24 de maig 2008

Curiositats lingüístiques. Te

L'altre dia m'explicava una de les estudiants d'aquí que durant el segle XVII i XVIII, des de Taiwan s'exportava la majoria de té negre (ells crec que l'anomenen vermell) cap a Europa. I que la pronúncia en taiwanès és diferent que en mandarí, una de tantes petites lliçons que em van donant. La paraula per anomenar al té es pronuncia "txa" en mandarí i japonés, però en taiwanès és "te". Vés per on, oi?. Aquestes coses no són tan estranyes, crec que tant els japonesos com ells anomenen "pan" (o similar) al pà. Per influència portuguesa. El món sempre ha estat força petit.

3 comentaris:

fEl! ha dit...

Hi havia un lloc a Taipei, el "Cha for tea" (152, Fu-Hsing N. rd, encara guardo la targeta, vés a saber si existeix) on podies menjar tota mena de menjars fets amb tè: croquetes, pasta... Era molt curiós i estava prou bo. L'únic és que em sembla que en vaig sortir una mica taquicàrdic. Podia ser la teïna o que em vaig atipar com un lladre?

Xavi ha dit...

Jo el que puc aportar es que en portugués el te es diu "cha". Cosa que en la primera visita a terres portugueses, quan la ostesa em mirava preguntant: cha? jo li deia que perque no l'entenia jeje

Jordi ha dit...

Jo com a enemic aferrissat de l'aigua bruta calenta (té, tiles, manzanilla, etc) no opinaré..............