11 d’octubre 2008

V-3

Hi ha vegades a la vida que et passes dies, o setmanes, esperant una trucada. Generalment, si hi ha algú en una situació molt delicada, és una trucada que no vols que arribi mai, perquè portarà notícies definitivament dolentes. D'altres, és tot el contrari, per exemple si hi ha algun petit shawarma, com diu el poeta familiar, a punt d'arribar. Les primeres sempre et troben. Les segones, sembla que costi més que ho facin. Sobretot si encara faltaven dos setmanes, segons els càlculs.

Això em va passar ahir. Vés per on, em vaig assabentar casualment via Facebook del magne esdeveniment, o el feliç succés (més tòpics?). Una mica fred potser, però així són les circumstàncies. Després, confirmat pel dessusdit poeta via xat i, als pocs instants, imatge via mail des del mòbil del, suposo, feliç pare. Au, un més per fer barrila!.

I un altre cop, jo tan lluny.

Per ser un nom tan poc comú, és el més comú a la família.

6 comentaris:

pep. ha dit...

Si és el que m'imagino, enhorabona!!

Jordi ha dit...

eh! que lo de shawarma és made in rafel, jo només he popularitzat el terme...

THE NEXT GENERATION...què has vist les afotos?

Unknown ha dit...

@pep

sí, imagines bé. Per la sèrie de fotos que he vist, dorm ben plàcidament, malgrat tenir la seva germana per allà.

Unknown ha dit...

@jordi
bones les fotos. Semblen ben poques des d'aquí, però.

La meva pregunta és, perquè t'increpava? :)

fEl! ha dit...

Lo de shawarma no es meu, no és del Virgili? Brutal la foto de la Laia en pose hooligan al costat del germanet, oi que sí?

Unknown ha dit...

Espectacular, sembla que l'estigui defensant d'algú. Sembla enorme en comparació, :)