05 de maig 2008

Records de viatge: 2. Esperant-me a Frankfurt

Això de fer viatges tan llargs també permet entrar en contacte amb gent i situacions ben diverses. Per exemple, a Frankfurt, després de fer un bon passeig per una nova terminal que sembla que encara no estigui inaugurada del tot —més que res perquè estava molt buida i em recordava aquelles pelis futurístiques dels 70, amb les parets metàl·liques i els sols polits— i passar un o dos controls, arribo a la sala d'espera del meu vol i, de sobte, el canvi en la distribució racial del personal es fa ben apreciable: xinesos, gent del sud-est asiàtic, indis, malasis, etc. Em vaig passar una bona estona mirant-los. En el fons la gent s'assembla molt, massa potser, però hi ha tota una sèrie de trets, ja siguin moviments, gestos, postures, que semblen canviar de continent a continent. I tots barrejats en una sala d'aeroport és una cosa digna de veure's

Després estan les anècdotes. Estava allà acabant d'instal·lar-me els paquets de Slackware que li faltaven al meu portàtil (més que res per poder explicar-ho aquí i que algú em digui de tot), mirant-me el 747 que seria el meu espai vital durant les properes 11 o 12 hores —no sembla tan gran, em vaig dir, fins que vaig comparar amb els camions que l'envoltaven i renoi quin error; clar que un cop assegut dins tampoc no es pot dir que hi hagués tanta diferència amb d'altres— quan ja feia una estona que semblava que haguessin posat un partit de futbol a la tele, pel sarau, crits i comentaris inintel·ligibles que sentia. Però no, era un portàtil posat enmig d'una filera de seients i un grup de sis o set persones mirant-lo amb molt d'interès. Futbol?, no. Quan m'hi vaig acostar, boxa. O alguna mena de lluita rara, que tampoc no m'hi vaig parar gaire. La majoria d'aquestos van fer una mena d'invasió a la porta d'embarcament quan va arribar l'hora d'entrar. Gent curtida.

I un apunt pels biòlegs entre el públic. No m'hauria esperat mai veure carregar caixes amb peixos vius de l'Amazonas (segons deia en castellà per fora) a la bodega de l'avió. Quin passeig pels bitxos!. Per sort no cal fer-los forats a les caixes, però segurament si que hauran de prendre alguna mesura per evitar que palmin, oi?

1 comentari:

Jordi ha dit...

Uf! Peixos en caixes? Jo no ho sé això però les nostres truites palmaven la meitat d'Oliana a Bcn. Suposo que deuen ser uns contenidors amb temperatura supercontrolada (16-18º) i amb tranquilitzant administrat de manera periòdica per a que no s'estressin perque si no ja et dic jo que es posen nerviosets i la dinyen en massa (una cosa ben curiosa dels peixos, quan estan engabiats mai more un de sol).

Suposant que estan vius, clar.

Què fan dragonball per la tv? Fan pelis de Jackie Chan?

O millor, què tens tele?