31 de maig 2008

Bars, cafès, companyies

Pel que he vist de Taiwan, és un lloc força diferent en alguns aspectes, en altres familiar, però en un idioma per ara força poc comprensible. Ja des del primer cap de setmana, vaig tenir l'oportunitat de conèixer uns llocs que hom podria classificar de curiosos: els bars prop del campus de Taida (NTU). Que hi hagi bars, no és cap sorpresa; que tinguin aspecte occidental tampoc, és un país que té moltes coses a l'americana; que vagis a un bar on la majoria de les cerveses siguin belgues, doncs ja sorprèn més. I no de qualsevol mena, la majoria són les d'alta graduació. Clar que un estigui envoltat de japonesos pot sorprendre a primera vista, però és ben normal. Aquest és un entorn internacional, però hi ha molts japonesos; els taiwanesos no beuen gaire alcohol en general, però els japonesos sí. La tormenta perfecta.

El primer bar al que em van portar es diu "Cafè Odeon". Els postdocs i gent d'aquesta el coneixen per CO2 (broma química inclosa), perquè és el segon amb aquest nom que hi ha, malgrat que el primer ja ha desaparegut. Es troba en un carrer estret a prop de l'avinguda que forma la banda oest del campus. A pocs metres d'aquest bar també es troben el "Cafè Bastille" i el "Cafè Lumière", un d'uns rivals/antics companys del primer i l'altre propietat del primer —les xafarderies corren ràpid. Què francès tot plegat!. Deu ser per les cerveses.

Això no és tot, no gaire lluny d'allà hi ha també un "Cafè La Comune", amb placa commemorativa a l'exterior en honor als morts de la Comuna del 1871 (flipant), on no hi he entrat, i un cafè, bastant agradable, que es diu "Norwegian Wood Cafè" (qui sap si pels Beatles o pel Murakami) on vaig estar fent un cafè amb bona companyia envoltat de bona música i posters de tota mena de pel·lícules.

També vaig estar en un suposat bar anglès que es troba una mica més lluny. Per suposat acompanyat de japonesos. En realitat, jo era l'únic no japonès. Estic veient que el xinès no sé si l'aprendré, però a aquest pas, potser sí el japonès.