviï en canviar de zona (no hi ha manera que ho facin fàcil). Com saber quin tipus d'autobús és el que s'acaba d'aturar davant teu no és gaire difícil si un es recorda de mirar al rètol lluminós que hi ha sobre el conductor i busca el símbol
(shang) per pagar a l'entrar, o el símbol
(xia) per pagar en sortir. Fins ara, no m'he fet un embolic mai. Clar que mentres paguis, el conductor tampoc no sembla preocupar-se gaire de quan ho facis.
(shang) per pagar a l'entrar, o el símbol
(xia) per pagar en sortir. Fins ara, no m'he fet un embolic mai. Clar que mentres paguis, el conductor tampoc no sembla preocupar-se gaire de quan ho facis.
29 de juliol 2008
EasyCard
La manera més cómoda de moure's en metro i autobús és comprar el que diuen l'EasyCard, la targeta de metro, i anar fent. Quan la compres, costa NTD500, dels quals tens 400 per gastar i 100 de dipòsit, que se suposa que et donen quan retornes l'EasyCard. En qualsevol moment la pots recarregar en les màquines que tenen per a aquest propòsit i fer-la funcionar indefinidament.
Per fer-la servir, només cal posar-la al costat del sensor que hi ha en entrar i en sortir i automàticament fa la deducció dels diners del viatge que has fet. Perquè no hi ha una tarifa única, sinó que pagues en funció de la distància que recorres. Per unes poques estacions, quatre o cinc, pagues NTD15, però anar fins a Danshui surt per uns 50. En principi, fer servir l'EasyCard et fa un descompte del preu normal del bitllet (potser un 25%).
Si no vols o pots fer servir l'EasyCard, cal comprar unes peces de plàstic que fas passar pel sensor en entrar en el metro i que deixes caure dins d'un receptor en sortir. En aquest cas, cal mirar fins on vols anar per pagar per avançat la quantitat necessària.
També es pot fer servir l'EasyCard en els autobusos. O si no, pagar en monedes. Acostumat a la unificació tarifària de Barcelona, se'm fa estrany haver de pagar dos cops si agafes metro i autobús, però en principi hi ha un descompte extra si ho fas. El preu dels autobusos no el tinc control·lat. És de NTD15 dins d'una zona, però crec que els que són de més d'una zona són al voltant de 30. La gent diu que en proporció és més barat.
Darrerament, la meva EasyCard està fent una mica el tonto, triga en respondre quan la poso en un detector, però encara funciona. Potser l'hauria de retornar i comprar-ne una de nova. El problema és que amb ella també puc entrar en el meu edifici de la feina fora de les hores normals, i hauria de fer tot el procès un altre cop. Els avanços de la tecnologia; faig servir la targeta de metro com la targeta d'entrada en un edifici. Coses de les bandes magnètiques.
Per fer-la servir, només cal posar-la al costat del sensor que hi ha en entrar i en sortir i automàticament fa la deducció dels diners del viatge que has fet. Perquè no hi ha una tarifa única, sinó que pagues en funció de la distància que recorres. Per unes poques estacions, quatre o cinc, pagues NTD15, però anar fins a Danshui surt per uns 50. En principi, fer servir l'EasyCard et fa un descompte del preu normal del bitllet (potser un 25%).
Si no vols o pots fer servir l'EasyCard, cal comprar unes peces de plàstic que fas passar pel sensor en entrar en el metro i que deixes caure dins d'un receptor en sortir. En aquest cas, cal mirar fins on vols anar per pagar per avançat la quantitat necessària.
També es pot fer servir l'EasyCard en els autobusos. O si no, pagar en monedes. Acostumat a la unificació tarifària de Barcelona, se'm fa estrany haver de pagar dos cops si agafes metro i autobús, però en principi hi ha un descompte extra si ho fas. El preu dels autobusos no el tinc control·lat. És de NTD15 dins d'una zona, però crec que els que són de més d'una zona són al voltant de 30. La gent diu que en proporció és més barat.
Darrerament, la meva EasyCard està fent una mica el tonto, triga en respondre quan la poso en un detector, però encara funciona. Potser l'hauria de retornar i comprar-ne una de nova. El problema és que amb ella també puc entrar en el meu edifici de la feina fora de les hores normals, i hauria de fer tot el procès un altre cop. Els avanços de la tecnologia; faig servir la targeta de metro com la targeta d'entrada en un edifici. Coses de les bandes magnètiques.
