No era una llista gaire llarga i tampoc no tenia gaire varietat, però em va servir en un principi per poder mirar un menú i poder distingir els ingredients principals dels plats oferts, que si arrós o fideus, quin tipus de carn o si era peix, que em podrien fer una mica més fàcil triar. Evidentment, això només permet fer-se una idea aproximada de què estàs demanant, però també hi ha la sort que no hi acostuma a haver les llargues descripcions de plats que estan tan de moda per Occident.
Amb el temps, he augmentat una micona el meu vocabulari, però es pot dir que aquesta va ser la meva primera classe de xinès a Taiwan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada