I si un se les mira amb els ulls mig aclucats ne veu sortir unes estries lluminoses que s'escurcen o dilaten encara més, segons acluqueu més fort els ulls...
I que si els acluqueu amb intensitat alterna, ara més l'un que l'altre, les aspes lluminoses sembla que dansin, decantant-se ara cap ací, ara cap allà.
Ja podeu parlar d'identificar-se amb la història!. Era el nostre esport favorit en certa època, en certs moments i en certs llocs.
2 comentaris:
home, amb la llar de valls...tenia joc, sobretot si tornaves una mica "tocadet" d'una sortida al vespre...
jo em referia a un lloc més solemne i molt més avorrit, però també.
Publica un comentari a l'entrada