28 de juliol 2008
Autobusos
Taipei té un modern sistema de metro, però no cobreix una gran part de la ciutat, per la qual cosa també hi ha una extensíssima xarxa d'autobusos. És una mica més confús, perquè fins fa poc no vaig aconseguir cap guia de les línies que pogués entendre. I fins tot la que tinc ara no és gaire clara.
Una altra solució és mirar el que diu a les parades, però ja us podeu imaginar que no és tan fàcil d'entendre. Aquesta és una de les que tinc a prop de casa
Amb tres mesos aquí, però, començo a entendre els noms d'alguns llocs que m'interessen, però això val per al que val. Per exemple des de casa tinc quatre o cinc línies que em poden portar o a la meva oficina o a l'IAA. No les acostumo a prendre a menys que tingui pressa per anar a l'IAA o, suposo, el dia que plogui tant que els necessiti.
Pel que estic entenent, hi ha diverses companyies d'autobusos que cobreixen diverses línies. Tens línies urbanes i interurbanes. Amb preus diferents. Els autobusos són una barreja entre els nostres autobusos i autocars. Els seients són més cómodes i, de vegades, la disposició s'assembla més a un cotxe de línia. Com ja us explicaré amb més detall, es pot entrar, depenent del tipus d'autobús, per la porta del davant o per la del darrera (o per les dues, perquè no són suïssos precisament).
Hi ha carrers importants on tenen el seu propi carril segregat, parades al mig del carrer, passos subterranis exclusius, etc. Suposo que és l'única manera d'escapar del trànsit de les hores punta. És curiós veure passar un munt d'autobusos un enganxat amb l'altre per aquests carrils. De vegades, prop de les parades hi ha cues de fins a quatre o cinc autobusos.
El viatge és sempre entretingut, més que res per la manera de conduir. No sé si és l'estil, el trànsit o l'estat dels carrers, però més val que t'agafis bé a la barra. Per sort, tenen l'aire condicionat funcionant tota l'estona. Menys mal.
Una altra solució és mirar el que diu a les parades, però ja us podeu imaginar que no és tan fàcil d'entendre. Aquesta és una de les que tinc a prop de casa
Amb tres mesos aquí, però, començo a entendre els noms d'alguns llocs que m'interessen, però això val per al que val. Per exemple des de casa tinc quatre o cinc línies que em poden portar o a la meva oficina o a l'IAA. No les acostumo a prendre a menys que tingui pressa per anar a l'IAA o, suposo, el dia que plogui tant que els necessiti.
Pel que estic entenent, hi ha diverses companyies d'autobusos que cobreixen diverses línies. Tens línies urbanes i interurbanes. Amb preus diferents. Els autobusos són una barreja entre els nostres autobusos i autocars. Els seients són més cómodes i, de vegades, la disposició s'assembla més a un cotxe de línia. Com ja us explicaré amb més detall, es pot entrar, depenent del tipus d'autobús, per la porta del davant o per la del darrera (o per les dues, perquè no són suïssos precisament).
Hi ha carrers importants on tenen el seu propi carril segregat, parades al mig del carrer, passos subterranis exclusius, etc. Suposo que és l'única manera d'escapar del trànsit de les hores punta. És curiós veure passar un munt d'autobusos un enganxat amb l'altre per aquests carrils. De vegades, prop de les parades hi ha cues de fins a quatre o cinc autobusos.
El viatge és sempre entretingut, més que res per la manera de conduir. No sé si és l'estil, el trànsit o l'estat dels carrers, però més val que t'agafis bé a la barra. Per sort, tenen l'aire condicionat funcionant tota l'estona. Menys mal.
27 de juliol 2008
MRT
Ja porto tres mesos parlant del MRT. Bé, com suposo que ja sabeu, són les sigles del metro de Taipei (Metropolitan Rapid Transit). El sistema de metro de Taipei és molt modern; la primera línia va entrar en funcionament l'any 1996. Es nota en la construcció de les estacions i en els vagons. Tot és encara molt nou, ben il.luminat i amb un disseny molt semblant (i moltes estacions són gairebé idèntiques). És la sensació que vaig tenir a Bilbao. A més, l'estat de conservació és excel·lent i està molt net. Una de les raons és perquè està totalment prohibit menjar i beure al seu interior i es nota.
Mirant un plànol de les línies de metro
hi ha 7 línies de metro, però són més aviat quatre amb diverses potes o variants. En molts recorreguts el metro va sota terra, però hi ha molts trams a l'exterior, en vies elevades o a nivell de terra. Per tant, hi ha estacions sota terra i a l'exterior.
No sé perquè, a mi això d'anar en metro per l'exterior sempre m'ha agradat (a Londres i Berlin m'encantava). Suposo que és més entretingut i atractiu. Tenen un gran pla d'expansió del metro que si el fan, segurament, no com altres, els farà tenir una xarxa molt extensa. Cosa que no anirà malament pel caòtic trànsit de Taipei.
Les estacions em fan pensar en les que vaig veure a San Francisco amb andanes molt llargues per acollir el munt de vagons de cada tren. Les estacions subterrànies acostumen a ser totes molt similars, però amb el temps trobes les característiques diferents de cada una (apart del nom). Aquesta és la més propera a casa meva, Wanlong.
Tinc la sensació que la separació entre estacions és, en general, bastant més gran que a Barcelona. És cert que segurament han de cobrir més distància i això fa que vagi més ràpid. Funciona entre les 5 del matí i les 12:30 de la nit, amb freqüències de pas bastant decents. No tinc gaire clar com pot arribar a anar de ple. Quan jo hi he pujat, he anat en vagons bastant plens, però no tant com el que es veu al Japó.
El que sí que és una experiència és sortir o entrar del vagó en l'estació central (Taipei Main Station). Aquí es creuen dues línies de metro i els trens. És sempre un mar de gent i és l'únic lloc on he vist que hi ha una tanca a tota l'andana amb portes que només s'obren quan s'obren les del metro.
Una altra curiositat del metro de Taipei és que al terra estan marcades unes línies on fer cua a l'esperar el metro. Les respecten molt, tot sigui dit, i és una bona idea en aquelles estacions on entra o surt molta gent.
Als vagons, anuncien les estacions en quatre llengües: mandarí, taiwanès, hakka i anglès. I els rètols lluminosos donen informació en mandarí i anglès. Així que és força senzill orientar-se i tens la possibilitat de practicar els caràcters que vas aprenent.
Mirant un plànol de les línies de metro
hi ha 7 línies de metro, però són més aviat quatre amb diverses potes o variants. En molts recorreguts el metro va sota terra, però hi ha molts trams a l'exterior, en vies elevades o a nivell de terra. Per tant, hi ha estacions sota terra i a l'exterior.
No sé perquè, a mi això d'anar en metro per l'exterior sempre m'ha agradat (a Londres i Berlin m'encantava). Suposo que és més entretingut i atractiu. Tenen un gran pla d'expansió del metro que si el fan, segurament, no com altres, els farà tenir una xarxa molt extensa. Cosa que no anirà malament pel caòtic trànsit de Taipei.
Les estacions em fan pensar en les que vaig veure a San Francisco amb andanes molt llargues per acollir el munt de vagons de cada tren. Les estacions subterrànies acostumen a ser totes molt similars, però amb el temps trobes les característiques diferents de cada una (apart del nom). Aquesta és la més propera a casa meva, Wanlong.
Tinc la sensació que la separació entre estacions és, en general, bastant més gran que a Barcelona. És cert que segurament han de cobrir més distància i això fa que vagi més ràpid. Funciona entre les 5 del matí i les 12:30 de la nit, amb freqüències de pas bastant decents. No tinc gaire clar com pot arribar a anar de ple. Quan jo hi he pujat, he anat en vagons bastant plens, però no tant com el que es veu al Japó.
El que sí que és una experiència és sortir o entrar del vagó en l'estació central (Taipei Main Station). Aquí es creuen dues línies de metro i els trens. És sempre un mar de gent i és l'únic lloc on he vist que hi ha una tanca a tota l'andana amb portes que només s'obren quan s'obren les del metro.
Una altra curiositat del metro de Taipei és que al terra estan marcades unes línies on fer cua a l'esperar el metro. Les respecten molt, tot sigui dit, i és una bona idea en aquelles estacions on entra o surt molta gent.
Als vagons, anuncien les estacions en quatre llengües: mandarí, taiwanès, hakka i anglès. I els rètols lluminosos donen informació en mandarí i anglès. Així que és força senzill orientar-se i tens la possibilitat de practicar els caràcters que vas aprenent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)