Així que he fet un passeig pel centre comercial que hi ha als peus de la torre. Com podeu imaginar, sota un edifici tan alt, el centre comercial també és ben gran. I típic. Tot de botigues multinacionals, els terres immaculats, tot de llumetes i amples espais dedicats al no-res. No gaire diferent de qualsevol mall americà o europeu. No sé per què, però aquests llocs em buiden emocionalment i acabo sentint-me gairebé brut.
Però he fet un descobriment molt interessant amb la llibreria Page One que té una oferta de llibres en anglès que no te l'acabes. Crec que no passaré problemes per falta de lectura. I per no perdre el costum, hi he fet dues adquisicions.
El punt divertit ha estat entrar en una botiga de joguines —ja se sap, s'acosta Nadal i és hora de buscar idees pels petits— en una altra planta. Vist en perspectiva era inevitable, però fins que no ho he tingut al davant no m'ho esperava: tan a prop del Japó, no és gens estrany trobar-hi robots i tot de figuretes de manga. Per un moment he tingut un viatge al 1978 o 1979, era post-Star Wars i en ple Mazinger Z, quan els meus avis van tornar d'un viatge al Japó i ens van portar un robot d'alguna sèrie popular per allà, però que nosaltres no coneixíem. Com ens fascinava l'empaquetat japonès.
Bé, doncs, de Mazingers en tenien uns quants a la venda
i hi he vist el mateix robot que deu estar encara per casa. Podia contemplar com aquell nen de fa tants anys somreia per dins.
4 comentaris:
Quina enveja tenia... i si no recordo malament, el robot era d'una qualitat més que raonable i molt xulisim. Igual em demano un per a mi per a reis.
Uf, jugar amb aquell robot era tot un esdeveniment, s'hi havia d'anar amb tant de compte... No el trenquis, que el van portar del Japó els avis! Però raó tindrien... Què puc dir jo al meu favor, si les meves manetes inconscients van destruir una incipient carrera de dibuixant de comics... :-D
bé, tampoc no hauria arribat gaire lluny la carrera, però ens hauríem fet un fart de riure tornant-los a veure anys després.
Efectivament, està a l'armari de l'habitació on dormia jo, sepultat de bosses, gorros, mitjons i altres merdes que tinc encara per allà tirades. Bé, el paio s'ha conservat molt bé,,,som del mateix any!!!
Espera q li fotin mà les noves generacions, a veure que passarà...hehehehe
Publica un comentari a l'entrada