Sempre m'ha fet gràcia com allà on vagis sempre et trobes amb gent que et pregunta tard o d'hora el mateix. Quan canviaves de col·legi de petit (aquí hi ha alguns que van fer tota una carrera d'això), sempre et trobaves qui et preguntava "eres nuevo?" (sempre en castellà, ja se sap). La freqüència disminuïa amb el temps, però recordo uns quants despistats que encara m'ho preguntaven quan feia un any i mig o dos anys que m'estava per allà.
Als Estats Units, la pregunta típica era si era la teva primera vegada que hi estaves, però feta d'una manera una mica com de passada. Aquí, la que m'he trobat per part de gent força diversa és similar, però tirant més cap amunt: "has estat abans a l'Àsia?". La meva resposta és sempre un "no, it's my first time". I les seves cares em desconcerten. Més que res, perquè hi ha hagut gent que quan els he dit que portava quinze dies o tres setmanes se'n sorprenien molt més. Esperen que un tingui la cara com d'estar dins de la taverna de Mos Eisley en una mala nit (com si estiguessis envoltats de marcians) o se sorprenen que no facis completament el ridícul amb els palets?. Això és diferent, però no del tot incomprensible.
Com a mínim, m'estalvio, per raons òbvies, la insofrible pregunta de si sóc nou.
2 comentaris:
Hahahahahaha
És que ets l'exòtic! Forastero, ¿va a estar mucho en esta ciudad? Home, no ho sé, una mica marcianos si que som. Ara tenim un fitxatge indio de l'India aqui al curro que és espectacular.
Xoc de civilitzacions!
Els indis són sempre espectaculars, siguin on siguin. Aquí n'hi ha un que sembla que estigui en un altre pla existencial, però es passa mitja vida descollonant-se.
Publica un comentari a l'entrada