Motos, motos

La guia que tinc aquí de Taiwan (thanks, Fel) diu que el número de motos per càpita a Taiwan és probablement el més alt del món. Amb aquestes coses, vés a saber si és veritat, però venint de Barcelona, que diuen que és de les primeres ciutats d'Europa per número de motos i, per tant, un hauria d'estar acostumat a veure moltes motos pel carrer, em trobo que potser hi ha tranquil·lament 10 vegades més motos.

No és difícil adonar-se'n. Només cal esperar-se en un semàfor en vermell d'un carrer mitjanament concorregut per veure com comencen a aturar-se motos: una, dues, cinc, deu, desenes, potser en algun cas arribin a la centena. És una autèntica bogeria, perquè quan el semàfor es posa verd i arrenquen totes de cop, sembla un eixam d'abelles metàl·liques (totes fosques) que es llencen a una carrera desenfrenada per arribar al següent semàfor. Em recorda les sortides de les carreres de 50 o 80 cc d'antany, potser a 125 és semblant ara.



Prop del campus on estic, hi ha una avinguda gran —uns sis carrils— i per la nit, un cop ha passat la primera onada de motos, es fa un silenci momentani fins que veus aparèixer per allà baix al revolt tot un escamot de motos, amb els llums encesos, o no, disparades cap a tu. Recorda totes aquelles pel.lícules de carreres i persecucions.

Un altre fet curiós és que la gran majoria són scooters. Hi ha poques motos que no ho siguin i es fa molt difícil veure motos d'alta cilindrada. Deuen ser massa cares. Aquí a la universitat hi ha aparcaments farcits de motos, algunes en bon estat, altres bastant fetes pols.



La part més perillosa és com condueixen. Ja ho sabem, oi?, motoristes!. Doncs aquí, dins de l'estil de conducció que tenen de caos apenes control·lat, van per tot arreu. Cal vigilar bastant en creuar els carrers en mantenir un pas uniforme i esperar que calculin bé la traçada, i en no entrar a la calçada sense mirar just quan el semàfor canvia i es posa verd per a tu i per a ells. Clar, alguns vermells són orientatius i de vegades, fins i tot el fet que els peatons vagin per la vorera o els sentits de circulació en carrers estrets (cosa que també se salten els cotxes). Hi ha cruïlles on entre motos i cotxes, creuant per on els rota, i provocant situacions inversemblants, sembla més aviat una coreografia d'un musical. El cert és que en molts d'aquests casos no van massa ràpid i tenen temps de reaccionar

En el fons, són uns pesats amb les motos. Entre ensurts, previsió d'ensurts i el zum zum contiu, t'entra la sensació que el seu únic objectiu a la vida és fer voltes i més voltes fins que es vaporitzen. Per aquí, per allà, sempre n'hi ha una. El curiós és que en general, no fan servir gaire la botzina, ni motos ni cotxes. Deu ser perquè deuen pensar que gasta benzina i la pela és la pela.