15 d’abril 2009

I Remember You

Quan vaig des de Shida fins al campus de Taida, he de creuar Roosevelt Rd, una avinguda força ampla. Generalment, faig servir un dels dos passos subterranis que hi ha entre Keelung Rd i la porta general de Taida. També hi ha un pas elevat i alguns semàfors, però no val la pena esperar-s'hi.

El primer pas subterrani acostuma a estar desert —tot i que avui hi havia unes noies assegudes a les escales—, sense decoració i només recentment tornat a pintar.

L'altre, que dóna al night market de Gongguan és diferent. De fet, té sis sortides en tres braços que es troben al mig del carrer, amb columnes postisses de decoració, pòsters sobre Taida o algun mapa de la zona. Acostuma a estar força concorregut i amb gent que hi ven alguna cosa: llibres vells, flors, penjolls o pintes, etc. També hi ha moltes vegades un home vell agenollat que ven, bé, no sé què ven, però m'han dit que hi porta un munt d'anys.

Aquesta tarda, però, quan hi he entrat he sentit música familiar. De seguida he reconegut els acords de la cançó dels Skid Row, I Remember You. La cantava un noi amb estètica entre punk i sleaze, amb els braços tot tatuats, que tenia la funda de la guitarra oberta, amb alguns discs i coses semblants. Feia, evidentment, una versió personal de la cançó —no és fàcil fer-la, però no m'ha importat. En un dia de cançons maques, he tornat cantant per mi mateix la tonada d'aquesta cançó que feia tant de temps que no sentia i que sempre m'ha agradat. I m'ha fet pensar...

5 comentaris:

fEl! ha dit...

UAS, ara sí que m'has fet pensar a mi... i fer números, argh! Acabo de comptar que fa 15 anys (QUINZE!!!!!!!) que per aquesta època (potser més cap a finals d'abril) m'havia de preparar un grapadet de cançons d'aquella colla de melenuts (Motley Crue, Poison, Bon Jovi...) per fer una prova de cantant per a certa banda, i ves per on, no hi havia "Remember yesterday" (que la tocàvem en plan jam al local) però sí que hi havia un "18 and life"...

Ostres, estic flipant, quinze? Sí sí, ho he comptat bé... Sí que ha plogut d'ençà, per alguns menys que d'altres (em refereixo a cert bateria amb més ínfules que talent, però aquesta és una altra història...)

Unknown ha dit...

Sí, una altra història i més "fosca".

Quinze anys?, ja podria ser.

Jordi ha dit...

Si, i VINT ANYS de l'appetite! La óstia! I VINT ANYS de les dues maleïdes cançons de Faith No More del Tagda Tagdà que em van convertir en un ésser asocial i menyspreable...

I remember yoooooooooooooooooouuuuuuu

I algú sap el temps que ha passat des que feieu aquell puzzle de tres milions de peces al dormitori dels pares escoltant (al radiocassete aquell vermell per gravar-se la veu, ich bin student) imagination, dire straits i bryan adams?

LA OSTIA!

Jordi ha dit...

"També hi ha moltes vegades un home vell agenollat que ven, bé, no sé què ven, però m'han dit que hi porta un munt d'anys."S'haurà d'esbrinar que ven, no?

Unknown ha dit...

@Jordi: en fa tant, de temps, que em sorprèn que te'n puguis recordar!