Tròpics

Taipei està situat en una latitud d'aproximadament 25º N, molt a prop del tròpic de Càncer. Malgrat no haver tingut l'oportunitat de mirar el cel encara i veure les estrelles—i crec que trigaré força estant en una ciutat amb tanta contaminació lumínica— sempre hi ha l'oportunitat d'obervar una estrella: el Sol. I es força curiós. Aquí, el joc de trepitjar-se l'ombra del cap a migdia no és gaire difícil, fins i tot en aquestes dates. El Sol està molt alt a migdia i és nota la calor quan apreta al xafogor. En canvi, dilluns feia un dia d'aquells de cel completament blau (ganz blau) amb una briseta fresqueta i s'hi estava de conya.

Però també hi ha lloc per a la desorientació. Sortir al carrer a les 9 del matí i pensar que deu ser gairebé migdia. I no, l'alçada del Sol és gairebé com a migdia a Barcelona, però no ho és encara aquí. Trigo una bona estona en treure'm del cap la idea que m'he despistat o m'he adormit i he sortit molt tard de casa.