Així que després de fer un passeig d'una hora fins allà —perquè em venia de gust—, vaig arribar a un pub ple a vessar de gent, amb majoria de seguidors del Manchester (alguns brits entre ells), però també amb seguidors blaugranes. Fa molta gràcia veure taiwanesos amb la samarreta del Barça, però així són les coses. Em vaig quedar gairebé a la porta, a la finestra des d'on veia més o menys bé les pantalles i on la gent que, evidentment, no deixava de passar, no em molestaria. Fins i tot vaig fer la bona acció de la nit, fent notar a un occidental que aquella cartera que hi havia a terra potser era seva (ah, perdran el cap algun dia).
El partit va estar molt bé, però sent nihilista no n'hauria de parlar, i, en canvi, sí d'alguna gent que vaig veure o que se'm va acabar enganxant. Els anglesos van començar contents i van acabar, en cosa de mitja hora, guardant gairebé silenci total. Hi havia representació sudamericana i alguns espanyols, alguns anaven amb el Barça i d'altres (els de la roja), doncs no gaire —gran plaer en veure'ls marxar cap cots. També hi vaig trobar una catalana. I després, la fauna local, dos germans sudafricans, però d'origen taiwanès que passen bona part de l'any a Barcelona, que van al·lucinar en què jo fos d'allà; el seu cosí i gent diversa que saludava o s'ajuntava. Una tropa curiosa. I s'ho van passar d'allò més bé. Jo també, és clar, però es feia ben estrany estant tan lluny, i amb el dubte de saber quanta gent allà entenia de futbol i del que és el Barça.
Després, vaig ser convidat a esmorzar allà a prop, cosa que va estar força bé, i de tornada cap a casa en un matí emboirat i molt tranquil.
1 comentari:
eh! que era amb carinyo!!! hehehehehe
i la final de l'USAP, la vas poder veure al final??
Publica un comentari a l'entrada