El camió de la brossa

Ara mateix, estant a l'oficina, per la finestra oberta he sentit la cançoneta que se m'està fent molt familiar. Ve de lluny, perquè hi ha un trosset fins el carrer. És una melodia que recorda una mica a la dels afiladors aquells d'abans, però més elaborada, que estem en l'època de l'electrònica. I què és aquesta música?. La del camió de la brossa.

Per Taipei no es veu cap contenidor d'escombraries. Ni gaires papereres, tot sigui dit, si és que n'he vista cap. El que tenen és que a una certa hora, que depèn del carrer o de la secció del carrer, passa el camió de la brossa, seguit d'un camionet que s'encarrega del material reciclable, i hom ha de baixar a portar-los les bosses de la brossa:



Cada lloc té una hora diferent de recollida. Aquí davant de la NTNU és a quarts de sis. Dissabte passat, en un carrer davant de casa, era a dos quarts de sis. Sota de casa és cap a les 8 i ahir vaig veure que per l'altra vorera del meu carrer és passat un quart de deu. Un cacau. I s'ha d'estar una mica atent, que si no, segur que el perds.

La primera vegada que ho vaig veure no ho acabava d'entendre. Però m'han dit que al Japó fan si fa no fa el mateix. Comprensible, en un país tropical no és qüestió de deixar la porqueria fermentant dins del contenidor, però segur que tindré problemes en més d'una ocasió. Au, a perseguir el camió de la brossa. És curiós, però, aquests camions no semblen alimentar-se només de soroll com a Barcelona.