No és el primer cop que em passa aquí. Avui he tornat a experimentar un d'aquells moments, potser intranscendents, en els que una petita bombeta se m'encén i m'adono de connexions entre coses diverses. Per una raó que en un principi no entenia, aquesta tarda una certa persona em parla de Kung Fu, pronunciat a la manera correcta, estranya per la meva oïda però més autèntica, i em pregunta sobre si en conec a un famós practicant, Lee Xiao Long, que havia fet pel·lícules. No, dic jo, pensant-me per un moment, tot i que ja començava a albirar la llum, que es referia a la sèrie Kung-Fu i el David Carradine.
No, ràpidament m'ensenya una foto de la web i era, evidentment, Bruce Lee. Lee Xiao Long, Lee petit drac. De sobte, m'han assaltat memòries de la més tendra infantesa quan companys d'escola (amb 7 anys?) m'explicaven pel·lícules senceres del Bruce Lee que havien vist el cap de setmana anterior —perquè jo no n'he vista mai cap, sorprenentment. I de sobte, molts dels títols de les seves pel·lícules i alguna altra cosa han pres sentit.
No és cap mena de revelació trasbalsadora, però m'ha fet gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada