Un vol llarg, no massa incòmode, i sense sobresalts —apart d'una caiguda estil muntanyes russes per causa de turbulències en el primer tram que ens va treure l'alè a la majoria. En arribar, notícies preocupants de salut a la família que, sortosament, sembla que s'han tornat en no res quan hi han trobat la causa. I al mateix temps, gran alegria en veure els dos petits de prop, més crescuts i fent de les seves. Hi ha somriures, desdentegats encara, que de veritat que lleven tots els problemes del món. Tot acompanyat per un dia de retrobament amb els germans, al voltant d'unes taules, com ha de ser.
Un dia a Barcelona, ja; un dia de retorn a Europa i encara m'he d'acostumar a veure tants occidentals pel carrer. La primera impressió, a l'avió o ja un cop per aquí, no va ser gaire positiva. Xoc cultural?, pot ser. M'estic acostumant potser massa a estar a Taiwan. Té un aire més amable. No per res va ser anomenada l'illa Formosa. I no per res, trobo a faltar molt una coseta molt bonica també.
Primer dia, doncs, i ja he fet feina de profit. Content per això, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada