Per dinar

Avui he anat al que aquí anomenen Lunch Talk, és a dir, una xerrada a l'hora de dinar. Aquestes xerrades es diferencien del Colloqiums en dues coses: se suposa que són molt més informals i de durada més reduïda; i tenen l'afegit, si t'hi apuntes amb prou temps —el límit acostuma a ser dues hores abans— que pots tenir una lunchbox de franc per cruspir-te-la allà mateix. És una manera de promocionar que la gent hi vagi. No tothom s'hi apunta, perquè pot ser complicat anar menjant i fer cas del que s'explica, però trobo que tampoc no és tant difícil si tens un lloc on recolzar la caixa. A més, en algunes ocasions, les lunchboxes estan força bé. Darrerament, estem en una bona ratxa.

Avui ha estat divertit, perquè un dels titulars, que acostuma a portar-se el seu propi menjar, ha aparegut quan la xerrada acabava de començar portant una d'aquelles planxes elèctriques que pots fer servir per torrar panets o potser cuinar salsitxes. L'ha plantada al seu costat de la taula, l'ha connectada i a esperar que es fes la mena de panada que hi ha posat.

Ja estic frisant pel dia que algú aparegui amb una barbacoa.