Marxar de les costes de la Mediterrània, on fa fred, n'ha fet molta, però la majoria dels dies són de Sol, a la punta nord de l'illa de Taiwan, on fa una mica menys de fred, plou i els cels són grisos, amb el resultat que tens una sensació de fred semblant. No només ara, sinó que em diuen que porta d'aquesta manera potser ja un parell de setmanes. I té tot l'aspecte de continuar durant un temps.
Això, que no és precisament el que porta el meu organisme a saltar d'alegria, no és tan dolent com pot semblar, perquè ens acostumem a tot. No, el que és pitjor, no per no saber-ho o esperar-ho, és que en aquestes terres on no tenen gaires dies de fred, els edificis i els apartaments no estan gens preparats pel fred. No hi ha calefaccions, les portes i finestres no acaben d'ajustar gaire bé, i fins i tot tenen afició, o la idea de bomber, a obrir les finestres comunes dels passadissos durant hores amb l'excusa que cal fer circular l'aire, que ell bé que circula tranquil·lament per fora. A passar fred toca en llocs on no t'ho esperes.
Segons com evolucioni, i si veig que els jerseis ja no ajuden, potser faré la compra d'un calefactor que he ajornat durant un parell d'anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada