Un dia tard, és clar. El que es veia venir, que sabia que tenia molts números de passar, però que mai no vaig voler, ja ha passat. Ara, em caldrà agafar molt d'aire i veure què podem fer. No serà gens fàcil. Buf!
Com a mínim, avui he sentit "Waterloo" i "Dancing Queen" dalt de la muntanya, que sempre alegren la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada