Avui quan anava caminant una mica de pressa per Tin Zhou Lu amunt, que és el carrer de la porta del campus, perquè anava amb una mica de retard i havia quedat per dinar, he vist una d'aquelles escenes de carrer que no saps si has malentès. El carrer és força estret, amb prou feines hi passen dos cotxes si no hi ha ningú aparcat. Hi havia un cotxe blanc mig arrambat en diagonal a un costat, amb tot de Doraimons ben grans pintats pels costats. I tres persones: un noi jove, una dona de més edat i un home que semblava també gran, amb una màscara per la boca d'aquestes que fan servir aquí, amb un petit recipient metàl·lic a les mans. En els pocs segons que he vist, ha fet una volta al cotxe, aturant-se uns quants cops, potser a cada un dels quatre costats, per ficar els dits dins del bol i esquitxar unes gotes al cotxe. L'home semblava bastant ficat en la seva feina i la dona s'ho mirava amb un posat seriós.
Beneint el cotxe?. No ho sé. M'ho ha semblat.
2 comentaris:
He he, no t'estranyi, que beneissin el cotxe... A falta de Sant Cristòfor o portafotos dels fills amb el lema "Papá no corras", alguna cosa han de fer...
Ah, les màscares per la boca. Molta gent les porta personalitzades, oi?
Sí, però els Doraimons descol·loquen.
Sí, sobre les màscares, se'n podria escriure un llibre. Ja buscaré més material.
Publica un comentari a l'entrada